Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: CATALÀ - MÉS D'UNA LLENGUA

SER I HAVER

6

Bon dia i bona hora! La veritat és que hi ha moltes coses que m’agradaria comentar sobre aquests dos verbs, així que millor que anem a pams.

Primer de tot, parlem del verb ser. En català, castellà i en italià tenim els verbs ser i estar, però en francès i en anglès no passa exactament el mateix. Vegem-ho!

VERB SER

  • ÊTRE (francès): En francès, el verb être comprèn el significat de ser i el significat d’estar. Per exemple, podem dir Il est intelligent (és intel·ligent) i podem dir Elle est fatiguée (està cansada).
  • ESSERE (italià): En italià, tenim el verb essere i el verb stare. El que passa és que els usos no són els mateixos que en català. En línies generals, el verb essere es fa servir per a dir on som (sono a casa, ‘sóc a casa’), com és una cosa (il giardino è molto carino, ‘el jardí és molt maco’) i com estem (sono stanca, ‘estic cansada’). El verb stare, en canvi, normalment s’usa amb adverbis: sto bene, que vol dir ‘estic bé’. Cal tenir en compte, però, que això és la regla general i que, a part dels molts casos que hi ha, els usos depenen de la zona (al sud no ho utilitzen igual que al nord). El que aquí ens interessa és veure que l’italià coincideix amb el català en el sentit que ambdues llengües tenen dos verbs: ser i estar.
  • TO BE (anglès): En anglès passa com en francès: només tenim un verb, s’utilitza el mateix verb per a dir ser i per a dir estar. Per exemple, podem dir I am very tired (‘estic molt cansat/da’) i podem dir I am tall (‘sóc alt/a’).

 

VERB HAVER

En segon lloc, voldria parlar del verb haver. El verb haver, com tots sabem, l’utilitzem per a formar els temps compostos; per exemple, He anat al teatre. Fa poc em vaig fixar que en francès i en italià, el verb haver (avoir en francès i avere en italià) també té el significat de ‘tenir‘. És a dir, a part d’utilitzar-se com a auxiliar per a formar els temps compostos, també és el verb que s’utilitza per a dir ‘tenir’: J’ai un frère (‘tinc un germà’ en francès) i Ho un fratello (‘tinc un germà’ en italià). A més, en anglès passa exactament el mateix: el verb to have no només serveix per a fer d’auxiliar, sinó que també expressa possessió: I have one brother (‘tinc un germà’ en anglès).

Com podeu comprovar, curiosament la resta de llengües que conec coincideixen en aquest aspecte i, en canvi, en català i en castellà això no passa. Però sempre ha sigut així? Doncs si investiguem una mica veiem que no, que en català haver també volia dir ‘tenir’; però aquest significat s’ha perdut en el català actual. Bé, de fet, s’ha perdut excepte en el món econòmic: en aquest context, l’haver és ‘allò que hom posseeix, moble o immoble’. En castellà, tampoc no ha sigut sempre així; en castellà antic, es deia yo he un hijo (= yo tengo un hijo). Després, però, el romanç va corrompre la conjugació llatina i va crear perífrasis basades en construccions del baix llatí, que van utilitzar aquest verb com a auxiliar: yo he comprado, él había cerrado, etc. En els seus orígens, aquestes formes volien dir ‘yo tengo comprado’, ‘él tenía cerrado’, etc., però mica en mica es va anar oblidant el significat de ‘tenir’ i van passar a significar ‘una cosa que ja està feta’.

Tenint en compte que més d’una llengua romànica dóna el significat de tenir al verb haver, que una d’aquestes llengües és l’italià (llengua que s’ha mantingut més propera al llatí) i que el català antic i el castellà antic també li donaven aquest significat, podem arribar a la conclusió que molt probablement el verb haver en llatí devia tenir aquest significat. Doncs sí, si busquem el verb haver al Diccionari de l’Enciclopèdia, podem veure que el verb habere del llatí vol dir ‘tenir’.

 

VERBS SER I HAVER

Finalment, per acabar l’article d’avui, voldria parlar de l’auxiliar que utilitzem per a formar els temps compostos. En català, en castellà i en anglès, no és complicat: sempre utilitzem el verb haver (he cantat, hem estudiat, heu anat, etc.). Això no obstant, no totes les llengües funcionen així. Per exemple, l’italià i el francès tenen dos possibles auxiliars: ser i haver. Segons el verb que utilitzem, haurem de fer servir ser o haver. Em sembla curiós que en aquestes dues llengües romàniques hi hagi dos possibles verbs auxiliars i que, en canvi, en català i en castellà no. Doncs resulta que això d’utilitzar el verb ser com a auxiliar ja passava en llatí: natus sum «sono nato». Així, doncs, suposo que aquest ús del verb esse llatí s’ha mantingut en italià i en francès i que, en canvi, en català i castellà s’ha perdut. (Enciclopèdia Treccani)

Espero que us hagi semblat interessant, fins aviat!

 

 

 

 

Entrevistada per Vilaweb

2

Hola a tothom! Fa poc, Núria Ventura del diari Vilaweb em va entrevistar per parlar d’Endavant els idiomes. Estic molt contenta d’haver pogut explicar en detall els motius que m’han dut a escriure el blog. Si voleu, podeu llegir l’entrevista; només heu de clicar aquí:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4209374/20140905/marta-garcia-publicitat-plena-derrors-linguistics.html

Espero que us agradi, fins aviat!

QUI SOM? D’ON VENIM? ON ANEM?

8
Publicat el 6 d'agost de 2014

Avui m’agradaria que observéssim uns quants detalls que trobo interessants. Com en articles anteriors, compararé diverses llengües i, després, veurem a quina conclusió podem arribar.

ALGÚ

  • Català: algú; per exemple, Hi ha algú.
  • Castellà: alguien; per exemple, Hay alguien.
  • Italià: qualcuno; per exemple, C‘è qualcuno.
  • Francès: quelqu’un; per exemple, Il y a quelqu’un.
  • Català balear: qualcú

En català tenim el pronom algú, que vol dir ‘alguna persona’. Si observem com es diu en les altres llengües llatines que conec, veurem que el català balear, l’italià i el francès tenen el mateix origen i que, en canvi, el català central i el castellà van per una altra banda. El català algú i el castellà alguien vénen del llatí vulgar aliquis. L’italià qualcuno ve de qualche + uno, que ha format la contracció qualcuno. En català, també existeix qualque (seria com l’italià qualche) i qualcú s’ha originat de la mateixa manera que qualcuno: ajuntant qualque + u.

MATALÀS

  • Català: matalàs
  • Castellà: colchón
  • Italià: materasso
  • Francès: matelas
  • Anglès: mattress

Segons els diccionaris etimològics, el català i l’italià l’han agafat de l’àrab matrah, posteriorment el francès l’ha agafat de l’italià materasso i, finalment, l’anglès l’ha agafat del francès antic materas. El castellà, en canvi, és diferent (he buscat l’etimologia de colchón, però no l’he trobada). Em sembla interessant veure que el castellà és completament diferent de les altres llengües.

FERMARE

Aquí em sembla interessant destacar que fermare en italià vol dir ‘aturar’; per exemple fermati! vol dir ‘atura’t!’. El verb francès fermer, en canvi, vol dir ‘tancar’, no pas ‘aturar’! És molt interessant perquè ambdues llengües provénen del verb llatí firmare (‘afermar’), però hi ha hagut un canvi de significat respecte del mot llatí i cada llengua li ha donat un significat diferent: el català l’ha transformat en firmar (‘signar’), l’italià en fermare (‘aturar’) i el francès en fermer (‘tancar’).

