marginàlies

De la visita barcelonina del Papa Ratzinger n’he vist les imatges televisives que han reproduït  profusament els diversos telenotícies i m’he quedat amb l’aclaparadora bellesa interna de la nova basílica de la Sagrada Família i el no menys contundent  desplegament de seguretat que ha protegit el
cap del Vaticà. Òbviament que he pres en consideració altres qüestions, d’aquestes altament inflamables quan entren en contacte amb les discussions, però les més potents han estat aquestes dues.

Quant a la primera impressió, després de percebre’n aquest tast exquisit però inabastable, em faig el ferm propòsit de sentir-ho en persona en la primera oportunitat que se’m presenti. Pel que fa a la segona, en tenc quelcom més a dir.

Em sembla excessiva la protecció que tingué Ratzinger dins el temple mateix. A moments em pensava veure un film d’acció. Un que seguia la informació amb mi recordà la xarona pel·lícula “The Bodyguard”, tot i que les similituds entre Kevin Costner i Whitney Houston no hi tinguessin lloc. La seqüència en què el pontífex surt de la basílica per resar l’àngelus a un espantós envelat blau –l’esperit de Gaudí segur que es pegava tocs pel cap- ho diu tot: en una presa gairebé zenital es poden comptar fins a quinze guardaespatlles voltant-lo. I això que no hi havia ningú en un radi considerable.

En el retorn al temple, un potentíssim cap pelat –vestit impecablement de negre i proveït, és clar, d’auriculars i micròfon- expeditivament apartava les mans dels feligresos que volien tocar el Papa. Excessiu i poc edificant a la casa de déu i amb el seu representant a la terra presidint l’ofici. Devien dur armes, dins la Sagrada Família?, em demana qui taral·leja I Will Always Love You?

Han de protegir el Papa de nosaltres, es veu. Emperò, qui ens protegeix d’ell quan diu que a l’Estat espanyol es viu un laïcisme fort i agressiu com el de la dècada dels anys trenta? A què ve tanta acritud? Quina ensenyança en vol treure d’una reculada de vuitanta anys? Culpa únicament els laics, de les tensions entre la fe i ells?

I Will Always Love You?, canta impassible –i desafinant a les totes- l’amic i d’aquí que no el trec. Em costa veure que és la seva manera de protegir-me d’estirabots papals.