marginàlies

En el meu poble, Bunyola, la majoria municipal que el governa ha donat el vistiplau per cometre un dels pitjors tropells que pot patir la vila: l’edificació de catorze eufemístics “habitatges unifamilars” de tres plantes –popularment “adossats”- a la falda de Es Castellet, el pujol als peus dels quals s’hi fundà el poble. Es Castellet, per això, per ser el lloc de naixença de tots, és l’emblema i el mite del poble, la nostra particular kabba, el santuari on es guarda l’adeene de la bunyolitat, per dir-ho clar. S’hi pot anar corrent –se’n fan proves- i en ser al capcurucull, domines tota la vall bunyolina i la planura de ciutat que s’aboca a la badia.

Per tant, a aquesta criatura de pujol tots l’estimam des de la víscera, com ha de ser. Per això, que les “Promocions Es Castellet 2007 SL” hi vulguin fer aquests 14 nyaps, aquests catorze caramulls enlletjidors de bloquet, totxanes i ciment, a tots els bunyolins i les bunyolines ens ha semblat una ofensa massa gran, com si s’haguessin cagat en la nostra nissaga. I per això el poble va ple de penons com el que il·lustra aquest comentari.

Evidentment, que hi ha raons legals per oposar-se a aquest atemptat. Bunyola no s’ha alliberat de la plaga de totxo i ciment que han patit durant les darreres dècades aquestes illes de manera dramàtica. Una pandèmia que s’ha vist afavorida, en el nostre cas, per un Pla General d’Ordenació Urbana que data de l’any 1978 i que tractava la vila com si fos un llogaret de Madrid, vull dir desenfrenadament desenvolupista sense atendre a cap més raó que les pròpies de l’especulació urbanística.

És clar que en trenta-un any han passat moltes coses, entre d’altres que s’han anat dictant lleis supramunicipals que frenaven, en part, aquella planificació més d’anorreament que no d’organització raonada. En cap moment, però, cap majoria municipal d’aleshores ençà s’ha decidit a engegar un nou PGOU, frenats pel seu cost elevat. Tanmateix, l’anterior majoria de govern intentà dur a terme la redacció d’unes Normes Subsidiàries que no va poder acabar d’enllestir i que l’actual majoria del Partit Popular no ha seguit elaborant perquè ja li va bé, seguir agredint.

Diu el batlle de Bunyola per IB3 que el PGOU vigent permet aquest projecte i que, per tant, no pot fer res per impedir-ho. No és cert: l’anterior majoria municipal, emparant-se en el mateix PGOU i en els informes tècnics i jurídics emesos, rebutjà dues “intervencions” en els mateixos polígons; curiosament, o no, una d’aquestes denegacions afectava la mateixa promotora d’ara, que ha vist acomplert el desig d’ofendre Bunyola.

El punt clau, llavors i ara, és l’accés a aquestes parcel·les per a vehicles des del sòl urbà. Segons el promotor n’hi té perquè el PGOU del 1978 preveia una via de circumval·lació que no s’ha executat, sortosament. Per tant, ara mateix no els queda més remei, per accedir amb vehicle a les parcel·les amenaçades, que fer-ho per un camí privat.

És igual: tenim tot el dret a oposar-nos a què la cintura de ca nostra, Es Castellet, s’engreixi amb construccions que cap falta no fan. Ningú no pot atemptar contra el paisatge, contra el rocam, contra les maioles que ens ha fet ser com són. Que no toquin més el cul a Judes, com diria el meu padrí.