CADIRA

  • Català: cadira
  • Castellà: silla
  • Italià: sedia
  • Francès: chaise
  • Anglès: chair

D’una banda, la paraula castellana silla ve del llatí sella, que és la contracció de sedula. Sedula s’ha format amb el verb sedere (que en italià s’ha conservat exactament igual i que vol dir ‘seure’) + el diminutiu -ula. D’altra banda, la paraula catalana cadira i la paraula francesa chaise vénen del llatí cathedra, que ve del grec kathédra, i la paraula anglesa ve del francès antic chaiere. Em sembla interessant veure que el castellà i l’italià han anat per una banda i el català i que, en canvi, el francès i l’anglès han anat per una altra.

 DUÉRMETE NIÑO, DUÉRMETE YA… 

Recordeu la cançó bressol que us cantava la vostra mare de petits? Duérmete niño, duérmete ya, que si no te duermes el coco vendrá… Doncs resulta que la música d’aquesta cançó coincideix amb la de la cançó de bressol (lullaby) anglesa Rock-a-bye baby! Simplement han posat una lletra diferent! Cliqueu en aquest enllaç i podreu veure el vídeo de la cançó anglesa: rock-a-bye baby

Què us sembla? Curiós, no?

Espero que aquest article us hagi semblat interessant i aprofito per a desitjar-vos unes bones vacances! Fins aviat!

ALGIDA

10
Avui tinc ganes de parlar dels noms dels jocs de taula, dels dibuixos animats dels anys 80-90 i d’alguna marca. Per què? Doncs perquè fa uns quants anys vaig començar a veure que a la televisió italiana anunciaven els mateixos jocs que jo tenia de petita, però tenien un altre nom, i la veritat és que em va impactar veure un joc de tota la vida amb un altre nom. I així va començar el meu interès per aquestes coses, i mica en mica vaig anar descobrint altres noms de jocs. Espero que a vosaltres també us sembli curiós!
FRIGO
Comencem parlant de la imatge d’aquest article. Frigo, aquesta marca de gelats que tots coneixem… però a cada país té un nom diferent! Ja veureu!

Com creieu que es diu a Itàlia? Es diu ALGIDA! La veritat és que jo, en aquest cas, no m’esperava que tingués un altre nom, perquè els italians poden pronunciar frigo perfectament. Potser li han canviat el nom perquè en italià frigo vol dir nevera… no ho sé.

algida

I a Irlanda? Doncs es diu HB.

HBIRELAND

A França es diu MIKO:

MIKO

A Suïssa es diu LUSSO:

LUSSO

A Dinamarca es diu FRISKO:

FRISKO

A Suècia es diu GB GLACE:

GBGLACE

A Letònia i Estònia es diu INGMAN:

Als Països Baixos es diu OLA:

 

QUIÉN ES QUIÉN?

Us recordeu de la cançó Quién es quién? tú quieres saber… de l’anunci d’aquest joc? Havíem de preguntar coses com És ros? És un home? Té els ulls blaus? i si la resposta era no, havíem de descartar tots els personatges que tinguessin aquella característica física? Després, al final preguntàvem, per exemple, És Bill? I si ens deien que sí, havíem guanyat! Doncs aquest joc a Itàlia es diu INDOVINA CHI, i en anglès li diuen GUESS WHO! Veiem que el nom en italià i en anglès és exactament el mateix, però en castellà no li han dit adivina quién, li han dit quién es quién. Interessant.

 

ELS BARRUFETS

Aquests homenets de color blau que en català anomenem els barrufets, en castellà es diuen LOS PITUFOS, en anglès THE SMURFS i en italià I PUFFI. Ho sabíeu?

TRES EN RAYA

Aquest joc, en anglès, l’anomenen X’s and O’s (pronunciat ecsis and ous, el nom de les lletres en plural). Com veiem, en anglès, és més simple: si el joc consisteix en dibuixar X i O, doncs li diem així!HUNDIR LA FLOTA 

Us recordeu d’aquest joc? A mi m’agradava molt! Si us en recordeu, dèiem tocado si ens disparaven en una casella del nostre vaixell, agua si no ens tocaven i tocado y hundido si ens tocaven totes les caselles del vaixell. Sabeu com es deia en anglès aquest joc? BATTLESHIP o BATTLESHIPS. Per dir que hem tocat una casella del vaixell, diuen hit; per dir que no l’hem tocat, diem miss; i per dir que l’hem enfonsat, sunk. Cal dir que m’han explicat que, en anglès, tenien una versió del joc que feia sorolls i no havies de dir hit, miss o sunk, simplement feia un soroll diferent per a cadascuna d’aquestes paraules. Jo no sé vosaltres, però jo aquí Catalunya no vaig veure mai aquesta versió, no sé si existia o encara existeix. En italià, aquest joc es diu BATTAGLIA NAVALE. Per a dir que hem tocat una part del vaixell, cal dir colpito; si no el toquem, hem de dir mancato; i si l’enfonsem, direm colpito e affondato.

SUGUS

No vull fer publicitat de cap marca, però em sembla curiós veure que certes marques canvien de nom d’un país a l’altre. Aquests famosos caramels que tots nosaltres vam menjar quan érem petits, en anglès es diuen OPAL FRUITS. Són com els nostres Sugus, tous i quadrats.

LA VENTAFOCS

Recordeu aquesta pel·lícula de Walt Disney? Sabeu com es diu en altres llengües? En castellà, es diu Cenicienta; en anglès, es diu Cinderella; i en italià, es diu Cenerentola. Però la pregunta és: per què? Aquest personatge és una noia que es dedica a netejar la casa mentre la seva madrastra i germanastres viuen com reines, correcte? Doncs si ens hi fixem, en cada llengua el nom d’aquesta noia reflecteix la feina que fa:

– CAT: VENTAFOCS = venta + focs (és a dir, la que encén la llar de foc)
– CASTE: CENICIENTA = ve de ceniza (és a dir, la que neteja les cendres)
– ANG: CINDERELLA = ve de cinders (que en anglès vol dir cendres)
– ITA: CENERENTOLA = ve de cenere (que en italià vol dir cendres)

Així, doncs, veiem que totes les llengües li donen el nom de la feina que fa, però que el català ho expressa d’una manera diferent: les altres llengües subratllen el tema de les cendres i el català, en canvi, parla del foc. Curiós, no?

 

REGGERE IL MOCCOLO

4
Avui compararem certes expressions i veurem com dir una expressió catalana en altres idiomes. Per exemple, com es diu en anglès és bufar i fer ampolles? La resposta és it’s easy peasy o bé it’s a piece of cake. Vegem-ne més:TANT SI NEVA COM SI PLOU

Si tenim molt clar que volem fer una cosa, que la farem tant sí com no, en català podem dir que ho farem tant si neva com si plou. En anglès, en canvi, diuen que ho faràn come rain or (come) shine o bé come hell or high water. 

DOS SON COMPAÑIA, TRES SON MULTITUD

En castellà, hi ha aquesta expressió per a dir que, a vegades, és millor ser pocs i ben avinguts. En anglès, acabo de descobrir que també existeix i diuen two is company, three is a crowd.

NO ÉS DE COLLITA PRÒPIA

Recordo que un dia una amiga italiana va posar una frase al facebook i jo li vaig preguntar si la podia plagiar. Em va dir que sí, que no hi havia problema perquè aquella frase non è farina del mio sacco; és a dir, que no era de collita pròpia.

ANAR AMB EL COR A LA MÀ

Als països anglosaxons també hi ha gent molt sensible, que ha patit molt perquè sempre va amb el cor a la mà, que en anglès és wear your heart on your sleeve. Segons nosaltres, el cor, el portem a la mà; els anglesos, en canvi, el porten a la màniga… curiós!

TEMPTAR LA SORT

Quan en castellà diuen tentar la suerte, els anglesos no provoquen la sort, sinó que provoquen el destí (fate). Com podeu veure, les llengües reflecteixen diferents mentalitats i concepcions del món.

