marginàlies

Quan l’hàbit de fumar s’estenia molt més que no ara i es podia fumar pertot llevat de les esglésies, els cendrers ocupaven un lloc preeminent a les llars o els establiments públics entre els objectes d’ús corrent, gairebé al mateix nivell que un tassó o els coberts. I de cendrers n’hi havia de tota mena, bé fossin de taula, de peu o de paret, i aquí s’hi inclouen els que s’incrustaven en els seients de tots els mitjans de transport o en els quadres de comandament dels vehicles d’ús privat. N’hi havia de folrats amb segells de correus o d’anells de cigars, per exemple; hi havia, a més, altres objectes no lligats necessàriament a la cendra i a les llosques, com les petxines o els platets esmorrellats, que en feien les funcions perquè a les cases hi havia d’haver un cendrer, com a poc, a cada cambra, sobre totes les taules. També eren usats com a elements de propaganda de bars, restaurants, sales de festes o altres llocs d’esbarjo per la qual cosa molts es prenien la llicència d’endur-se’n qualcun sense permís de l’amo.

En tot això he pensat quan als Tallers Marginàlia, entre els objectes d’ornament que ocupen un bon espai, m’he topat amb el cendrer la foto del qual acompanya aquesta nota. I aquesta troballa m’ha portat a recordar que aquests tallers de Can Gazà tancaran definitivament d’aquí a dos mesos, motiu pel qual necessiten buidar la nau, raó per la qual fan una crida general perquè hi anem, mirem, remenem i ens portem algun estri, moble, peça de roba o llibre que ens fa falta o ens en pot fer qualsevol dia d’aquests.

Queda temps tant per anar-hi com per recordar aquesta liquidació total per tancament del projecte, però com més aviat hi aneu segur que hi trobareu allò que cercau abans que algú altre se’l faci seu. Hi ha veritables meravelles i, de passada, donam una mà a qui ara ho necessita.