marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de setembre de 2021
0 comentaris

EL CLAM QUE NO CESSA

Diuen que Mikis Theodorakis és mort i hom està per dir que és mal de fer, que mori, si no ha mort, perquè el finir no l’afecta, el seu “Canto General” que bastí sobre l’obra del mateix títol de Pablo Neruda. Diuen i canten tots dos a “Los libertadores”:  Aquí viene el árbol, el árbol / nutrido por muertos desnudos, / muertos azotados y heridos, / muertos de rostros impasibles, / empalados sobre una lanza, / desmenuzados en la hoguera, / decapitados por el hacha, / descuartizados a caballo, / crucificados en la iglesia.

Tots reflectim aquelles persones que ens han descobert part d’allò que amaga el poder en la superfície sensible que més ens abelleix i ens interessa, i en el meu cas i referit a Theodorakis, és en aquest tribut seu a Neruda, que considerava el seu “Canto General” la feina més important que dugué a terme. 231 poemes i més de quinze mil versos que volen condensar la historia de Sud-Amèrica a partir de les seves arrels i no de la veu dels expoliadors.

Mikis Theodorakis era força i força encomanava des de la incomoditat, evidentment, des de les contradiccions i les exageracions, com ha de ser si és vitalitat allò que es vol compatir. Per això, pot morir-se, si vol; tanmateix seguirà clamant com ha fer sempre.

CAP LLUFA NO ÉS INNOCENT
28.12.2019 | 6.10
ALLÒ QUE ESPERA
12.06.2022 | 7.04

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.