FA MÉS QUI VOL QUE QUI POT

L’equivalent anglès de querer es poder és aquest: Where there is a will, there is a way (literalment vol dir que ‘si hi ha voluntat, hi ha una manera de fer-ho’). En italià, és volere è potere. 

VAL MÉS CURAR-SE AMB SALUT

Com ja sabeu, a vegades, en aquesta vida cal vigilar i no precipitar-se; és a dir, més val curar-se amb salut! En castellà, diuen que más vale prevenir que curar. I en anglès? Doncs ells diuen better safe than sorry; és a dir, és millor anar amb compte que penedir-se d’haver fet alguna cosa. Tenen raó, no creieu? Tant más vale prevenir que curar com better safe than sorry són equivalències del nostre val més curar-se en salut.

RATA DE BIBLIOTECAQuan una persona és molt aficionada a anar a la biblioteca o a llegir, en català diem que aquesta persona és…? En castellà i en italià diuen ratón de biblioteca i topo di biblioteca respectivament. El català, en canvi, és feminista i parla de rata i no pas de ratolí: En Pere és una rata de biblioteca. En anglès, en canvi, no parlen ni de rates ni de ratolins, sinó de cucs! Per tant, qui va molt a la biblioteca és un bookworm (‘cuc de biblioteca’). Per què serà? és que potser als llibres anglesos hi ha cucs i, en canvi, als llibres que hi ha aquí tenim rates?

A TORT I A DRET

Aquesta expressió significa ‘pertot arreu’. Per exemple: Va enrabiar-se tant que va començar a donar cops a tort i a dret. En castellà, diuen a diestro y siniestro; en italià, diuen a destra e a sinistra; i en anglès, left, right and centre. Veieu alguna semblança?

En italià, destra vol dir ‘dreta’ i sinistra vol dir ‘esquerra’, però també vol dir ‘sinistre’. Destrezza, que ve de destra (dreta), vol dir ‘destresa’. Per tant, com podeu veure, el costat esquerre s’associa amb el mal, a desgràcies, i el costat dret s’associa amb la virtut, amb el bé.

En castellà, si us hi fixeu, passa igual: diestro, a part de voler dir ‘hàbil’, també vol dir ‘dret’ i siniestro, a part de voler dir ‘funest’, vol dir ‘esquerre’. És a dir, la dreta seria allò correcte i just i l’esquerra seria allò negatiu i incorrecte. Diccionario Etimológico de Chile

En anglès, la paraula right vol dir ‘correcte’ i també vol dir ‘dreta’. Així, doncs, veiem que la dreta s’associa amb allò correcte. Online Etymology Dictionary

En català, dret òbviament es refereix al costat dret i tort, a l’esquerre. L’esquerra es considera incorrecta, torta, etc. Com podeu veure, totes les llengües tenen aquesta concepció: la dreta és bona i l’esquerra és dolenta.

FER D’ESPELMA

Quan algú queda amb una parella, diem que aquella persona fa d’espelma. En castellà, diuen que hace de aguantavelas (o sujetavelas); en italià, diuen que regge/tiene il moccolo; i en anglès, diuen play gooseberry. 

Moccolo significa ‘espelma’. Per tant, català, castellà i italià parlen d’aguantar una espelma. En anglès, en canvi, no aguanten espelmes, cullen groselles silvestres.

D’on vénen aquestes expressions? Doncs en anglès, es diu play gooseberry perquè al segle XIX les chaperones, que éren dones madures que acompanyaven les noies joves i solteres en públic, collien groselles silevestres mentre la parella que acompanyaven feia les seves coses. (més informació)

En castellà, es diu ir de carabina perquè carabina és el nom castellà del que seria una chaperone. (Més informació)

En italià, es diu reggere/tenere il moccolo perquè fa uns quants segles, els senyors benestants tenien aventures amoroses i per a escapar de casa a la nit i anar a veure l’amant,  necessitaven un criat fidel que els acompanyés per il·luminar-los el camí. Aquest criat, a més, no podia explicar res del que veia a les nits. Així, doncs, com que el criat aguantava una espelma mentre acompanyava el seu amo, aquesta expressió s’ha conservat i avui dia s’utilitza per a parlar d’una persona que acompanya una parella. (Més informació)

Si ens hi fixem, malgrat les diferències, en totes les llengües aquesta expressió té el seu origen en una persona que acompanya una parella, sia un criat sia una dona madura.

 

 

DIFERENTS CULTURES, DIFERENTS REALITATS

4
Publicat el 29 de juny de 2014
Bon dia a tothom! Avui m’agradaria parlar de diferències entre les llengües que conec més, diferències que em semblen interessants i que crec que s’haurien d’observar. Sabeu com es diu vi negre en altres llengües? Fixem-nos-hi!VI NEGRE

En català, tenim el vi blanc, el vi rosat i el vi negre.
En castellà, parlen de vino blanco, vino rosado i vino tinto (tinto = ‘vermell fosc’).
En anglès, tenen el white wine, el rosé i el red wine (red = ‘vermell’).
En italià, tenen el vino bianco, el vino rosato i el vino rosso (rosso = ‘vermell’).
En francès, hi ha el vin blanc, el vin rosé i el vin rouge (rouge = ‘vermell’).

Si us hi fixeu, pel que fa al vi blanc i al rosat, totes les llengües estan d’acord en el color, blanc i rosat respectivament. En canvi, pel que fa al vi més fosc, el català és l’únic que diu que és NEGRE, segons les altres llengües és VERMELL. Curiós, no? Aquesta diferència en la denominació ens demostra que cada llengua, i per tant cada cultura, té una manera diferent d’entendre el món. Cada cultura classifica la realitat segons la visió que té del món. Crec que és important destacar que la realitat material, una cosa que sembla tan objectiva i inequívoca, en realitat no ho és: no tothom veu la realitat de la mateixa manera.

MICHELINES

Suposo que tots sabeu què són els michelines (castellà), però sabeu per què es diu així? El Centro Virtual Cervantes ho explica de meravella i ens proporciona molta informació sobre el tema. En resum, podríem dir que ve del cognom de dos emprenedors francesos, André i Édouard Michelin. L’any 1889 van fundar una empresa amb el seu nom, la qual es dedica principalment a la producció de pneumàtics. Com tots sabeu, aquesta empresa té com a divisa un ninot blanc. Com podeu veure, aquest ninot és bastant grassonet i el seu cos està ple de cèrcols de goma blancs. Així, doncs, un dia els plecs de greix que tenim a la cintura van rebre aquest nom, a causa de la semblança existent entre aquests plecs i els cèrcols blancs del ninot esmentat.

Per a més detalls sobre l’origen d’aquesta paraula castellana, podeu anar a la web següent:

Centro Virtual Cervantes/ Rinconete/ Lengua

Ara que ja sabem com es diuen en castellà, cal esbrinar-ne el nom en altres llengües. Com es diu en català? I en italià? I en anglès? Vegem-ho!

CATALÀ: sacsons
CASTELLÀ: michelines
ANGLÈS: love handles
ITALIÀ: maniglie dell’amore

En català, no se sap segur d’on ve sacsó, pot ser que vingui del verb sacsar; és a dir, sacsejar. Si ens hi fixem, tant en anglès com en italià els anomenen ‘nanses de l’amor’ (traducció literal que ens serveix per a entendre el concepte). L’anglès i l’italià ens ajuden a entendre per què en català diem sacsons: la idea és que aquesta part del cos ens serveix per a subjectar l’altra persona mentre fem l’amor. Ara ja comença a tenir una mica més de sentit que el nom d’aquesta zona del cos vingui del verb sacsejar, no creieu?

