Secundària Memòria

Llegeixo al bloc de’n Jordi Gomara que un individu, probablement un veí ha mort el seu gos (el de’n Jordi) d’un tret. Tot i que ja ho he fet en un comentari a l’esmentat bloc, vull reiterar des d’aquí la meva solidaritat amb ell i compartir, encara que a l’hora de la veritat no serveixi de gaire, la seva pena. I aprofitar per explicar, a qui ho vulgui llegir que, en un petit poble del Vallès Oriental, Vallromanes, que per força ha de ser un indret tranquil i acollidor, hi viu un personatge (que en aquest cas segurament de persona en té poc) que és un perill públic.

La veritat és que la qüestió donaria per parlar-ne força. Però segurament no paga la pena i seríem reiteratius amb els comentaris que en Jordi fa al seu espai.
Sabem, però, que un individu que és capaç de ser cruel amb els animals té molts números per a acabar-ho sent amb una altra persona. Si no és que ja ho era abans.
Només ens queda desitjar, com a mínim que s’identifiqui qui ha estat, i que, donat que ha disparat en lloc públic se’l pugui sancionar per això. Dissortadament, per la mort del gos probablement no el condemanaran a res (hi ha antecedents en situacions sembalnts que així ho assenyalen). Però només que es pugui saber qui ha estat, i que li poguessin arribar a retirar el permís d’armes (si el te), m’imagino que això seria ja una petita compensació al mal irreparable que li han fet al company Jordi i la seva família. I una satisfacció que compartiríem.