“Em sentiu? De veres, em sentiu?: sobre una memorable festa de la paraula. Article publicat a Vilaweb el dimarts 20 de setembre de 2022 (vegeu-lo també aquí) Encara sura pel jardí del Palau Robert l’eco de les quatre veus que han obert l’acte. Celebrem vint-i-cinc anys de VilaWeb. Vint-i-set, vaja, per culpa de la pandèmia.
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Un segonet, que ara li passo. No et mereixo. Quan he travessat encara estava en ambre. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi
La publicació, dies enrere, de dos esplèndids articles a ‘El Temps de les Arts’ (un dels digitals que jo segueixo i que us recomano) escrits per Carles Gámez i dedicats a la figura de Françoise Hardy —‘La melodia de l’enyorança’, aquest , i aquesta selecció de dotze cançons seves– em va retornar a la memòria
Estimadíssima Mila. No és premeditat, però ara m’adono que aquesta carta que començo ara -la que fa el número vuitanta-quatre de les que et porto escrites- la penjaré poques hores abans d’un acte que m’ha tingut bastant enfeinat aquestes darreres setmanes. És una ponència que m’han demanat per a un Seminari sobre la crítica literària
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Això ha vingut per quedar-s’hi. S’han de conèixer totes les opinions. Darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi
Podria emparar-me en raons -totes certes, no pas excuses- com uns problemes de salut o una punta de feina endarrerida, però no ho faig perquè si parlo del meu amic Vicenç Pagès ara i no quan es va morir, aviat farà tres setmanes, és perquè volia deixar una mica de distància per evocar-lo en aquest
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Jo ja ho havia dit, eh? Com diuen a ‘ses illes’… Jo, més que un pare, pels meus fills soc un amic. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi
Realment, no es pot negar que alguns uniformes denoten amb la màxima transparència la qualitat moral i humana dels indesitjables que els vesteixen. Vegeu, si no, aquest parell… (AVÍS: en temps de bronquitis cal fer molt repòs, beure aigua sovint, llegir el que el cos et demani, dosificar els esforços i escriure el que puguis)
Una vegada més el Peñafiel demostra que és dels nostres… Mireu, si no, quina portada d’homenatge a Michael Jackson acaba de repartir a quioscos i llibreries. (AVÍS: en temps de bronquitis molt repòs, beure aigua sovint i dosificar els esforços; doncs, això)
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie amb els trenta-un
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi
(La primera part d’aquest apunt la podeu veure aquí) Les condicions de l’intel·lectual d’avui no són ja les de l’època d’Erasme. Davant el conflicte actual, l’home de lletres —almenys, l’home de lletres d’Occident— es troba en una posició prou semblant: de tota manera, ara no depèn de la generositat de mecenes que calgui acontentar, ni