En resum, el nom que donem a les coses del món que ens envolta reflecteix la nostra manera d’entendre el món, és el reflex de la nostra mentalitat. Tanmateix, moltes vegades no en som conscients, no ens plantegem ni l’origen dels mots ni els conceptes o idees que hi ha darrere de les paraules.

GELAT DE NATA vs GELAT DE VAINILLA

Una cosa tan simple com els sabors dels gelats i fins i tot aquí tenim problemes de traducció: en anglès, no distingeixen aquests dos sabors. Per exemple, si estem parlant del magnum frac i del almendrado, en ambdós casos ells diuen que a dins de la xocolata hi ha vanilla ice cream. Com pot ser que en el cas del magnum frac diguin vanilla ice cream si és nata i no té gust de vainilla? Doncs perquè, en anglès, vanilla també és un adjectiu que descriu un producte bàsic sense característiques especials. En el cas del gelat, quan diuen vanilla ice cream volen dir que és ‘un gelat sense un sabor especial’; és a dir, “insípid”, per dir-ho d’alguna manera.

 

TANT SE VAL D’ON VENIM

11
Publicat el 14 de juny de 2014
Avui m’agradaria analitzar algunes coses del català per comparació a altres llengües. Per exemple, us heu preguntat mai per què molts cognoms castellans acaben en -ez? Sabeu què vol dir aquest sufix? Doncs ara ho descobrireu!CASTELLÀEl sufix castellà -ez vol dir ‘hijo de‘, per exemple:
– Hernández vol dir ‘hijo de Hernando
– Martínez vol dir ‘hijo de Martín
– Sánchez vol dir ‘hijo de Sancho

Curiosament, aquesta mateixa carecterística dels cognoms també existeix en anglès, en italià, en alemany, en holandès, en escocès i en irlandès; però NO existeix en català!

ITALIÀ

En italià, hi ha moltes maneres d’expressar l’origen familiar en els cognoms, però només esmentaré les més importants:

– Cognoms acabats en -i: Fan referència al grup familiar i són el reflex de l’ablatiu llatí; per exemple Danieli, Martini, etc.
– Cognoms començats per Fi-: Filangeri vol dir ‘figlio di Anger’ (‘fill d’Anger’), que ve del francès fils; o bé Firidolfi, que vol dir ‘figlio di Ridolfo’ (‘fill de Ridolfo’).

Treccani.it 

ANGLATERRA

Els cognoms que acaben en -son o sen volen dir ‘fill de’:

– Johnson vol dir ‘fill de John’
– Anderson o Andersen volen dir ‘fill d’Ander’

IRLANDA i ESCÒCIA

Els cognoms que comencen amb O’ són irlandesos, i O’ equival a la paraula of (‘de’):
– O’Hara seria ‘fill de Hara’
– O’Sullivan equival a ‘fill de Sullivan’

Els cognoms començats per Mac o Mc són escocesos i irlandesos, i mac- en escocès i irlandès vol dir literalment ‘fill de’:

– McDonald és ‘fill de Donald’
– MacIntosh és ‘fill de Intosh’

Online Etymology Dictionary

ALEMANY

Els cognoms que porten Von davant:

– Von Humboldt vol dir ‘fill de Humboldt’

HOLANDÈS

Els cognoms que porten Van davant:

– Van Gaal és ‘fill de Gaal’
– Van Gogh és ‘fill de Gogh’

Castellà, anglès, alemany i holandès: Diccionario Etimológico de Chile

Em sembla molt curiós veure que moltes llengües tenen cognoms amb aquest origen i significat i que el català, en canvi, no en té (o almenys jo ho desconec).

————————————————————————————————–

D’altra banda, m’agradaria fer una petita observació sobre la paraula mallorquina melicotó, que segons el diccionari etimològic ve del llatí malum cotonium. Em sembla molt curiós veure que el castellà i el mallorquí tenen aquest orígen i que, en canvi, el català, l’italià, el francès, l’anglès i el portuguès han agafat una altra paraula per denominar aquesta fruita:

– CATALÀ: préssec
– ITALIÀ: pesca
– FRANCÈS: pêche
– PORTUGUÈS: pêssego
– ANGLÈS: peach

que vénen de malum Persicum.

– CASTELLÀ: melocotón
– MALLORQUÍ: melicotó

que vénen de malum cotonium (literalment ‘poma de codony’).

Tot i que l’etimologia diu que ve de malum cotonium (‘poma de codony’), tinc la intuïció que el mallorquí li va donar aquest nom perquè aquest fruit és dolç com la mel i suau com el cotó (mel + cotó = melicotó), i que el castellà va agafar la paraula d’aquí i la va migadapatar posant una n final: melocotón… almenys tindria lògica. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi!

 

PATUFET, ON ETS?

8
Publicat el 10 de maig de 2014
Recordeu a què jugàveu quan éreu petits? Us recordeu que jugàvem molt a l’aire lliure? Avui m’agradaria recordar vells temps, ja que m’he adonat que en altres països també jugaven a aquests jocs i m’ha semblat curiós. Així, doncs, m’agradaria explicar com es diuen en diversos idiomes (català, castellà, anglès i italià). Cal dir que, molts cops, els jocs tenen moltes variants, jo explicaré la variant a què vaig jugar de petita.FET I AMAGAR (cat) / EL ESCONDITE (caste) / HIDE AND SEEK (ang) / NASCONDINO (ita)

Aquest és el joc més famós dels anys 90. Un dels jugadors la para i ha de comptar fins a un cert número. Un cop acaba, es gira i comença a buscar els altres nens. Vegem com l’anomenen les diverses llengües: totes utilitzen el verb amagar (esconder, hide, nascondere), però el català també diu fer (no acabo d’entendre per què) i l’anglès, tan lògic com sempre, aclareix que després s’ha de buscar (seek).

fet i amagar
hide and seek
nascondino 

TOCAR I PARAR (cat) / PILLA PILLA (caste) / TAG o TIG (ang) / ACCHIAPPARELLA (ita)

Aquest també és un joc molt senzill: hi ha un nen que para i que, per tant, és l’encarregat de perseguir els altres per atrapar-los. Quan aconsegueix atrapar-ne un, s’inverteixen els papers i a la víctima li toca parar, i així successivament. El nom català ja ho diu tot: si et toquen, has de parar. El castellà subratlla el fet d’haver d’atrapar (pillar). El nom anglès probablement prové de l’escocès tig, que significa ‘tocar’. El nom italià ve del verb acchiappare, que significa ‘atrapar’.

tocar i parar
acchiapparella
tag

GALLINA CEGA (cat) / GALLINITA CIEGA (caste) / BLIND MAN’S BUFF o BLIND MAN (ang) / MOSCA CIECA (ita)

Un nen es posa al mig amb els ulls embenats, el fan girar mentre canten la cançó següent (quan jo era petita la cantàvem en castellà): “gallinita ciega, ¿qué se te ha perdido? una aguja y un dedal, date tres vueltas y los encontrarás!”. En anglès i en italià, en canvi, no canten cap cançó. Curiosament, en català i en castellà, la persona que no hi veu és una “gallina”; en anglès, és un “home cec”; i finalment, en italià, li duen “mosca”.



gallinita ciega
mosca cieca
blind man’s buff

XARRANCA (cat) / HOPSCOTCH (ang) / CAMPANA (ita)

En aquest joc es tracta de dibuixar a terra caselles amb números i d’anar saltant a peu coix. Abans de saltar, tirem una pedreta a les caselles. Haurem de saltar fins al final del recorregut, per sobre de la casella que té la pedra, sense trepitjar les línies i tornar. Quan passem per dues caselles que estan una al costat de l’altra, es posen els peus eixarrancats. El nom català ve del verb eixarrancar-se, perquè durant el joc t’eixarranques. En italià, en canvi, crec que es diu campana perquè a terra dibuixen una espècie de campana, tal com veiem al dibuix. També s’anomena mondo o settimana. L’anglès hopscotch és una suma del verb hop (‘saltar a peu coix’) i del nom scotch (que, entre altres coses, significa ‘línia dibuixada a terra’).

