Marta Garcia-Puig

Tal com us ha dit la nostra amiga Ana Bottle del Polònia, avui, entre altres coses, parlarem de com s’ha de riure en cada llengua. Ja sé que sona un pèl estrany, però no és broma; ara ho entendreu, no us preocupeu!

Segurament molts de vosaltres utilitzeu de manera habitual l’onomatopeia jajaja (o jejeje, jijiji, jojojo i jujuju) si voleu expressar que una cosa us fa riure quan escriviu un whatsapp o un comentari al Facebook. El que molta gent no sap, però, és que aquesta manera d’escriure-ho només és correcta en castellà; és a dir, en català hem d’escriure-ho amb h: ha! ha! ha!, perquè el so que fem quan riem en català correspon a la h del verb halar (‘menjar’) i a la de ehem. El so de la j catalana no és com el de la j castellana, la j catalana sona com la g de la paraula gent i aquest no és pas el so que fem quan riem, oi? Doncs resulta que el castellà és l’única llengua de les que conec que riu amb la j: l’italià, el francès i l’anglès també fan servir la h perquè, igual que passa en català, el so del riure no correspon al de la j d’aquestes llengües. Si us hi heu fixat, deveu haver vist que en català cal separar cada ha amb un signe d’exclamació i amb un espai.

Una altra curiositat és que, quan toca llevar-se, els anglesos es “mengen” la primera paraula de l’expressió i, en lloc de dir good morning! als companys de pis, diuen morning!; en català, castellà i italià no “mengem” res abans de l’esmorzar i, per tant, diem les dues paraules: bon dia! (català), buenos días! (castellà) i buongiorno! (italià). Quan és l’hora d’anar a dormir, els italians acostumen a dir notte! en lloc de buonanotte! i els anglesos diuen night! en lloc de good night! En català i castellà, en canvi, a ningú no se li acut dir nit! (en català) ni noches! (en castellà), sonen molt malament.

Quant a la manera d’acomiadar-se, en català normalment diem adéu! (que pronunciat es redueix a déu!) i, curiosament (fins i tot la majoria de castellanoparlants també, encara que mantinguin una conversa en castellà i s’hagi de dir adiós). En canvi, en anglès és molt comú sentir bye bye! i en italià ciao ciao! Em sembla interessant veure que anglesos i italians diuen la paraula que correspon a adéu dos cops i, en canvi, catalans i castellans només un.

Així, doncs, estimats lectors, tal com diem els catalans: adéu!

Bon dia a tothom! Em dic Marta Garcia i actualment estic acabant la carrera de Traducció i Interpretació a la UAB i em dedico a l’ensenyament d’idiomes. En aquest blog compararé el català amb les altres llengües que conec en major o menor grau: sobretot el castellà, l’anglès, l’italià, el francès i, eventualment, l’alemany i el vènet (llengua no-oficial parlada a la regió italiana del Vènet, a més a més de l’italià). Espero que ho trobeu interessant, almenys jo faré tot el que pugui per aconseguir-ho!

Primer de tot, cal tenir clar que cada llengua és un món, i que parlar en una altra llengua no vol dir traduir literalment paraula per paraula, sinó que cada llengua té una estructura diferent. Si comparem dues llengües, a vegades trobarem semblances i a vegades diferències, siguin quines siguin les llengües en qüestió.

No diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat!
És curiós veure que el català i l’anglès utilitzen expressions semblants i que, en canvi, el castellà, l’italià i el francès fan servir la mateixa: En castellà es diu No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado, en italià diuen Non vendere la pelle dell’orso prima di averlo ucciso, i en francès Il ne faut pas vendre la peau de l’ours avant de l’avoir tué: Totes tres llengües utilitzen exactament les mateixes paraules per a expressar aquesta idea de no precipitar-se, de no cantar victòria abans d’hora. En canvi, en anglès, es diu Don’t count your chickens before they’re hatched, que literalment vol dir ‘no comptis els pollastres abans de covar els ous’. (No es pot traduir així, però ho dic perquè pugueu veure les semblances amb les paraules que utilitza cada llengua). Com podem veure, l’anglès i el català utilitzen una expressió diferent de la del castellà, la de l’italià i la del francès. El més normal és que les frases fetes siguin intraduïbles mot per mot, però a vegades pot ser que hi hagi algunes similituds.

Adonar-se d’una cosa
En castellà es diu darse cuenta de algo i és curiós observar que l’italià i el francès fan servir les mateixes paraules que el castellà: rendersi conto di qualcosa (italià) i se rendre compte de quelque chose (francès). En canvi, en català donar-se compte d’alguna cosa no és correcte, és un castellanisme. En català, cal dir adonar-se d’alguna cosa: “no me n’havia adonat!”, per exemple. Així, doncs, veiem que, en aquest cas, el català és l’únic que utilitza una  expressió diferent per a expressar aquest significat.