Chào ông Viêt Nam

Sí, la volem, i ho aconseguirem. Avui és un bon dia per anar proclamant aquesta convicció i continuar en la nostra lluita, perque se’ns escolti i sobretot cal actuar. El poble no ha abaixat ni el soufflé ni la guàrdia. I com sempre, faig menció als nostres polítics …..

n o  e n s    f a l l e u  !!

Diferents estelades que han aparegut aquest matí per la Ciutat de Barcelona i la convocatòria d’una gran xiulada a tot el país en el precís moment que soni l’himne del reino de españa.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER !

Ryan Deboodt és un fotògraf nordamericà que ha fet fotografíes increïbles de Son Doong i ha publicat aquest video que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. És d’una bellesa insultant, però real, és Son Doong.

En aquest Parc Pho Nha Ke Bang no només existeix Son Doong, hi ha infinitat de coves, rius subterranis, natura, jungla, poblets, gent, que es pot visitar més o menys amb comoditat. Sobre tot per els viatgers, no aventurers, arribar fins a Dong Hoi a la costa i seguidament anar a Son Trach. La visita de la Cova Paradise molt còmoda i ben senyalitzada és magnífica, extraordinària diria jo, i fer trekkings per la zona, veure un Viêt Nam diferent, una destinació nova i poc coneguda.

Només 500 persones poden entrar a Son Doong durant l’any i enguany les places ja estan reservades. I no és barat. El preu d’una visita de 6/7 díes és de 3.000 US$. El que s’ho pugui permetre, penso que és una possibilitat més de veure i viure una meravella més de la nostra Terra.

[vimeo 121736043 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/121736043″>Hang Son Doong</a> from <a href=”https://vimeo.com/ryandeboodt”>Ryan Deboodt</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Encara és molt desconeguda arreu del món. De fet va ser descoberta l’any 2009 i dos anys després es va publicitar en un documental del National Geographic. Quan vaig ser a Hà Nôi aquest hivern, el Govern del VIêt Nam van atorgar una medalla important a dues persones, Ho Khanh i Howard Limbert. Els vaig veure sovint a la televisió del país. La setmana passada la cadena ABC dels EE.UU.en el seu programa de gran audiència ”Good Morning America” va emetre un reportatge d’aquesta cova única al món i definitivament convertida en una meravella més d’aquest planeta Terra.

Si entreu a la xarxa trobareu infinitat d’articles sobre Son Doong, científics, d’espeleologia, històrics, de natura. A mí m’agradaria escriure l’altra història, la més humana, la descoberta i el que ha passat fins avui, com s’hi pot arribar, qui organitza les visites, qui és la gent.

Ho Khanh, és conegut com ‘el rei de les coves’ per els seus conciutadans del petit poble de Son Trach. Té 48 anys. És prim, una mica més alt que la mitjana dels vietnamites i molt enèrgic. Viu a Son Trach, districte de Bo Trach dins la província de Quang Bing, al centre de Viêt Nam. La Ciutat més important a més de 70 kms és Dong Hoi, a la costa. Recordant quan va veure per primera vegada la cova, explica que l’any 1990 tothom s’endinsava a la jungla a la recerca de menjar, per sobreviure. Els anys i anys de guerra havien deixat un país empobrit i molta fam.

Aquell dia de l’any 1990, mentre era a la jungla, va veure uns núvols blancs, va sentir un fort vent i el soroll de l’aigua d’un riu que sortíen d’una cova. No va investigar més i va continuar la seva cerca de menjar.

Va continuar explorant la jungla en els següents anys fins que el Govern va establir un Parc Nacional a la zona, el Phong Nha – Ke Bang. Aleshores Ho Khanh es va convertir en granger i no va tornar a entrar a la jungla.

L’any 2008 va arribar un grup de científics i espeleòlegs, del Regne Unit. Howard Limbert entra en acció. Van arribar per explorar la jungla, i descobrir coves. Van preguntar a la gent i en Ho Khanh  els va explicar el que havia vist feia ja més de 15 anys, i el van encoratjar de tornar a la jungla i trobar la cova. Ho Khanh no recordava el lloc.  En veure el gran interès de Howard Limbert va començar a explorar novament la jungla. Ningú sabia donar-li cap resposta de la cova. Ningú en sabia res. Finalment la va trobar, i va quedar impresionat. L’any següent, 2009, Howard Limbert va tornar a Son Trach i va començar l’exploració i la descoberta. L’any 2011 van publicar-ho al National Geographic.

