marginàlies

T’aixeques de mala bava perquè la cussa reclama la volta matinera i ja són les deu. D’eima, amb les arrues de la coixinera marcades a la cara, et poses els pantalons curts (de tu, n’hi caben tres, a veure si poses una mica de moca), la camiseta dels quintos del poble que ja no pots ser més xarona, i davalles com si anassis carregat amb un sac de ciment.

Aprofitaràs per anar a comprar els diaris de cada diumenge. La cussa, just tocar carrer, caga primer i orina després. Reculls la caca i una vella que no has vist mai t’agraeix el gest perquè no tots fan igual i hi ha merdes de ca per tot i Ciutat és un desastre entre obres, pols, crits, renou i merdes de ca i una que ja té molts d’anys i està més tota sola que la una, fill meu, i què vols, els fills ja han pres fua i els néts, ja se sap, creixen com a carabasseres i ben aviat s’espolsen de damunt el reat d’anar a veure els padrins cada parell de dies…

I tu, em sap greu, senyora, però tenc una mica de pressa. La velleta ho entén i et deixa tot elogiant la bona educació i la bellesa de la cussa. El quiosquer amic, en endevinar-te la pesantor, s’estalvia les bromes i només et mira amb tota la befa del món condensada en el mirar per dir-te: Anam emprenyats, mestre? Amb el dia que fa… Vés a la mar, home, que pareixes la mort amb pebres!

Pegues una mirada al diari i llegeixes atropelladament que a un polític que investiguen per malbaratament de  fons públics o tràfic d’influències, o falsificació documental o prevaricació, o vés a saber què, surt dient que té la consciència ben tranquil·la. I penses que no investiguen la seva consciència, precisament, sinó el seu obrar amb presumpta dolentia. I caus en el compte que tots els entorns són susceptibles de crear monstres. Si haguessin de dur a la barra de la justícia l’entorn dels corruptes illencs paralitzaríem l’administració pública d’aquests illes tan allunyades de la fantasmagonia  dels Summercat i el seu tonight, tonight.

La cussa té molta calor, fet que agreuja la dermatitis crònica que pateix i l’esperita, l’hiperactivitza. Voltar una mica més no li anirà gens malament, però el sac de ciment que sents a les espatlles és tan pesat que caminar et costa un ou. De lluny veus venir el pesat de torn, demanes per favor a la cussa que s’apressi, que faci un poc de via i evitareu la topada indesitjada, però la cussa és com és, una terrier amb pedigrí, i per molt que l’estiris,  estaca les mans i d’on és no la mous.

Arriba el pesat amb el somrís indecorós i quan te té al davant, et pega un copet a l’esquena, et diu que té pressa, que ja parlareu en un altre moment, que té molt a comentar-te, i que bon retorn a la feina. I hi caus, en el compte, de cop, com si t’engolís un avenc: és  el darrer dia de vacances. I tot d’una et sents alleugerit, i allà on hi havia plany hi neix el goig: quin plaer tornar a la rutina, a la feina, a la quotidianitat del tedi!