marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
MONÒLITS PRESCINDIBLES
El monument “a los héroes del crucero Baleares” de sa Feixina, Palma, va ser inaugurat per Franco el 16 de maig de 1947. S’eregí expressament per recordar les víctimes de l’enfonsament d’aquesta nau de guerra del bàndol que s’aixecà en armes contra el govern democràticament elegit de la II República espanyola, dia 6 de març de 1938. Tot i qualificar-los d’herois, el dictat franquista utilitzà els més de set-cents morts per glorificar la “Marina Nacional” i per enaltir l’escut espanyol de Franco –i per extensió la seva brutalitat- que corona el monòlit. Així, la inscripció enorme indica clarament: “Mallorca a los héroes del crucero Baleares. Gloria a la Marina Nacional. Viva España”.
En ple segle XXI, Palma encara mantenia inscripcions tan infamants i símbols tan denigrants com aquests. Ara, l’Ajuntament de Palma ha decidit eliminar del monòlit aquests elements feixistes per “contextualitzar-lo”, és a dir per “practicar una intervenció en el monument amb l’objectiu de transformar aquesta peça del passat en un punt d’encontre, de convivència ciutadana que representi els valors democràtics”. La decisió es pren en aplicació d’allò que s’estableix a la Llei 57/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets
i s’estableixen mesures a favor dels qui patiren persecució i violència durant la Guerra Civil i la dictadura. I val a dir que em sembla una decisió ben errada, aquesta intervenció, per una raó diàfana: el monument s’aixecà amb una finalitat exclusiva i excloent, i així s’ha viscut durant més de seixanta anys. Aquesta és la “memòria” que roman i romandrà per molt de temps. La intervenció que exigeix la Llei 57/2007, en concret en el seu article 15, és eliminar-li els símbols d’exaltació del feixisme. I deixar-lo nu, pelat. Tanmateix, la més gran de les dignitats, el millor punt de trobada i de reconciliació, era desmuntar-lo i honorar totes les víctimes des del silenci i el respecte. I lluny de fer-se així, s’ha optat per la solució més agreujant, això és incloure-hi un text en cinc llengües (?) que diu: “Aquest monument va ser erigit l’any 1948 en record de les víctimes de l’enfonsament del creuer Baleares, durant la Guerra Civil (1936-1939). Avui és per a la ciutat símbol de
la voluntat democràtica de no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures. Palma 2010”. Així, no s’elimina el símbol, que en la nova placa segueix referint-se a unes víctimes en particular, raó per la qual difícilment ajudarà a conciliar. Tot plegat, poc edificant; un despropòsit; un renúncia més –i greu- a la peremptòria dignificació de la història i de la memòria.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Governi qui governi la nostra lluita serà necessària. Ai las!
LLuitar per les evidències. Ai las!
Que mal de fer esbucar el feixisme dins els humans!
Cada dia m’esbuc el meu feixisme!
Salut!
Biel