La cova no tenia nom. Els descobridors són els responsables de posar noms a les seves descobertes. Els exploradors britànics van suggerir el nom de Doong, el nom del poblet que és a pocs kilòmetres de la cova on hi viu una ètnia molt desconeguda aleshores, i en Ho Khanh va estar content de l’elecció i ell hi va afegir Son ….. Son Doong la muntanya darrera el poble. Des d’aleshores en Ho Khanh col.labora amb els exploradors britànics i han trobat més coves en tota aquesta zona. Els noms de les coves tenen a veure amb la família de Ho Khanh – Nghia Cave (la seva dona) – Thai Hoa (el seu fill) Hung Cave (el seu amic). La Cova del Paradís també la va descobrir ell, i és una de les atraccions de la zona, perque està oberta al públic en general i amb un accés fàcil. Ha descobert més de 30 coves al Parc Phong Nha-Ke Bang.

L’any 2011, Son Doong es va obrir al públic, només per experts, encara que no cal que siguin espeleòlegs, però sí preparats a caminar més de 50 kms i viure sota terra a més de 500 metres de profonditat durant 3/4 díes.

Ho Khanh s’ha convertit en el guia preferit de les expedicions que demanen de visitar la cova. Howard Limbert li ha ensenyat tot el que cal saber en espeleologia i té tot el material necessari. L’any 2011 quan Son Doong Cave va ser oberta al públic en general, Ho Khanh es converteix en empleat de l’empresa Oxalis que és qui té la exclusiva i la responsabilitat d’organitzar les expedicions i visites a Son Doong. A casa seva hi ha muntat un petit cafè-restaurant, i també ofereix tres/quatre cases típiques de bambú de la zona com al.lotjament.

Oxalis organitza visites i expedicions, un màxim de 10 persones, al llarg de l’any, entre 6 i 7 díes, des del primer dia que arribes a Son Trach i el segon ja entres a Son Doong al campament base, a quasi 400 metres de profonditat, en mig del riu i la zona de platja.

Son Doong encara no ha estat del tot descoberta. És immensa i no només és un tresor per els espeleòlegs, també per descobrir infinitat de fòssils.

Ho Khanh té feina, molta feina i ja  està preparant les visites de viatgers de tot el món que ja han reservat per visitar Son Doong i juntament amb la gent de l’agència Oxalis ofereixen uns serveis molt professionals i únics en el món. Només es donen permís per a 500 persones any. I les reserves d’enguany ja s’han confirmat . La seva vida ha canviat com un mitjó des de que va veure la cova l’any 1990 i sense saber-ho, va ser el principi d’un futur amb una qualitat de vida mai somniada, per a ell  i la seva família.

La Junta Electoral no permet les estelades en espais públics i places, però no pot dir res si tots, tots, posem estelades als balcons de casa nostra, i convidem als veïns, familiars, coneguts a fer el mateix. Omplim d’estelades els balcons, i a veure si aconseguim que tot un edifici sencer llueixi la nostra bandera en tots els balcons. Feu-ne difusió els que esteu a twitter, a FB, enviant e-mails.

Aquesta acció també pot visualitzar la nostra resposta que continuem ferms davant els atacs ferotges que un dia sí i un altre també ens arriben en tots els àmbits, llengua, seguretat.

@assembleasmxi

Cap fred.

Cor calent

Puny ferm

#esteladesalsbalcons

Hem perdut la por als règims feixistoides. Estem compromesos amb la #llibertat.

#24M2015

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Sí, Xesca, ja han passat sis anys. Però hi ets, no t’oblidem, i per tant continúes amb naltros. Rellegir les teves novel.les, els teus apuntaments de l’extraordinari bloc que encara es manté a Vila Web, e-mails que ens varem escriure, fotografíes, una estada a casa teva inoblidable. Mai tornaré a veure Can Pica com ho vaig viure mentre un grupet de blocaires erem amb tú.

I jo insisteixo en que els que llegiu aquest modest bloc, nous i antics lectors, feu un senzill click per reviure unes Jornades a Son Bielí, Búger on na Xesca Ensenyat va ser la protagonista i li vam retre un merescudíssim homenatge. Unes Jornades que van ser importants, perque es va conversar, parlar, escoltar i aprendre molt de mots, llibres, novel.la, paisatge, cultura, llengua, catalanitat, Països Catalans.

Tinc alguna novel.la per tornar a llegir aquest estiu. Sempre faig una petita selecció i m’organitzo una petita biblioteca. La teva novel.la – Una altra vida – Ed. Lleonart –de les primeres.

