Chào ông Viêt Nam

Em sembla que la gent al capdavant dels partits polìtics se n’adonen i ho saben que hem d’arribar al 27S15 amb garantíes, tranquil.litat, alegria, convenciment, motivació, per omplir les urnes de vots per demanar, sí a la independència , derrotar als adversaris, i que volem ser lliures, ser un estat independent del reino de españa i ser nosaltres els que hem decidit trencar la nostra dependència amb aquest reino de españa que encara vol ser conqueridor i colonitzador.

El que em neguiteja, només, és que ens trobem en la situació estratosfèrica que continuem utilitzant una llei electoral del reino de españa per convocar i celebrar unes eleccions ‘autonòmiques’  Perque nosaltres no tenim cap Llei Electoral pròpia per culpa dels desacords dels partits polítics (vergonya !!), i que tot el que es faci en aquestes eleccions sigui legal dins aquesta llei, ser molt curosos i no es pugui impugnar res de res. La Junta Electoral Central estarà a l’aguait. TInc confiança, i sé, que ho feran bé.

Una llista només amb gent de la societat civil em sembla bé. Fa uns díes ni m’ho plantejava perque no veia factible l’acord entre els partits. Ara sembla que sí. Els adversaris, els del NO, i els del SI-NO, ho tindríen una mica magre per fer el debat de campanya. M’hauríen d’explicar perque estaria millor vivint novament en el reino de españa. Perque jo no ho vull.

Marxaré fora tres setmanes, fora de la Ciutat, però dins la República Catalana. Tornaré i cointinuaré amb les paradetes i activisme de l’ANC. Potser si en convocar les eleccions, i es faci pública la llista, no tindrem cap problema amb la Junta Electoral Central, de continuar amb les parades i fer campanya com ANC perque la gent voti per la independència i el procés constituent, i en definitiva començar a viure a la República Catalana i bastir un nou país, des de baix, com hem fet des de 2010, el poble, empeyent i empenyent. Som a tocar ho hem dit moltíssimes vegades, gent, poble, no ho espatllem i anem a votar el 27S15 i continuem lluitant per aquest país nostre i per nosaltres, i pels nostres fills i néts, per tota la gent que hi viu i treballa.

És la hora, ara sí, dels representants del poble i que l’encertin, i no la caguin. Cal derrotar als adversaris. La història i el futur és a les seves mans. I si la caguen, que no els passi res, no ho perdonarem mai, mai.

Comentaristes de mala estrugança, hi ha una altra manera de veure les coses i de viure i lluitar per fer realitat el que la majoria, una gran majoria, desitja. Vosaltres no teniu problema … podeu continuar dins el reino de españa.

Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes. Bròquil is OVER.

Van trobar un cos d’una dona esquarterada a Calella. Han detingut el presumpte autor, company de la dona. Una dona més assassinada i per amagar el crim la va deixar en un bosc proper. Cruel, injust, sense sentit.

I la meva ràbia, immensa, i tristor, molta tristor. El meu sincer condol. No es veu l’aturador d’questa violència masclista i cal denunciar i denunciar.

Unes flors vives, de color, d’un indret del sud del nostre país prop de la Mediterrània.

Per motius diversos no he anat publicant posts dels fets greus, cruels, violents des del dia cinc de maig, però que dissortadament s’han anat produint i sembla no tenir cap aturador.

Ahir a Santa Cruz de La Palma una dona jove de 27 anys, cremada impunement per la seva ex parella. Ha mort. O a VInaròs fa pocs díes, una dona va ser trobada morta quan van anar apagar un incendi a casa seva. Van averiguar que la seva mort va ser violenta, no pas per el foc. O a Alcalà de Guadaira la dona va ser assassinada a cops. I al Port de Barcelona es troba un cotxe enfonsat i dins descobreixen el cos d’una dona morta violentament. A Arganda del Rey una altra dona és assassinada a ganivetades. I a Villaviciosa de Odón una dona assassinada també a ganivetades.

He escrit la paraula ‘assassinada’ diverses vegades. La mort de les dones a mans presumptament dels seus ex companys o parelles. Morts totalment injustes, cruels, sense sentit.

El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor. No hi ha dret. No pot ser. És cruel.

Unes flors blanques, vives, d’un petit racó del Pirineu.