Chào ông Viêt Nam

El proper dimecres torno a casa. Em trobare amb molts o pocs canvis, segons es miri, coses que han passat i que he anat llegint, i amb la ma al cor, crec que m’haure d’agafar un mes de vacances de tipus mental, per no arribar a una depressio instantania ……

Continuem essent espanyols, no hi ha dubte, la lluita continua, no ens podem cansar i hem d’arribar al cim de totes totes, malgrat els politics que tenim ( no tots, no vull generalitzar) i tots hem de conjurar-nos per uns canvis absoluts i totals de tot aquest sistema politic que tenim vivint al reino de espanya i per descomptat en una Catalunya dins un regim autonomic que no ens condueix a res bo. I els partits politics continuen jugant al seu joc, i els nous tambe, excepte la CUP que sempre ha estat, i es, coherent amb el que defensa i en el seu treball contrastat dins el Parlament com en diferents ajuntaments. El discurs de la majoria dels politics es vell, obsolet ( per quan el canvi?). La societat civil el vol canviar, i el 27S2015 tenim la oportunitat, encara que siguin unes eleccions ‘habituals’ dins el sistema.

Ja em cansa nomes pensar en les eleccions municipals i les campanyes. Per aixo necessitare un altre mes per ”viure” el moment actual del meu pais, un pais que ha de ser independent si vol mirar cap endavant. Deixar els trastos vells al fangar i comencem, passem pagina. Ens queda un llarg cami, pero ple d’esperances d’aconseguir la independencia.

Tambe necessitare aquest mes de temps per organitzar tot el material que he anat acumulant durant aquestes setmanes d’estada a Viet Nam; fotografies, videos, notes, objectes, records, converses.

De la calor, al fred o la fresqueta. El canvi tornara a ser important, com quan vaig marxar a finals del mes de gener. Ja havia agafat els habits de viure en aquesta Ciutat-poble, on tot es possible i sempre trobes la solucio, el moment, el raconet, l’espai, la placidesa.

Em quedaria uns dies mes, la veritat, pero tambe enyores la terra, les persones i sempre vols tornar a casa. El dia abans de marxar tenim dinar especial, amb els amics catalans i vietnamites …….. l’arros amb bacalla !

El proper apuntament el podre ja escriure amb el teclat del meu Mac i tot sera mes facil. Certament es una mica angunios escriure sabent que falten accents, alguna lletra no es la correcta i acabes escrivint un text ple de faltes ……

Avui diumenge es el 4rt dia del Tet, i es per descansar una mica. Dema dilluns encara fan festa, un dia mes de descans i dimarts tornara tot a rutllar com abans del dia 17.

Targeta de la camera plena, alguns videos ( per primera vegada ….), records, experiencies. He badat molt, pero molt. He compartit molt, pero molt. He omplert el meu cistell de molts coneixements. Esta essent un viatge diferent …. viure amb la gent, coneixer a la gent, fer passar el temps i poc viatge de coneixer nous indrets, paisatges, monuments, pagodes, llocs historics. Nomes em queda anar a Ha Long, i aquest si que es una visita que no puc deixar de fer. Es un retrobament i es un dels objectius i motius d”aquest viatge.

Alguna visita turistica sorpresa com el Museu dedicat a Ho Chi Minh, que es troba tot just al costat de la pagoda d”un sol pilar, i ben a prop del seu mausoleu. I tambe la Citadel, que els colonitzadors francesos van destruir i tot just esta reoberta des de fa no mes de 4 anys. Patrimoni Cultural de la UNESCO.

Focs artificials al llac Hoan Kiem, centre de la Ciutat, per donar la benvinguda del Nou Any, tambe una altra fita interessant i veure la gentada, que omplien els carrers, sense cap mena d’incident, somriures, alegria, families senceres, tothom al carrer.

Avui, ara, plou, 2/4 de 10 del mati de diumenge 22 de febrer, temperatura de 18 graus i molta humitat i el temps ha canviat a millor per la tarda. Mes calor, encara quasi tot tancat, molta gent a les pagodes, o passejant pels parcs, i sobretot visitant a la familia i amics.

I jo continuant badant …..

Tam biet ! Fins aviat.