xarranca
hopscotch
campana

1, 2, 3, PICA PARET! (cat) / 1, 2, 3, FREEZE! (ang) / 1, 2, 3, STELLA! (ita)

Un nen es col·loca de cara a la paret i els altres a una certa distància. Qui para pica la paret dient “1, 2, 3, pica paret!” i es gira. Mentre diu aquesta frase, els altres jugadors han d’avançar cap a ell, però quan es giri han de restar immòbils. Si qui para veu que algú s’ha mogut, diu el seu nom i aquest jugador ha de tornar a la posició inicial. Quan un jugador arribi fins a la paret, toca el qui para i torna corrent al seu lloc perquè no l’atrapi. Si l’atrapa, li toca parar, i així successivament. En les tres llengües, compten fins a tres; però en català, quan juguem diem que hem de picar a la paret, en anglès subratllen el fet que t’has de quedar immòbil (estàtua) i en italià, no sé per què, diuen estrella (stella). Tanmateix, el nom del joc en anglès és Statues.

1, 2, 3 pica paret!
statues 
1, 2, 3 stella!

BALES (cat) = CANICAS (caste) = MARBLES  (ang) = BIGLIE (ita)

Les bales no tenien gaire misteri, simplement posàvem en una línia de sortida les bales de tots els jugadors i les anaven colpejant fins que un dels jugadors arribava a la meta.

bales
marbles
biglie


EL MOCADOR (cat) / LA PAÑOLETA (caste) / RUBA BANDIERA (ita)

Els jugadors es divideixen en dos equips que es col·locaran un davant de l’altre, excepte un jugador, que serà qui aguanti el mocador. Cada equip assigna un número a cada jugador. Per exemple, en el cas que hi hagi deu jugadors, hi haurà dos juadors amb el número 1, dos amb el número 2, dos amb el 3, dos amb el 4 i dos amb el 5. Qui aguanta el mocador dirà un número i els dos jugadors que el tenen han de córrer a agafar el mocador. Quan un l’agafi, ha de tornar corrent al seu lloc abans que l’altre l’agafi. Si l’agafa, queda eliminat. Qui aguanta el mocador anirà dient números fins que només quedin dos jugadors i un d’aquests perdi. A Itàlia, en canvi, no s’eliminen els jugadors, sinó que es dóna un punts fins que un equip arribi als 15 punts. Finalment, a Irlanda, aquest joc no existeix. En català i castellà, parlem d’un mocador, però en italià aclareixen que s’ha de robar, i el que robem és una “bandera” (bandiera).

Mocador
Ruba bandiera

M’ESTIMA, NO M’ESTIMA… (cat) / ME QUIERE, NO ME QUIERE… (caste) / M’AMA, NON M’AMA… (ita) / HE LOVES ME, HE LOVES ME NOT… (ang)

A les noies segurament us sonarà aquesta frase, oi? Moltes de nosaltres, quan érem petites, agafàvem una margarida i mentre arrancàvem els pètals dèiem “m’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima…” fins que no quedaven pètals. Si l’últim pètal era el de m’estima volia dir que el nen que t’agradava t’estimava. Si no, no t’estimava. Em va semblar molt curiós descobrir que les nenes irlandeses també hi jugaven, i en lloc de dir “m’estima, no m’estima…” deien “he loves me, he loves me not…”. Les nenes italianes també ho feien, i en lloc de dir la forma gramaticalment correcta de “mi ama, non mi ama…” diuen “m’ama, non m’ama“. 

Espero que us hagi semblat curiós saber com es diuen els jocs de la nostra infància en altres llengües. Ara, si un dia feu amistat amb un italià o un irlandès i us poseu a parlar de quan éreu petits, ja sabeu com preguntar-li si jugava a algun d’aquests jocs! I, qui sap, potser acabeu jugant-hi i tot! No se sap mai! Mai dire mai!

 

CATALANS, CATALANES, CATALINES… VISCA CATALUNYA! AMB IL·LUSIÓ!

6
Publicat el 16 d'abril de 2014

Avui m’agradaria comparar el sentit de l’humor en diferents llengües; perquè, com ja sabeu, canvia fins i tot entre catalans i espanyols. Fem un cop d’ull a un parell d’acudits en cada llengua: català, castellà, italià i anglès (dos d’anglesos i dos d’irlandesos).

ACUDITS CATALANS

1. – Mare, mare, al col·legi em diuen Backstreet Boy!!
– Qui, fill?
– Everybooooooody, yeeeeeah

2. Són dues olives que van caminant pel carrer, una cau i l’altra li pregunta:
– estàs bé?
– Crec que m’he trencat un os
– Calla, però si ets d’anxova!!

ACUDITS ESPANYOLS

1. Jaimito le pregunta a su madre:
– Mamá, mamá, ¿cuando acabas de hacer el amor con papá, le das las gracias?
– Ehmmmm… no… no siempre
– Entonces, ¿¿para qué sirve la educación sexual??

2. ¿Por qué los de Lepe se tiran a un pozo?
Porque en el fondo no son tan tontos.

ACUDITS ITALIANS

1. Pierino dice ad un suo amico: “Mio papà conosce 4 lingue!”
E l’altro risponde: “Mio padre ne conosce 1000.”
Pierino controbatte: “Ma com’è possibile?”
e l’altro: “Fa il medico e ogni persona che entra gli fa vedere la lingua”

2. Babbo Natale sta facendo la cacca ed ha finito la carta igenica. Per questo usa la letterina di un bambino.

ACUDITS ANGLESOS

1. – Knock, knock!
– Who’s there?
– Biggish
– Biggish-who?
– No thanks, mate!

2. A horse walked into a bar and said: A pint of beer, please!
The barman said: Why the long face?

ACUDITS IRLANDESOS

1. An Englishman, an Irishman and a Scotsman were reading a newspaper article about which nationalities’ brains were for sale for transplant purposes. An Irishman’s or a Scotsman’s brain could be bought for £500 but an Englishman’s brain cost £10,000.

“That proves,” said The Englishman, “that Englishmen are much cleverer than Irishmen or Scotsmen.”

“No it doesn’t,” said The Irishman, “it just means that an Englishman’s brain has never been used.”

2. Paddy takes his new wife to bed on their wedding night. She undresses & lies on the bed spreadeagled and says “You know what I want dont you?”

“Yeah,” says Paddy. “The whole friggin’ bed by the looks of it!”

És interessant observar que totes les llengües tenen molts acudits que comencen amb la mateixa frase. Per exemple, en català és habitual sentir “mare, mare”, en castellà són típics els acudits d’en Jaimito i dels de Lepe, en italià els d’en Pierino (que seria com el Jaimito espanyol), a Anglaterra els de “Knock, knock” i els de “A man walks into a bar” i a Irlanda els de “paddy“. A part d’això, no trobo cap altra diferència destacable.

M’ha semblat curiós que en els acudits hi hagi el mateix sentit de l’humor, perquè en programes de televisíó és molt diferent: els programes d’humor castellà a mi no em fan gràcia, només em fan gràcia els programes còmics en català. Per exemple, quan l’Andreu Buenafuente va marxar de tv3 i va posar-se a fer monòlegs en castellà a la Sexta, molta gent que el mirava en català va deixar de mirar-lo perquè veuen que canvia molt i que no és el mateix. L’humor francès no em fa gràcia, però en canvi l’humor italià me’n fa molta, el trobo molt semblant al català.

