marginàlies

Sakineh Mohammadi Ashtiani és una dona iraniana mare de dos fills que és a la presó des de 2005. El maig de 2006 va ser condemnada a rebre noranta-nou fuetades per mantenir una “relació il·lícita” amb dos homes.
Posteriorment, va ser declarada culpable de tenir una “relació extramatrimonial” i condemnada a morir per lapidació. Segons Amnistia Internacional (AI) la van declarar culpable basant-se en el “coneixement del jutge”, un principi de la legislació iraniana que permet als jutges adoptar decisions quant a la culpabilitat de l’acusat, fins i tot en absència de proves clares o concloents. El Tribunal Suprem va confirmar la condemna a mort per adulteri el 27 de maig de 2007 i el passat 4 d’agost n’obrí una revisió.

Segons AI l’11 d’agost, la televisió pública de l’Iran va emetre una “confessió” de Sakineh Mohammadi, on semblava implicar-se en l’assassinat del seu marit. Les autoritats iranianes han utilitzat reiteradament “confessions” televisades com aquesta per inculpar a persones ja detingudes. Tot sembla indicar que les autoritats iranianes han orquestrat aquesta “confessió” i que estan inventant nous càrrecs per l’assassinat del seu marit. Segons informes, Sakineh Mohammadi Ashtiani podria haver estat sotmesa recentment a tortura o altres maltractaments. Sakineh Mohammadi, per tant, pot ser lapidada en qualsevol moment. La lluita aferrissada per l’abolició universal de la pena de mort va fent camí i forat, i gràcies a organitzacions com AI, que impulsen campanyes com la de Sakineh, s’han aturat execucions. Les més recents, les de l’any 2002 en què s’aconseguí lliurar de la lapidació Sitiya Hunaini i Amina Lawal, negerianes ambdues. I tanmateix, la fredor de les dades aportades per AI corgelen, encara: 714 persones varen ser executades el 2009 a tot el món (descomptant la Xina, on la informació sobre la pena de mort és secret d’estat) i 2001 hi varen ser condemnades en 56 països. La Xina, l’Iran, l’Iraq, Aràbia Saudita i els EUA encapçalen la llista d’estats executors màxims. En concret a l’Iran, el  2009 van ser executades més de 388 persones, com a mínim 14 d’elles públicament i almenys una mitjançant lapidació. Cinc d’aquestes persones executades ho van ser per delictes comesos quan tenien menys de 18 anys. Almenys 7 dones i 3 homes segueixen actualment en risc de ser lapidats en qualsevol moment. L’atrocitat de la lapidació s’apregona força en el Codi Penal iranià que en el seu article 102 disposa que els homes han de ser enterrats fins a la cintura i les dones fins al pit. A l’article 104 estableix, en relació amb la pena de lapidació imposada per adulteri, que les pedres no han de ser “ni tan grans com per a matar la persona ni tan petites que no puguin considerar-se pedres”. Per sumar-se als prop de tres-cents mil signants per salvar Sakineh, clicau aquí http://www.amnistiacatalunya.org/index.php.