Chuc mung nam moi ….. Bon Any Nou, i podem afegir-hi: Xuang at mui – any de la cabra.

Si, el dia 18 de febrer, els vietnamites entren en un nou any. Tot son corredisses, un trafic terrible, botigues i botiguetes plenes, tothom s’afanya a tenir-ho tot enllestit per la setmana vinent. Aquest cap de setmana moltissima gent marxa als seus pobles per estar amb la familia, i no puc dir en quantes llars mataran el porc o el pollastre, milions. I quantes families tenen ja preparat el banh chung, ben embolicat i que cal posar dins una olla immensa amb aigua bullint durant mes de 72 hores. I milers de motocicletes fent el transport d’arbres per aquestes festes, el presseguer florit o el kumquat. I flors i mes flors. Crisantems grocs acabats de collir per els altars dels ancestres. I els parcs i jardins de les ciutats i els pobles lluint flors,arbres florits i fanalets il.luminats. Cap al vespre, hi ha actuacions musicals arreu. Els cafes i petits restaurants plens a vessar. La gent amb paquets i regals. I no s’hi val oblidar els sobres de color vermell per els petits de la casa i dins d’aquests sobres ”l’aguinaldo” que els donara sort al llarg de l’any. Si algu te la sort de trobar un bitllet de 2 US$ significa ja la sort assegurada per aquest nen o nena.

Son molt supersticiosos els vietnamites i tot el que passa aquests dies, te un sentit.

M’han convidat el segon dia del Tet a dinar a casa la familia de’n Tien. He de portar dos sobres. No tinc bitllets de 2 US$, pero si de 1 $. Entenc que els donare sort, perque soc estrangera i no es usual. La setmana vinent sera la festa gran; per entendre’ns, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis, tot plegat resumit en tres dies i ara allargat fins a set. I tambe cal comptar que els vietnamites celebren el seu aniversari aquest primer dia del Tet.

Tambe anire a casa d’amics i coneguts, i diumenge dia 15 en un bar-cafe on celebraran les festes. La gent es felicita, es fa regals i a casa han de fer neteja a fons. S’acaba un any i comensa un altre, i tot ha d’estar lluent, net, polit i que no falti de res. Passem pagina, diuen, i comencem un nou any. Els que no poden comprar l’arbre, el lloguen; hi ha solucions per a tothom. Ningu no deixa de celebrar el Tet.

Si el moviment usual de la Ciutat es intens ara, encara mes, i el temps no acompanya gaire ,la veritat. Plou, plugims humits, i fresqueta. Pero sembla que el temps canviara a millor. Augmenten les temperatures, i surt el solet, timidament, el percebs, notes l’escalfor.

Trobo en falta el sol de la Mediterrania. Estic vivint uns dies inoblidables, lluny de casa, prenent notes, i omplint la llibreta d’apunts, i la camera, de fotografies. Encara em queden dies d’estada en aquest pais, i en aquesta Ciutat. Tinc pendent algunes sortides. Per cert, dilluns vaig a casa la familia de’n Binh. Maten el porc per preparar les menges del Tet. Sera curios veure com ho fan i si no es tan diferent com les matances de casa nostra.

Simplement volia desitjar-vos a tots els veins i veines de Can VilaWeb un molt bon any, que ho sera, i deixem enrera enrenous, mals moments i encarem aquest any de la cabra (animal que es creatiu, persistent, tossudet, treballador)  per arribar al final del nostre cami ….. votar i guanyar la independencia del nostre pais.

***********

…………………… El transportista ja ha carregat el presseguer per posar-lo a la porta de Can Vila Web. No se si arribara a temps ……

Deu dies ja que he arribat a aquesta ciutat-poble. Lluny de casa i es nota, i molt. Un canvi en tots els sentits, cultural, domestic, de temps, d’informacions. A les 6 del mati comensa a clarejar i a les 6 de la tarda ja es fosc. A l’hotelet puc conectar-me amb un ordinador que utilitza tothom, i de vegades no funciona. Pel mati llegeixo les noticies del meu pais del dia abans, i per la tarda, les del mateix dia. A la televisio miro les noticies de la televisio japonesa, la BBC, TV5 francesa i moltes vietnamites. He quedat perplexa de l’accident de l’avio a Taiwan, i tambe llegint que el jutge VIdal sera expulsat. Que hem de fer? Marxar del reino de espana com mes aviat millor. Signatures, manifesacions, concentracions, no serveixen per a res. Fets i rapids …. i ja se que avui per avui sembla impossible. Aixi que em dedico a viure a Ha Noi i m’oblido de la meva terra durant un temps.