Per tant, com que havia notat aquestes diferències entre zones volia comparar acudits, perquè pensava que confirmaria la meva hipòtesi que l’humor és diferent en cada llengua; però comparant els acudits veig que no hi ha diferències, que l’acudit català de les olives no és excessivament intel·ligent, i que s’assembla als que he seleccionat en castellà. A més, els anglesos i irlandesos, que en teoria també haurien de ser d’humor intel·ligent, després resulta que també fan bromes grolleres, com podem veure en l’acudit de la dona i el marit al llit. A més, mentre llegia els acudits catalans al meu xicot em va dir que els acudits catalans eren molt semblants als irlandesos i als anglesos, que es riuen de les mateixes coses.

Al final he arribat a la conclusió que l’humor dels programes o pel·lícules és molt diferent de llengua a llengua, però que en els acudits moltes llengües són semblants i es riuen de les mateixes coses.

 

BON DIA I BONA HORA!

7
Tothom sap quins són els dies de la setmana, però sabeu d’on vénen aquests noms? Si no ho sabeu, continueu llegint! Avui us explicaré l’origen dels dies de la setmana i el significat que tenen.La paraula setmana ve del llatí septimana (‘set dies’). Els noms dels dies provenen dels cossos celestes que els mesopotàmics veien, i els romans ho van adoptar per donar un nom als dies. Tant els mesopotàmics com els romans més tard associaven els cossos celestes als déus, per això van triar aquests noms i no pas uns altres.Si ens hi fixem, els noms dels dies en totes les llengües romàniques (les que conec) tenen el mateix origen i es manté força clarament la forma llatina, i fins i tot les germàniques (anglès i alemany) també hi estan relacionades. Vegem-ho:

LUNAE DIES (en llatí significa ‘dia de la lluna’)

romàniques:

– català: dilluns
– castellà: lunes
– italià: lunedì 
– francès: lundi 

germàniques:

– anglès: Monday 
– alemany: Montag  

En totes les llengües esmentades significa ‘dia de la lluna’.

MARTIS DIES (significa ‘dia de Mart’, déu de la guerra)

romàniques:

– català: dimarts
– castellà: martes
– italià: martedì
– francès: mardi

germàniques:

– anglès: Tuesday
– alemany: Dienstag

Les llengües romàniques conserven l’arrel del déu Mart (Martis), mentre que les germàniques prenen el nom del déu Tiw, que és el déu nòrdic de la guerra.

MERCURI DIES (vol dir ‘dia de Mercuri’, déu dels comerciants)

romàniques:

– català: dimecres
– castellà: miércoles
– italià: mercoledì
– francès: mercredi

germàniques:

– anglès: Wednesday
– alemany: Mittwoch

Com podem veure, totes les llengües conserven la forma del llatí (mercuri). L’anglès dedica aquest dia al déu Woden, el principal déu de la mitologia nòrdica. En alemany, en canvi, Mittwoch simplement vol dir que és ‘el dia del mig de la setmana’. 

IOVIS DIES (significa ‘dia de Júpiter’, déu pare, com Zeus per als grecs)

– català: dijous
– castellà: jueves
– italià: giovedì
– francès: jeudi

germàniques:

– anglès: Thursday
– alemany: Donnerstag

Per als romans, Júpiter és el déu de les tempestes. Precisament el nom alemany d’aquest dia significa ‘el dia del tro’; i en anglès prové del déu Thor, que és qui causava els trons.

VENERIS DIES (vol dir ‘dia de Venus’, deessa de la bellesa i de l’amor)

romàniques:

– català: divendres
– castellà: viernes
– italià: venerdì
– francès: vendredi

germàniques:

– anglès: Friday
– alemany: Freitag

Es pot veure molt clarament que totes les llengües romàniques l’agafen de la deessa Venus i que en les germàniques, en canvi, prové de la deessa Freya (l’equivalent de la nostra Venus).

SATURNI DIES (‘dia de Saturn’, déu del temps)

romàniques:

– català: dissabte
– castellà: sábado
– italià: sabato
– francès: samedi

germàniques:

– anglès: Saturday
– alemany: Samstag

L’anglès conserva de forma evident l’origen llatí: Saturn + day (‘dia de Saturn’). La majoria de les llengües romàniques i l’alemany fan referència a una festa jueva, el Sabbath (repòs).

SOLIS DIES (‘dia del sol’) o DOMINICA (‘dia del Senyor’)

romàniques:

– català: diumenge
– castellà: domingo
– italià: domenica
– francès: dimanche 

germàniques:

– anglès: Sunday
– alemany: Sonntag

A trets generals, en totes les llengües hi ha un origen romà, però les romàniques han canviat el significat clàssic pel religiós Dominicus dies, dia del Senyor.

Després d’haver donat una ullada a tots els dies, ens adonem que en català conservem di del llatí dies en tots els dies de la setmana, però que en castellà s’ha omès. És curiós veure que, en realitat, el castellà és l’única llengua romànica que ho ha omès; perquè el català, l’italià i el francès conserven di, l’anglès utilitza day (que vol dir ‘dia’) i l’alemany usa Tag (que també vol dir ‘dia’). Si ens hi fixem, veurem que en català el di és la primera síl·laba de la paraula (dilluns, dimarts…) i,en canvi, l’italià i el francès ho posen al final (lune, marte… en italià, i lundi, mardi… en francès). Curiós, no?

 

FONTS CONSULTADES:

Diccionario etimológico De Chile

Blog del Consorci per a la Normalització Lingüística

Online Etymology Dictionary (Diccionari etimològic anglès):

 

ARA ÉS L’HORA D’ESTAR ALERTA

6
Avui voldria parlar-vos de com dir l’hora en diferents idiomes. Feia dies que tenia ganes de fer-ho, perquè m’he adonat que el sistema que utilitza el català és diferent de la manera com les altres llengües diuen l’hora. Tot seguit explicaré la manera correcta de dir l’hora en català, en castellà, en anglès, en italià, en francès i en alemany. Per qüestions d’espai, he abreujat el nom de les llengües de la següent manera:CA: Català
CAS: Castellà
AN: Anglès
I: Italià
F: Francès
AL: Alemany

Si veieu dues frases de la mateixa llengua significa que en aquella llengua hi ha dues possibilitats.

                                     

CA. les cinc (en punt)        CA. les tres i cinc               CA.un quart menys cinc
CAS. las cinco (en punto)  CAS. las tres y cinco          de cinc
AN. it’s five o’clock             AN. it’s five past three      CA.les quatre i deu
I. sono le cinque (precise) AN. it’s three oh five         CAS. las cuatro y diez
F. Il est cinq heures (pile)  I. sono le tre e cinque      AN. it’s ten past four
AL. Es ist fünf Uhr              F. Il est trois heures cinq  AN. it’s four ten
AL. Es ist Punkt fünf          AL. Es ist fünf nach drei    I. sono le quattro e dieci
F. Il est quatre heures dix
AL. Es ist zehn nach vier                                   

CA. un quart de set      CA. un quart i cinc de set CA. dos quarts menys cinc
CAS. las seis y cuarto   CAS. las seis y veinte     de sis
AN. it’s a quarter          AN. it’s twenty past six  CA. un quart i deu
past six                         AN. it’s six twenty          de sis
AN. it’s six fifteen          I. sono le sei e venti      CAS. las cinco y veinticinco
I. sono le sei                 F.Il est six heures vingt AN. it’s twenty-five
e un quarto                   AL.Es ist zehn vor          past five
F. Il est six heures        halb sieben                    AN. it’s five twenty-five
et quart                                                               I. sono le cinque e venticinque
AL.Es ist Viertel nach                                           F.Il est cinq heures vingt-cinq
sechs                                                                   AL. Es ist fünf vor halb sechs

                                  

