Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

24 de setembre de 2022
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (113).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

L’últim dia d’estiu

La primera cosa bonica del dijous 22 de setembre de 2022 és que és l’últim dia d’un estiu que ha durat un dia més que l’any passat. Siguem agraïts, encara que augurem una tardor poc agradable. Volíem que s’acabés la calor. Quan farà fred ens queixarem. No ens agradaven les botigues tancades per vacances. No suportem la tornada dels cotxes. Poca gent a la ciutat. Massa gent a la ciutat. Una gentada. Un desert. La temptació d’un pullover. Sentir com pica. Els uns fan campanya electoral fins i tot a la platja. Els altres faran un nou govern sota la pluja i si plou serà un govern de lladres. Que tinguem sort. L’estació bella s’acaba la nit del 25 de setembre. Bella, ciao. (*)

Si ens empara la raó tindrem un bon motiu per no perdre’ns en raons. Això mai. Avui, però, som aquí, esperant el raig verd, l’última llum estival. Brilla en els murs on la mirada està amatent per atrapar-la, com un gat davant les mosques. Una felicitat residual la pots conservar o bé dilapidar. És com una samarreta sargida i molt gastada. Te la pots posar sota el jersei. Gairebé no es nota, però hi és.

En alguna banda nevarà. I allí estarem. Podria ser l’hivern nuclear. Tenim places reservades en uns quants refugis. Habituats al vent, quan ens retirarem serà perquè estarem de tornada. Solstici d’estiu: dimecres 21 de juny de 2023, a les 16:57. Com un sol home. L’últim, que serà el primer.

 (*) Romagnoli elucubra amb el fet que el proper diumenge 25 hi ha a Itàlia eleccions per formar un nou parlament i un nou govern. I tot fa pensar que després de molts anys els feixistes recuperaran el poder per primera vegada d’ençà de 1945. La cançó ‘Bella ciao’ ha esdevingut un símbol de totes les forces antifeixistes.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

La lliçó de la cartera

La primera cosa bonica del divendres 23 de setembre de 2022 és la lliçó que podem extreure d’una cartera perduda a Vermont. Un exemple de vida que ens demostra que encara hi ha esperança. Estava travessant aquell estat, aturant-me en llocs i allotjaments diversos. Un dia, cap a la meitat de l’itinerari, trio una casa que pertany al fundador dels Alcohòlics Anònims i descobreixo que a la planta baixa encara s’hi fan reunions.

Per participar-hi arriba gent de tota Amèrica, i alguns s’instal·len a dormir en alguna de la dotzena d’habitacions que hi ha. La norma és que les portes han d’estar sempre obertes. No hi ha claus. M’adono que damunt de les prestatgeries i de les safates hi ha uns quants bitllets. Talment com si posessin a prova l’honestedat dels hostes. Quan torno a casa m’adono que la cartera que portava al fons de la motxilla ha desaparegut. M’havia posat la targeta de crèdit a la butxaca i enlloc he pagat d’una altra manera. Me n’he adonat massa tard i ara desconec on va ser que la vaig perdre.

El pensament se me’n va cap a aquella habitació sempre oberta i la motxilla damunt de la cadira mentre jo era fora. Però és una idea detestable perquè té la forma d’un prejudici i la rebutjo. Escric a tots els hotels i en cap l’han trobada. Passen els dies, faig duplicats dels documents perduts, oblido. Fins que, mesos després, m’escriuen els de l’hotel de Brattleboro, l’última etapa: han trobat la cartera, s’havia quedat amagada darrere d’un moble. També em diuen que ja me l’han tramès amb despeses a càrrec seu. Esta viatjant. Transporta confiança.

(si entreu aquí  -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!