marginàlies

Avui, a Bunyola, el meu poble, es respira molt millor, l’aire és més serratramuntaner que mai i així serà a partir d’ara: a la fi s’ha desmuntat la creu des “Caídos” que mai no va ser dels caiguts i això ho diu tot; diu clarament a qui es dedicava i per què, i a qui i a què volia indignificar. Era una creu ignominiosa, una càrrega moral –com indica el diccionari Alcover-Moll en l’accepció 4 del mot “creu”- que ens ha fet mal, molt de mal!, durant massa anys. En el seu lloc, no sé si provisionalment o definitiva, s’hi ha posat una pastera amb un ullastre. Ha estat una operació ràpida i neta. Sí, s’ha dignificat l’indret, s’ha ennoblit l’escalonada que connecta la part més vella del poble amb la més nova. Passar per allà, ara, ja no farà ràbia ni se sentirà la ferum del feixisme.