CA.dos quarts de dues   CA. dos quarts          CA. tres quarts menys cinc
CAS. la una y media        i cinc de vuit              CA. dos quarts i deu de nou
AN. it’s half past one      CA. tres quarts menys CAS. las nueve menos veinte
AN. it’s one thirty           deu de vuit                 AN. it’s twenty to nine
I. è l’una e mezzo/a       CAS. las ocho menos AN. it’s eight forty
F. Il est une heure et     veinticinco                 I. sono le nove meno venti
demie.                            AN. it’s twenty-five   F. Il est neuf heures moins vingt
AL.Es ist halb zwei         to eight                    AL.Es ist zehn nach halb neun
AN. it’s seven thirty-five
I.sono le sette
e trentacinque
F.Il est huit heures moins
vingt-cinq
AL. Es ist fünf nach halb acht

                                

CA.Tres quarts              CA. Tres quarts i cinc     CA. les nou menys cinc
de tres                          de quatre                      CA. tres quarts i deu de nou
CAS. las tres                 CAS. las cuatro             CAS. las nueve menos cinco
menos cuarto                menos diez                   AN. it’s five to nine
AN. it’s a quarter          AN. it’s ten to four       AN. it’s eight fifty-five
to three                        AN. it’s three fifty          I. sono le nove meno cinque
AN. it’s two forty-five    I. sono le quattro         F. Il est neuf heures moins cinq
I. sono le tre meno       meno dieci                    AL. Es ist fünf vor neun
un quarto                     F.Il est quatre heures
F.Il est trois heures      moins dix
moins le quart              AL. Es ist zehn vor vier
AL. Es ist Viertel
vor drei

En català, també diem un quart i mig de cinc (16:23h), dos quarts i mig de cinc (16:37h) i tres quarts i mig de cinc (16:52h). Curiosament, aquest concepte dels quarts i mig no existeix en les altres llengües. Tal com heu pogut observar, si són les 17:25h, en català tenim dues possibilitats: un quart i deu o bé dos quarts menys cinc. Tot i que ambdues són correctes, tendirem a utilitzar la del quart més proper a l’hora en qüestió; per tant, en aquest cas direm dos quarts menys cinc.

En anglès, ja veieu que sempre hi ha dues possibilitats: l’opció amb past/to i l’opció de dir la xifra de l’hora amb la xifra dels minuts. Fins fa poc, l’única opció era la de past/to (it’s twenty past five, per exemple), però l’arribada dels rellotges digitals va fer que es comencés a dir l’hora en format digital (it’s five twenty, per exemple). Amb el pas del temps s’ha acabat imposant la forma digital, i actualment quasi ningú utilitza la forma amb past/to, fins i tot les acadèmies d’anglès estan començant a ensenyar la forma digital de dir l’hora.

En castellà, si us hi fixeu, veureu que s’utilitza el mateix sistema que en anglès (que la forma amb past/to).

L’italià fa servir el mateix sistema que el castellà, amb l’única excepció del minut 35, en què el castellà compta els minuts que queden per a l’hora següent (menos venticinco) i l’italià, en canvi, compta els que passen (e trentacinque).

El francès, però, utilitza exactament el mateix sistema que el castellà: fins al minut 30 diu els minuts que passen i, a partir del minut 30, diu els minuts que queden per a l’hora següent.

L’alemany utilitza una lògica semblant a la de l’anglès tradicional: primer diu els minuts que queden o que passen, després diu nach/vor (que és com past/to en anglès) i finalment diu l’hora de la qual passen o l’hora següent. Tot i això, té una lògica un pèl més complexa que la de l’anglès, perquè quan l’anglès diu que queden vint-i-cinc minuts per a les vuit (it’s twenty-five to eight) l’alemany diu que passen cinc minuts de dos quarts de vuit.

Si ens hi fixem, veurem que el català té una concepció de l’hora diferent de la resta de llengües: en català, parlem de l’hora següent a partir del minut 10 (les 14:10h és un quart menys cinc de tres), mentre que les altres llengües ho fan a partir del minut 30 (o del minut 20 en el cas de l’alemany). El català és l’única llengua que parla d’un quart de l’hora següent, la resta de llengües diuen que passa un quart de l’hora actual. Si us hi fixeu, el català té una altra lògica. Una lògica més rebuscada i menys espontània que la resta de llengües, però. Suposo que per aquest motiu molts catalans no diuen l’hora correctament, però amb esforç es pot fer tot! Ara és l’hora d’estar alerta!

Per a més informació sobre l’hora en català: Optimot i Consorci per a la Normalitzacio Lingüística

 

COSES DE L’IDIOMA

14
Avui m’agradaria comentar algunes peculiaritats del català. Per començar, us voldria posar l’exemple d’una cançó de La Trinca que es diu Coses de l’idioma:http://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk

En aquesta cançó, el pobre home va a Madrid i diu coses com ara esparcir la niebla i que el coche le hace higo; però, en realitat, parlar castellà no és soplar y hacer botellas ou ray! Suposo que tots els exemples que surten a la cançó us semblen obvis i deveu pensar que ja ho sabeu, tot això. D’acord; però què me’n dieu, de la cançó Aniversari feliç?Quan un nen fa anys, molts de nosaltres cantem la famosa cançó del Club Súper 3: Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys… En canvi, si la persona que fa anys és un adult, cantem Aniversari feliç, aniversari feliç, et desitgem tots nosaltres… Aquesta última cançó és una traducció literal del castellà Cumpleaños feliz que no quadra amb la melodia de Happy birthday to you per més que intentem allargassar les paraules, per això algú es va inventar la següent cançó: El temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer, i ara ja tens X anys! Què us sembla? Aquesta és la proposta que fa Pau Vidal al seu llibre El catanyol es cura.

La situació de diglòssia que hi ha a Catalunya (situació de desigualtat entre dues llengües) fa que per a molts parlants la versió castellana tingui més gràcia que la pròpia, per això calquen l’expressió castellana al català. Un exemple d’aquest fet és la frase Que no t’enteres, Contreras!, que és una mala traducció del Que no te enteras, Contreras! castellà. En català, tal com proposa Pau Vidal, podem dir Que estàs a la lluna, Vedruna! 

Pel que fa a la fonètica, podem veure que la diferència entre els sons b i v en català central s’ha perdut, només en alguns punts dels Països Catalans encara es conserva aquesta distinció. En castellà estàndard passa el mateix, la b i la v es pronuncien de la mateixa manera. Curiosament, però, en italià i en francès aquestes dues consonants corresponen a dos sons completament diferents, igual que en anglès.

Finalment, volia parlar de l’ela geminada (l·l). La pronunciació original d’aquesta grafia correspon a dues eles, però actualment aquest so s’ha perdut en la majoria dels dialectes i no es distingeix del d’una sola ela (l). En canvi, en italià conserven aquest so; però no l’escriuen amb ela geminada, l’escriuen amb dues eles (collo, palla, bellezza…).

VIDAL, Pau. El catanyol es cura. Barcelona: Barcanova, 2012.

 

DAIXONSES I DALLONSES

8
Howdy doody?Avui m’agradaria parlar d’expressions curioses i divertides que he descobert en anglès i de les corresponents traduccions al català, castellà i/o italià. La gràcia que tenen és que rimen i, a més, les trobo entranyables! Si cliqueu a sobre del títol de cada paràgraf us apareixerà un enllaç on explica el significat de cadascuna d’aquestes expressions. Espero que us facin gràcia!

En anglès utilitzen thingy per a referir-se a un objecte que no saben com anomenar, ja sigui perquè no en recorden el nom ja sigui perquè no el saben. És a dir, thingy seria el que en català anomenem daixonses/dallonses. Per exemple: Where is the thingy to change the TV channel? seria On és el daixonses de la tele? (o sigui, el comandament a distància). L’equivalent italià de thingy és coso.Si en lloc de parlar d’un objecte parlem d’una persona, en anglès es diu o bé thingamy o bé what’s his name/face: Yesterday I met what’s his name and he told me that he is going to retire next year. En castellà, en aquest cas dirien Fulanito o Menganito i, en italià, Tizio, Caio e Sepronio.

