Avui només un poema de Vinyoli
TARDA FOSCA
Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d’un bosc d’alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle,
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?
Joan Vinyoli: dins Ara que és tard (1975)
fotografia de jacob lopes (1000imagens.com)