marginàlies

L’erupció de l’Eyjafjallajökull ha posat de manifest que cal prendre en consideració la parusia. I que l’espectacularitat del seu git de cendres fotografiat des de tots els caires, per molt que es pretengui, no amaga  la rotunditat de la seva advertència: res no hi ha més fràgil que la supèrbia del mascle alfa.

Compromet els espais aeris, la perbocada del volcà, clausura vols d’avions comercials, engabia viatgers, posa en destret el cofoisme de la globalització i apregona la vellesa d’Europa. Ningú, cap organisme ni organització havia aconseguit trastocar tanta rutina i sacsejar tan fortament la comoditat de tots plegats en tan poc temps.

L’avanç de la nuvolada atemoreix la quotidianitat sense reserves i afecta seriosament la naturalitat de l’ordre establert. Així, el blau aclaparador del cel -que s’afarta de primavera- no sap com s’ho ha de fer per arruixar la boira.

Les maduixes i tot, pendents de la seva arribada, s’han ataronjat i deixen la boca plena de mandarines. Comenten els veïns de la finca que el veí del novè, consumat senderista, havia dit als que anaven amb ell a l’ascensor que acabava de veure cavalcar pels alzinar de la Serra els somnis frustrats dels que volien i volen l’illa lliure.

La cendra en suspensió de l’Eyjafjallajökull, han sentit que els deia el caminador, la cobrirà, a l’illa, amb una mena de mantell color de coure que la deixarà preciosa, lliure de vergers i corruptes, ben pelats els seus puigs i penyals perquè el regne  del sol se n’apoderi i el desert foragiti per sempre més la pluja.

Va, aparta’ns aquest calze de sang, que no tenim set ni ganes de salvar res ni ningú, diuen també que li ha replicat el del vuitè, excapellà i vidu sense fills. I per si no n’hi hagués prou, la sindicalista del desè, en sentir tantes animalades, se’ls ha mirat en cara de pomes agres i com si recitàs un poema de combat els ha dit: esmolem-nos, doncs, la llengua i tallem-nos a ran les ungles de les mans perquè no se’ns  clavin a l’hora del fer el puny i acarar-nos a l’explotador del món. Les ungles dels peus poden créixer si  de tocar la guitarra es tracta. Els mateixos protagonistes han manifestat que en aquest moment  l’ascensor s’ha aturat entre el sisè i el setè, i que una veu ben clara els havia dit: floreixen les cendres, en terra de màrtirs. A l’hora del rescat han tingut més feina els del servei sanitari que no els bombers.