El dia 3 van celebrar el 85e aniversari de la fundacio del Partit Comunista de Viet Nam, unic partit existent al pais. La gent del carrer, pero, continua amb les seves coses, anar i venir, comprar, vendre, treballar, portar cales a casa, enganyar si poden als turistes, portar els infants a l’escola. Alguns es paren a escoltar la musica d’un concert a l’aire lliure per commemorar l’esdeveniment, que certament ha estat important per aquest pais. Molta gent oblida que nomes fa poc de vint anys que Viet Nam ha entrat, mes o menys, dins el cercle de la globalitzacio i que fins aleshores la seva economia es podia dir que era una economia de guerra. No se sap com, pero el pais tira endavant, sense escarfalls ni moviments en fals. Un govern comunista que fa la feina, corrupcions encara a l’ordre del dia, algunes acceptades d’altres no tant, economia familiar, comprar, vendre, fabriques, agricultura potent i tambe pesca, grans empreses establertes al pais. Ara be, tot, tot, adaptat a la manera de fer vietnamita. Els que volen resultats rapids, aquest no es el pais on trobaran la solucio. El vietnamita te un tempo i no es belluga mes rapidament perque li ho diguin els forasters. Fan barrabassades, cert, poques, pero el creixement es contingut i continuat. I ho veus pels carrers.

M’hi trobo be a Ha Noi. Fins i tot ni em molesten el soroll de milers i milers de motocicletes i ara tambe mes cotxes. A partir de les 9 del vespre torna el silenci, fins a les 5 del mati.

M’encanta badar, seure en un raco i observar. Menjar un bun cha o un banh cheo, o els espectaculars ban minh, que la BBC ha anomenat els ”millors entrepans del mon”, i es cert. Pels carrers al mati, abans de les 7, tanta gent traginant olles, menjar, fogons, carbo, llenya, per fer els esmorrzars de la gent que va a treballar. I quantes flors arreu. Poques vegades he vist una Ciutat tan plena de flors, i ara mes que mai, perque l’any nou es a tocar, el Te’t. Enguany ” at mui” l’any de la cabra. I ja estan preparant els banh chung, que no pot faltar a les cases, i els arbres, els presseguers, florits. Una flor d’un color rosat fosc, brillant. Tothom en te un davant la seva porta de casa o a dins.

M’he retrobat amb el fill d’un gran amic de Barcelona. Viu a Ha Noi, s’ha casat i te dos criatures. I ha muntat un restaurant on es pot menjar escalivada, patates braves de’n Tomeu, calamars a la romana, i d’altres plats ben catalans,  tot ben explicat en un carta en catala, angles i vietnamita. Tinc el meu raco de pais, tambe a Ha Noi.

I aixi van passant els dies; temps per a tot, per llegir, fer fotografies, aprendre, passar una mica de fred ( !!! ), passejar al voltant del llac Hoan Kiem i preparant excursions i viatgets curts per coneixer com prepara la gent l’any nou. M’han convidat a una matansa del porc …… Un pais veritablement diferent, i que suposo em fa retrobar-me amb el meu de fa cinquanta anys …..

Us recordo …… el teclat es el que es ……..

P.D. Vaig visitar la Citadel de Ha Noi, tot just oberta al public fa 3 o 4 anys. Abans prohibidissim d’entrar-hi. Em va sorprendre per la seva bellesa i el silenci. No queda gaire res de les epoques glorioses dels mandarins, secle XI, pero els arqueolegs estan fent una molt bona feina i les troballes es multipliquen. Edificis colonials. Un lloc ple d’histories de les guerres, pero on avui es respira una pau poc habitual. Segurament els centenars de bonsais ajuden. Els presseguers en flor tambe. I el contrast, es baixar al bunker on el govern del Viet Nam treballava per aconseguir la independencia i la unificacio del pais al llarg de les guerres amb el frances, japones, xines i america.