El 3 de desembre de 1926, Mary Clarissa Miller (o Agatha Christie) sortí de ca seva, a Berkshire, i estigué desapareguda durant onze dies. Ja era una escriptora reconeguda i per això es desplegà un veritable exèrcit de policies i voluntaris que la cercaren afanyosament, animats públicament pel ministre de l’interior britànic d’aleshores William Joynson-Hicks.
Quan l’hàbit de fumar s’estenia molt més que no ara i es podia fumar pertot llevat de les esglésies, els cendrers ocupaven un lloc preeminent a les llars o els establiments públics entre els objectes d’ús corrent, gairebé al mateix nivell que un tassó o els coberts. I de cendrers n’hi havia de tota mena,
Clara Josephine Wieck va néixer a Leipzig, avui fa 202 anys. Era filla de Friedrich Wieck, un pianista eminent i professor d’aquest instrument, que ben prest introduí Clara en el seu domini. Així, als 9 anys ja era considerada una de les millors pianistes de la ciutat on va néixer i als 13 ja tocava
Qui pugui, que vagi a la Setmana del Llibre en Català, al Moll de la Fusta de Barcelona, i que setmanatgi sense presses, que és com cal atansar-se als llibres i al seu món. Setmanatjar vol dir anar de parada en parada per adonar-se que hi ha oferta de tot l’àmbit del català, circumstància no
Voler ser, com a poble, i anar fent, acarant i superant entrebancs i dificultats, fins a ser-ho plenament. Sí, fem-nos lliures. Res més engrescador i noble que, en aquesta Diada amb carrer -un carrer que no és com es voldria per imperatius pandèmics-, segueix activant volences i forces. S’ha recuperat com s’ha pogut el carrer,
La mar és allà baix, callant com ho fan els confidents, seguint el carrer en costa que, de tant vell, no sap on comença però que mai no s’oblida sota quins peus d’ona acaba. N’arriba l’olor urbanitzada, de la mar, complint tots els requisits municipals, encara que, de sobte, es desordena i traülla al seu
Avui, a Bunyola, el meu poble, es respira molt millor, l’aire és més serratramuntaner que mai i així serà a partir d’ara: a la fi s’ha desmuntat la creu des “Caídos” que mai no va ser dels caiguts i això ho diu tot; diu clarament a qui es dedicava i per què, i a qui
Avui se celebra cristianament la Nativitat de la Mare de Déu, popularment la Mare de Déu de Setembre, dia també de les marededéu trobades –Núria, Meritxell, Queralt et al- i la Mare de Déu de la Salut, copatrona de Palma. A Mallorca aquesta feta també es coneix com la Mare de Déu dels Missatges, perquè
Forces majors ens obliguen a tancar MARGINÀLIA , Taller i intercanvi d’objectes. Donam per acabada definitivament l’etapa de “la dignitat per la feina”. No és tant sols qüestió de local. Es tracta d’una adaptació cruel a la realitat dels exclosos. El factor desencadenant d’aquesta amarga decisió ha estat la venda del local. No podem continuar
No hi ha manera d’entendre que una persona pugui estar trempada (o alegra o eixerida) com un gínjol, quan aquest fruit no desperta cap simpatia especial ni presenta cap forma capriciosa que pugui referir-se a la joia o estat semblant. Estranyament també se sol córrer com un gínjol. Hi deu haver una explicació, per a
Li agradaria poder dir que el tel fosc de la nit li entabana l’atenció a qualsevol instant del dia; i que voldria tenir les mans tan hàbils com quan brodava sense descans per convertir-lo en fang i fer-ne d’ell la gibrella que sempre ha desitjat i mai no ha estat l’hora de fer-se amb ella.
És anant pel camí sedegós dels melonars que voldria poder tenir una bicicleta a mà i partir escapat cap a qualsevol platja i acabar, màquina i ell, dins l’aigua com un temps hi acabaven les vaques i altres bèsties de bast o de córrer per goig de les voladores. Córrer i córrer, suant fel, sentint
Que l’anticatalanisme, lluny de ser combatut com caldria, surt de franc a qui el practica és una realitat que sols negaran els que l’exerceixen sense cap complex perquè els empara el poder de tots els poders. Igualment es pot dir del menyspreu institucional que reben les llengües distintes del castellà que es parlen a l’Estat
Diuen que Mikis Theodorakis és mort i hom està per dir que és mal de fer, que mori, si no ha mort, perquè el finir no l’afecta, el seu “Canto General” que bastí sobre l’obra del mateix títol de Pablo Neruda. Diuen i canten tots dos a “Los libertadores”: Aquí viene el árbol, el árbol
Johann Pachelbel va ser un músic barroc que nasqué a Nuremberg el primer dia del mes de setembre de l’any 1653, per tant avui fa 368 anys. Organista i compositor, en vida, va gaudir de prestigi i és considerat una de les figures més preeminents de la generació anterior a Johann Sebastian Bach, amb la