marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de setembre de 2021
0 comentaris

EL CÀNON I L’OBJECTE DEL SENTIR

Johann Pachelbel va ser un músic barroc que nasqué a Nuremberg el primer dia del mes de setembre de l’any 1653, per tant avui fa 368 anys. Organista i compositor, en vida, va gaudir de prestigi i és considerat una de les figures més preeminents de la generació anterior a Johann Sebastian Bach, amb la família del qual tingué molta relació.

Va viure durant un any a Eisenach com a organista de la cort. De la ciutat on va néixer Bach passà a Erfurt com a organista de l’església del Predicador succeint el germà gran de Bach. En aquesta ciutat s’hi estigué onze anys i hi va aconseguir renom i reputació. D’Erfurt passà a Stuttgart com a organista de la cort de Württemberg, ciutat que hagué d’abandonar per l’ocupació francesa i passà a Gotha, a la seva regió, Turíngia.

Pachelbel escriví moltes obres per a orgue i clavicèmbal, diverses misses i corals, lieders de caire espiritual, motets, cantates, fantasies i Magnificats.

Tot i el seu reconeixement en vida, la seva obra s’oblidà totalment en morir fins que ben entrat el segle XIX el musicòleg alemany Fanz Commer publicà gran part de les seves composicions per a orgue en el seu recull de “Música Sacra”. Ja en el segle XX s’editaren les seves 95 fugues sobre el Magníficat i, posteriorment les seves obres per a clavicèmbal.

En els anys seixanta del segle passat, però, tant un arranjament gravat de l’orquestra de cambra del músic francès Jean-François Paillard com una altre del violinista i director Rudolph Baumgartner amb el conjunt suís Lucerne Festival Strings del seu “Cànon i Giga en re major per a tres violins i baix continu”, portaren aquesta obra i el seu autor als cims més alts de la popularitat.

D’aleshores ençà s’ha versionat infinitament i no sempre encertadament –la qual cosa l’ha vulgaritzat vergonyosament-, i és present molt sovint tant a noces com a funerals, que ja no ve d’aquí. I no sols això, sinó que aquesta popularitat envilidora ha actuat de fre a l’hora de voler conèixer la resta de la seva obra.

Aquest canon el va escriure Johann Pachelbel als voltants de l’any 1680 i si som capaços d’abstreure’ns del soroll maltractador que l’acompanya des de fa més de cinquanta anys, veurem de quina manera fa callar tot allò que distreu l’objecte del sentir.

https://www.youtube.com/watch?v=YBN6w-cEq38


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.