Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

12 de juny de 2021
0 comentaris

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (57).

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió, la culpa és meva: l’he feta jo en pla totalment autodidacte).

Endavant, gent!

La primera cosa bonica del dimarts 8 de juny de 2021 és el final de les hegemonies. Cauen els imperis i els costums. De moment ha començat per l’esport, però qui sap fins on arribarà. Les dades són eloqüents. Com és sabut, la Juventus ha cedit el títol de la Lliga italiana després de nou temporades. El mateix amb el Celtic a Escòcia. A França el PSG, que n’havia guanyat set en els darrers vuit anys, ha abdicat (en favor del Lille!). Les diarquies es trenquen: Real-Barça a la Lliga espanyola, Benfica-Porto a Portugal (i aquesta ha durat divuit anys). Després de catorze anys la Pro Recco ha perdut el campionat de waterpolo masculí. L’ha guanyat Brescia, que no té mar. També el Milà de bàsquet masculí comença a fer figa. I els Lakers ja són a casa, eliminats. Que tot això passi alhora potser significa una cosa: un enfonsament, una escletxa entre universos paral·lels, una circumstància excepcional. Qui ho sap, però és així. És la pandèmia o som nosaltres. Quan passen coses extremes, cal pensar que en vindran unes altres? El final d’una hegemonia sol festejar-se sempre perquè és com un tap que surt disparat, que obre espais i que invita a tothom a posar-se a prova. La gràcia, però, és saber què vindrà a continuació. ¿Una virtuosa alternança entre tots els que s’han preparat en la brega de les oportunitats o una nova dictadura que durarà trenta-sis anys anys per comptes de divuit? Cal jugar-se-la sempre, però sense considerar que l’èxit el tenim ja assegurat.

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

——————————————————————————————-

La cambra cuirassada

La primera cosa bonica del dijous 10 de juny de 2021 és entrar a la cambra cuirassada d’un banc. Ho he viscut no fa gaire, anava a obrir una caixa de seguretat. Sembla una cosa, però n’insinua moltes més. L’encarregat que m’acompanya és diferent de la resta d’empleats i directius: no té edat, no porta uniforme. Surt d’un despatx minúscul i el saluden amb reverència. Li diuen el Custodi i la majúscula es percep amb claredat. Té les segones claus, totes. Una sola no serveix per a res, però juntes ho poden tot. Impossible no veure-hi una metàfora. Agafa la meva clau, l’emparella amb la seva, obre, extreu la caixa metàl·lica, la posa damunt d’una taula i se’n va. La seva divisa és la discreció. Ja sol a la cambra puc sentir el brunzir dels secrets i dels records. Els objectes perduts ja per sempre. M’imagino lingots i cartes. Anells d’un amor oblidat i monedes d’or que un vell ja no recorda que són allí i que mai han tingut destinatari. Patrimonis efectius i patrimonis afectius. Quines coses són les que tenen valor? Què voldries salvar del diluvi del temps? Obro l’estoig, tanco l’estoig. En el teu rellotge aturat seran sempre les quatre i deu, mai no sabràs si del matí o de la tarda. No té importància, aquí només hi ha passat. Plego. Crido el Custodi. Em condueix cap a la cerimònia de clausura, com si fos una olimpíada: or, plata, bronze i pols esdevindrem. Podria fer-me tancar aquí, però no em salvaria de res. El que cal és sortir, circular, perdre’s. Les persones i els objectes. Fora, doncs!

(si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar l’article en versió original)

—————————————————————————————-

 (Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!