VIA A VIA

Una de les activitats ferroviàries que es poden fruir actualment a Catalunya (d’esbarjo, s’entén) és el denominat Tren dels Llacs. Encara que l’itinerari entre Lleida i la Pobla de Segur ja l’havia fet en alguna ocasió en un tren diguem-ne normal, fins dissabte passat no havia gaudit mai de l’experiència d’aquest producte turístic, caracteritzat bàsicament perquè el trajecte discorre per uns paratges de gran vellesa i perquè es viatja en un d’aquells combois dels anys cinquanta i seixanta amb departaments de vuit places, el que la nostra generació coneixia popularment com sevillanos. Entre la curiositat i l’enyorança, em vaig dedicar a fixar-me en cada detall d’aquests vagons obsolets: les finestres que s’aixequen verticalment, els cendrers, els quadres amb imatges de la geografia espanyola (al nostre departament, Sòria i Alcanyís), les cortines descolorides…

Més enllà de la decoració vintage, però, el que realment justifica el Tren dels Llacs és la contemplació del paisatge, afavorida per la reduïda marxa del tren (arrossegat per dues màquines dièsel) mentre va resseguint el curs del riu Noguera Pallaresa: les extensions agràries de la Terra Ferma, els congosts del Montsec, els pantans de Camarasa, Terradets i Sant Antoni (els “llacs” que donen nom al tren) i els conjunts monumentals de Balaguer, la Baronia de Sant Oïsme o Tremp. Només la multitud de túnels per on transcorre el tren interromp momentàniament l’admiració del paisatge. Per uns altaveus s’emet una concisa explicació de cada punt d’interès. La destinació final, la Pobla de Segur, mereix també dedicar-hi unes hores de passejada i compres (en el meu cas, una ampolla de ratafia i un llibre de fotografies de la línia que estem comentant).

Fora d’això, el Tren dels Llacs decep una mica. No deixa de ser un desplaçament més entre dues ciutats que també es pot fer amb les modernes unitats Stadler que des de fa temps cobreixen aquella línia i des de les quals, òbviament, també es pot gaudir del paisatge. No hi ha cap mena de presentació o introducció per part dels encarregats de l’organització, no s’hi reparteix cap fullet informatiu o de record, no existeix cap mena de merchandising… En definitiva, no hi ha res més pensat per donar valor afegit a la proposta. És una llàstima.

[Imatge: turistren.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!