Aquesta és l’entrevista que em varen fer dies enrere la bona gent de Vilaweb coincidint, per una banda, amb el fet de ser el comissari de l’Any Joan Triadú, i, per l’altra, la coincidència d’aquell dia amb el dissetè aniversari de la publicació del primer apunt en aquest Bloc. De fet, aquell dia inicial de
(La sèrie comença aquí) Sentim una estranya voluptuositat en el fet de descobrir que el nostre adversari és estúpid. Ara: això no arregla res. Joan Fuster (1922-1992) Si un diplomàtic diu “sí”, vol dir “potser”. Si diu “potser”, vol dir “no”. Si diu “no”, no és un diplomàtic. H. L. Mencken, escriptor nord-americà (1880-1956) Llegir
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
El sempre esgarrifós exercici d’escorcollar les planes de La Vanguardia Española us l’estalvio reproduint la columna d’avui de Quim Monzó. En Monzó, amb el qual tinc un munt de coses en comú per raons d’edat (jo soc del 50, ell del 52), parla de Françoise Hardy, mite de la nostra joventut, que es troba en
L’article de Joan Vall Clara és la cirereta final que des de fa força temps els lectors d’El Punt Avui trobem a l’última plana del diari. Sempre se l’ha de llegir i hi ha dies -com el diumenge passat, per exemple- que arriba a nivells suprems. Llegiu-lo (també el podeu trobar en aquest enllaç) i
En l’atapeït calendari de Dies Internacionals, Universals o Mundials d’Alguna Cosa que tenim al llarg de l’any –una dèria que no s’atura ni en temps de pandèmia– avui li arriba el torn a la música. Pel que sembla, això de la Festa de la Música és un invent (vegeu aquí) del ministre francès de Cultura Jack
(La sèrie comença aquí) Ser imprevisible és un art. Albert Jané, home de fer mil feines i de fer-les totes bé (Barcelona 1930) La joia és l’única cosa que es duplica si la compartim amb els altres. Albert Schweitzer, metge i pacifista (1875-1965) Si tots els que malparlen de mi sabessin el que penso d’ells
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
Joan Triadú i les conviccions que encara avui cal defensar Joan Josep Isern (publicat al setmanari ‘La República’ el 5 de juny de 2021) Joan Triadú va néixer a Ribes de Freser el 30 de juliol de 1921 -molt aviat farà, doncs, cent anys- i va morir al barri de Gràcia (Barcelona) el 30 de
Com explicava en l’apunt anterior (aquest), quan es va acabar la lectura dramatitzada del ‘Diari d’un mestre adolescent’ ens va faltar temps per saludar i felicitar el Salva Artesero i la Ruth Vilar, els dos membres de la companyia ‘Cos de Lletra’, per l’estona que ens havien fet passar. Lògicament, a part dels membres del grup
L’Any Triadú ens ha de donar encara moltes alegries però dubto que, almenys des de la meva percepció personal, me’n proporcioni tantes i tan concentrades com les que vaig viure el dimecres 2 de juny a la Universitat Autònoma de Barcelona (a Bellaterra) i l’endemà a Granollers. Una estrena de juny ben potent. L’acte de
(La sèrie comença aquí) Hi ha moltes coses boniques al món; poques tant com els records. Joan Sales (1912-1983) L’autor és com una rata que construeix el laberint del qual després provarà de sortir. Jacques Roubaud, escriptor i matemàtic francès (1932) Una mentida emocionant pot eclipsar una veritat anodina. Aldous Huxley, escriptor anglès (1894-1963) (Continua
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
Una de les coses que el pare ens va ensenyar a mon germà i a mi és la importància que tenen les primeres impressions. ‘El primer cop d’ull és el que val’, ens deia per fer-nos entendre que una vegada has construït una opinió -positiva o negativa, tant se val- sobre la teva persona canviar-la
En l’apunt d’abans de ahir parlava les reunions telemàtiques. Ho feia de passada, cosa que no em va privar de qualificar-les d’horrorós sistema. Avui en parlaré una mica més. Però per començar no vull deixar-me en el tinter la sorpresa que vaig tenir quan, pensant en l’assumpte, vaig adonar-me que, d’alguna manera, jo em podria