Avui només un poema de Vinyoli

TARDA FOSCA

Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d’un bosc d’alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle,
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?

Joan Vinyoli: dins Ara que és tard (1975)

fotografia de jacob lopes (1000imagens.com)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*