Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

3 de setembre de 2022
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (110).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Lluííís!

La primera cosa bonica del dilluns 29 d’agost de 2022 és l’última fotografia de les vacances, feta des d’un avió sobre una platja atapeïda de gent amb el rostre mirant cap amunt. N’hi ha una que és magnífica, i que conservo, publicada fa bastants anys al New York Times. La va fer Weegee, aquell fotògraf que es va fer famós per les imatges dels morts assassinats als carrers de New York als quals arribava el primer interceptant la ràdio de la policia. En aquesta ocasió ha retratat una marea humana a Coney Island.

Entre una persona i la del costat no hi cap una agulla. Tots amuntegats i mirant enlaire cap al fotògraf, que probablement era en una avioneta o en un helicòpter. L’altra cosa que crida l’atenció és que tots somriuen, com si l’avioneta (o el que fos) travessés el cel arrossegant una pancarta que digués: ‘Lluííís!’ El titular del diari diu que feia una calor infernal i que la gentada que surt a la imatge ‘va arribar a la platja molt d’hora i s’hi va estar fins ben tard’. Una de les coses que penso cada vegada que contemplo fotografies velles és que ningú dels que hi surten -ningú dels que aquell diumenge eren a Coney Island- és viu. I després penso que precisament per això somreien, per transmetre al futur que varen ser feliços, tot i les empentes, per donar-se força. És el que hauríem de fer també nosaltres: somriure-li al destí, arribar d’hora i quedar-nos-hi fins ben tard.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Polèmica surrealista

La primera cosa bonica del dimarts 30 d’agost de 2022 és la polèmica surrealista que enfronta un saurí i un ufòleg en un poble de la Ligúria. Vagarejo per vells carrerons empedrats quan em crida l’atenció un cartell amb els titulars d’un diari al costat d’un quiosc. Veig que aquí sí que en queden, encara, de quioscos. I de cartells amb anuncis com aquest que anuncia una ‘polèmica surrealista’ i que m’empeny a comprar el diari, seure en un cafè, saltar-me les seccions de política, exteriors i esports per capbussar-me en les notícies locals.

Allí veig que l’ajuntament de Bajardo, preocupat per la sequera d’aquest estiu, ha contractat els serveis d’un saurí per trobar corrents d’aigua sota terra. Està entusiasmat: “Al principi tothom deia que era un bruixot, després el meu ajuntament, Apricale, va confiar en mi, ara Bajardo i al setembre he d’anar a Portofino, a la finca dels Berlusconi.” (*)

Sempre és allí on s’acaben o comencen les coses a les quals no hi parem gaire atenció. Tothom està content tret de l’ufòleg de la localitat que en una llarga entrevista es despatxa a gust. En resum ve a dir: “Vull creure que els ajuntaments no dedicaran cap diner públic a bestieses com aquesta”. Apricale i Bajardo no ho sé, però a Portofino, estimat, paga ell. O nosaltres.

 (*)  El fill de Berlusconi ha comprat una finca de gran luxe a Portofino: vegeu aquí i també aquí.

(si entreu aquí  -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!