Phoney baloney
En anglès, sobretot en anglès americà, per dir que una persona és falsa, que no és sincera, podem dir phoney baloneyI don’t believe anything that guy says, he is such a phoney baloney!


Howdy doody?

Hi ha gent que diu howdy doody? en lloc de dir Hi, how are you? per saludar la família o els amics. Al nord d’Anglaterra, però, es diu How do?, però no és tan “divertit” com el joc de paraules abans esmentat. Els cowboys de les pel·lícules diuen howdy, o sigui que és possible que howdy doody vingui d’aquí.

okey dokey
Us recordeu de l’okey makey? En castellà, afegim el makey perquè rimi amb okey, oi? Doncs en anglès, en lloc d’okey makey diuen okey dokey, perquè la primera de les dues paraules es pronuncia [ouki], no pas [okei]. Així, doncs, la paraula que rima és dokey [douki].

goody goody!
Si una cosa ens sembla bé, en lloc de dir simplement good! podem dir goody goody! per fer una mica de broma. Goody goody també es pot utilitzar per a parlar d’una persona que vol ser tan perfecta que fa ràbia. Potser el concepte que més s’hi acosta en català seria repelent, o en castellà Don Perfecto, tot i que crec que no tenim un equivalent exacte per a aquesta expressió. Vegem-ne un exemple:

– Hey! I found 200 euros on the street! I handed them in to the police.
– Are you kidding me? You are such a goody goody! I would have gone shopping!

shall we risk it for a biscuit?
Quan volem proposar a algú de fer una cosa una mica arriscada, com ara traspassar un carrer amb el semàfor en vermell, podem dir shall we risk it for a biscuit?, així rima i pot resultar divertit. No oblidem que als anglesos els agraden molt els biscuits (galetes)!

easy peasy
Seria com dir bufar i fer ampolles! És d’ús comú per a expressar que una cosa és molt fàcil:
– How was that exam?
– It was easy peasy!

Lovey dovey
S’usa per a dir que una cosa o persona és massa ensucrada, massa sentimental, el que en castellà seria cursi i en català carrincló: Look at them! They are so lovey dovey with each other!

Oopsy-daisy
Aquesta expressió té dos significats: podem dir-la quan algú cau en lloc del més neutre Oops! o bé quan alcem un nen petit que ha caigut a terra, com a onomatopeia que expressa la força que fem en alçar-lo.

finders keepers, losers weepers
Aquesta frase es diu quan algú troba un objecte teu i tu li demanes que te’l torni, per dir que no te’l vol tornar. Seria com dir Quien se fue a Sevilla, perdió su silla!; o sigui, una manera de dir que qui ho troba s’ho queda.

bye-bye!

 

CONCLUSIONS DE “LES APARENCES ENGANYEN”

6

 

Avui, per acabar, després dels tres articles anteriors, n’extrauré les conclusions pertinents.

El fet que dues llengües s’assemblin té alguns avantatges, com ara que la comprensió és més fàcil respecte a llengües més diferents.
Tanmateix, el fet que siguin semblants també té uns quants inconvenients. En primer lloc, s’ha d’estar molt més atent a les diferències que hi ha perquè són menys visibles a primera vista, però hi són; ja que al cap i a la fi són dues llengües diferents i cada llengua és un món. Segon, el fet que siguin semblants fa que inconscientment les barregis amb la teva llengua materna i, si no et concentres molt a dir-ho bé o no tens un nivell molt alt, comets molts errors. Puc posar-vos un exemple que va viure una servidora, un exemple increïble però ben cert: quan feia un any que vivia a Itàlia, un dia que vaig parlar en castellà perquè vaig trucar a Madrid, cada paraula que deia la deia automàticament en italià i, després, havia d’esforçar-me molt a pensar-la en castellà. Vaig haver de parlar més a poc a poc que un principiant perquè la dona madrilenya em pogués entendre. Amb el català no se’m va barrejar fins a aquest punt perquè és la meva llengua materna, però alguna paraula sí.

En canvi, quan he estudiat anglès i alemany mai no se m’han barrejat amb la meva llengua materna. Les llengües molt diferents entre si tenen l’avantatge que, un cop apreses, no se’t barregen i les pots tenir ben clares i diferenciades per a parlar-les sense dubtar de si les estàs barrejant amb una altra llengua. A més, el xinès és una llengua que tothom considera molt difícil perquè té una escriptura diferent; però, en canvi, ningú no l’ha mai catalogada com a fàcil perquè tingui una gramàtica quasi inexistent. L’italià, en canvi, té la gramàtica més difícil de totes les llengües romàniques.

Així, doncs, com a persona especialitzada en llengües, estic absolutament en contra de classificar les llengües en dos bàndols: llengües fàcils i llengües difícils; perquè, com he demostrat breument en aquests quatre articles, cada llengua té coses fàcils i coses difícils. Per tant, si ningú no diu que el xinès és fàcil perquè la gramàtica és fàcil, per aquesta regla de tres ningú no hauria de dir que l’italià és fàcil perquè s’entén una mica més fàcilment que altres llengües. Per a fer una afirmació correcta cal ser objectius.

LES APARENCES ENGANYEN

8

Com tothom sap, hi ha el prejudici que l’italià és fàcil perquè té paraules semblants al català i al castellà, i que llengües com ara l’alemany o el xinès són difícils perquè no s’assemblen gens al català. No obstant això, els experts en llengües saben que aquest prejudici, tal com la mateixa definició de prejudici indica, ‘és una idea no raonada i mancada de provació’ i que, per tant, no és cert. Malauradament, demostrar aquesta afirmació requereix una explicació molt més exhaustiva que la que em permet l’extensió d’aquest article. Així, doncs, a l’article d’avui us en faré cinc cèntims i, més endavant, ja us en donaré més detalls.

 

En aquest article demostraré que, al contrari del que la gent no especialitzada es pensa, l’alemany té algunes paraules que són iguals que en català i que l’italià té bastantes paraules  que s’assemblen a mots catalans, però que en realitat no signifiquen el mateix que en català (aquest tipus de paraules s’anomenen falsos amics). Vegem-ne uns quants exemples:

 

Blau (alemany)

Els alemanys també fan servir aquesta paraula per a referir-se a aquest color.

 

Interessant(alemany)

Encara que l’alemany sigui una llengua germànica com l’anglès, aquest adjectiu s’assembla més al català (interessant) que no pas a l’anglès (interesting).

 

Lila (alemany)

El color que en català denominem lila també es diu així en alemany.

 

Assaggiare (italià)

Deveu pensar que vol dir assajar (una obra de teatre, per exemple), però no és veritat; aquest verb significa tastar. Per a dir assajar s’ha de dir fare le prove.

 

Burro (italià)

Qui no sap italià segurament pensa que vol dir burro (l’animal o una persona de poc enteniment), però no és així: aquesta paraula significa mantega. Per a dir burro cal dir scemo.

 

Officina (italià)

No vol dir oficina, vol dir taller (on s’arreglen els cotxes, per exemple).  La nostra oficina s’anomena ufficio  en italià.

 

Salire(italià)

Tot i que sigui semblant a salir (castellà), vol dir pujar. Per exemple, salire sul treno significa pujar al tren. Sortir és uscire.

 

Subire (italià)

Tot i que sigui molt semblant a subir en castellà, no vol dir pujar, sinó patir. Per exemple: subirne le conseguenze significa patir-ne les conseqüències.

 

Aquests són només alguns dels exemples que il•lustren que Les aparences enganyen: l’italià no s’assembla tant al català com molta gent es creu,  i l’alemany no és tan diferent com se sol pensar.