Ai , Xesca com trobem a faltar els teus comentaris de la situació de país, de les injustícies, de la pobresa, dels arreplegats, dels fugitius intentant trobar una nova vida.

Avui fa un dia xafogós, lleig, espès, amb poquíssima visibilitat, i no sé si podré veure l’hidroavió volant prop del meu balconet, Segur que ho feràs, però per damunt dels núvols i no et podré veure. Ara fa només cinc minuts que m’he begut una copa de cava i he alçat la copa, i m’he menjat un troç d’ensaimada d’albercoc i he comprat unes flors, com a tú t’agraden. L’hora de l’Angelus el dia 14 de maig no es pot oblidar.

Fins el dia 23 de maig sentirem, veurem, escoltarem, conversarem, cantarem, parlarem, llegirem, aplaudirem, xiularem, no direm res, rumiarem, ens sorprendem, ens sentirem avergonyits, lluitarem, ens manifestarem o senzillament ignorarem tot el que passa al nostre voltant.

I el primer video vist a les xarxes, m’ha encantat. M’agrada i molt. Sí, capgirem el nostre futur. Hi estic d’acord. Ho hem de fer. Nois, noies de la CUP, bona feina. Molt bon video.

Sí, capgirarem la història, el futur,  el dia 24M15 i sobretot el 27S15, perque els resultats del 25M15 tinguin la continuïtat necessària per proclamar la nova República Catalana.

Video Capgirem la Hisòria: Text: Ovidi Montllor – Serà un dia que durarà anys. Música: Xcyril – The Kalligan Rupture. Locució: Elvira Prado.    Editor: CUP Comunicació.

He acabat d’editar un altre video de fotografies fetes durant la meva estada a Hà Nôi aquest hivern. He ajuntat diferents imatges de carrers, mercats, gent, moments. Sortia pel matí abans de les 09:00 hores i caminava ben bé de tres a quatre hores. El recorregut sempre improvisat i de vegades curtet, perque em quedava en una cantonada, un racó, darrera un arbre, esperant, mirant encuriosida el brogit i el moviment de la gent, motocicletes, bicicleters, cotxes. Hi han fotografíes on es veuen els carrers buits, solitaris, fins i tot l’estació de tren. Van ser els dies del Tê’t, any nou, i tot era tancat, res de comerciar, ni de vendre, ni treballar. Enguany ja podies trobar oberts un cafe, un bia hoi, un petit restaurant de carrer. Però són els mateixos treballadors que li diuen als propietaris que no comptin amb ells i elles durant una setmana.

No t’avorreixes mai. Cada dia et trobes escenes, moments, gent diferent i vas aprenent.

Te n’adones com han canviat els carrers, el comerç, encara que Hà Nôi continúa essent una ciutat-poble, rural i cosmopolita també. no gaire, i ben diferent de Ho Chi MInh, l’antiga Saigon, o de qualsevol ciutat asiàtica. Als hanoians els hi agrada conservar els seus barris, els seus llocs, racons,la seva cultura i si vols trepitjar la ciutat cosmopolita has de sortir lluny del centre i sí, l’urbanisme canvia, i veus una nova Ciutat, i crec que bastant ben feta. Al darrera dels moderns edificis d’oficines és divertit passejar per carrerons i entrar a les casetes de tota la vida que encara hi són, amb els seus petits jardins.

Aquest video és una petita mostra dels moments viscuts mentre passejava per aquesta Ciutat.

[vimeo 126034132 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/126034132″>Hanoi: Streets, markets, people</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

No he baixat la guàrdia, no oblido les meves denúncies. He estat fora del país durant una llarga temporada, he tornat, i constato que aquesta violència no té aturador, amb més o menys asiduïtat, però continúa i la meva denúncia no pot deixar de ser publicada.

Va passar a Níjar, Almeria: L’home va matar a trets la seva ex dona i també a la seva nova parella. Ha confessat el crim i ha estat detingut. Dues persones assassinades.

Va passar a Torrevella, Alacant: L’home mata a ganivetades el fill de 10 anys de la seva parella. Ha estat detingut. Aquest home havia estat ja denunciat diverses vegades per violent i maltractaments per altres dones amb qui havia conviscut. No ha estat una dona morta en mans de l’home, una cosa pitjor, el fill de la dona. Cruel, molt cruel.

No hi ha fí en aquesta violència injusta, sense sentit. El meu sincer condol i tristor, molta tristor.

Unes flors de color brillant, vives.