marginàlies

Des de fa uns anys (sis, si no vaig errat), Bunyola, el meu poble, acomiada l’estiu amb una  cursa/desfilada en poca roba. Divendres passat, dia disset, amb més calor que la que cal, va tenir lloc l’edició d’enguany. Ara que hi pens, no sé si és en poca roba o en roba interior, que la designació varia segons el comunicant. Tant se val. De cada any són més els que participen en aquesta ocurrència –que té molt de gamberrada innòcua- que ben aviat, si res no ho torç, esdevindrà el més gran reclam per convidar els forans a conèixer la vila. Es tracta d’una veritable festa nascuda espontàniament i alternativa al tedi general que solen imprimir les festes patronals bunyolines en honor de sant Mateu, l’inquietant apòstol cobrador d’impostos.

Té tots els ingredients carnavalescos necessaris per fer-la prou atractiva i el punt addicional de  provocació –ben tova, tanmateix- que suposa desfilar amb tapalls, amb fils de roba o amb peces de vestir dites interiors. I com a bona acció transgressora, la correguda/desfilada no reconeix més ordre ni llei que el batibull. Així, per molt que figuri en el programa oficial de festes de sant Mateu, la correguda/desfilada en poca roba va a la seva, a mercè dels impulsos dels que desfilen i dels que  miren, que en aquesta sana disbauxa compten tant els uns com els altres.

Pregó propi i tot, té aquest joc d’exhibicionistes de mel i sucre, i voyers de pa en fonteta. El d’enguany el va fer un siurell ben eixerit davant el qual, i en acabat el seu glosat, tothom cridà de cor –i molts amb la pell de gallina- visca Bunyola i visca sant Mateu!

Quan els vells s’animin a participar-hi  amb la mateixa decisió que frueixen sent-ne espectadors ben actius, aquesta cursa-/desfilada no tindrà aturador. Digué el batle de Bunyola a un diari ciutadà, en un clar intent de patrimonialització del sarau i amb molta, però molta barra, que era el més barat dels actes de les festes i el que més rendiment donava. Sé que els seus mantenidors no es deixaran enredar ni per aquest govern municipal ni pels que puguin venir; sé que saben que si ho deixen en mans municipals, ens podem oblidar d’exhibir poca i roba i de mirar-ho com Déu mana.