marginàlies

Veig a la secció “L’encruia” del dBalears d’avui, que Ros, el seu curador, posa en boca d’un guàrdia
civil tricorniat: “El catalán es una arma que la carga el diablo”. Com sol passar sempre, aquest bon mestre del dibuix i l’economia de paraules, l’encerta. I en comptes de quedar-me amb l’expressió sense mirada del “número” de la vinyeta, m’entretenc amb les distintes formes que pren el diable que carrega totes -o certes- armes per aquesta contrada voltada de mar. I, de cop, volten per la meva mollera sense temprança els banyeta verda que poblen l’illa.

Són dimonis divertits, els nostres, ben acolorits i eixerits, que de les llanderades i de les corregudes en fan festa, i del pecat virtut venial. Sempre són vençuts per una santa o beata, però després d’haver revoltat tot el poble. Demà mateix, a Santa Margalida, noranta dimonis trencaran mil cinc-centes gerres als peus de santa Cataliana Tomàs, la beata mallorquina més venerada. Endimoniadament engrescat, en el mateix diari, llegesc que la policia de Nova York havia detingut una monja, Lauren Hanley, de 68 anys, per conduir borratxa i estavellar el cotxe a un arbre després d’haver pogut esquivar dos infants que jugaven al carrer. La monja Hanley era/és directora espiritual i s’atipà de ginebra a l’església de sant Francesc de Chantal. Mira quina endimoniada! Aquesta vegada, el diable carregà l’arma amb beguda etílica. Però en el diari Avui llegesc que en un curs de formació d’agents de pastoral de família i vida organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola el mes de juliol a El Escorial, el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca, Ángel Galindo García, havia cridat al boicot a les empreses i als productes catalans pretextat que contribuïen a posar en perill la unitat d’Espanya. Amb què carregà el diable l’arma d’aquest moralista? Del que estic segur és que
cap banyeta verda dels nostres li faria dir una cosa així. Sens dubte, però, li omplirien els cames de llanderades.