El més important és participar
Si fa setmanes vaig escriure sobre el joc simbòlic, en aquest article m’agradaria parlar del joc en grup , de l’esperit d’equip i la cooperació amb els companys.
El joc és l’activitat per excel·lència dels infants, contribueix al desenvolupament integral i els hi proporciona plaer i diversió. La majoria de pedagogs reconeixen el valor educatiu del joc i consideren imprescindible per a l’aprenentatge infantil.
A partir dels 4 anys s’inicia el joc en grup, és quan comença a aparèixer la figura del company preferit i normalment prefereixen jugar nens amb nens i nenes amb nenes però en ocasions també poden arribar a jugar tots junts o inclús amb nens més petits quan els hi interessa (necessita un nen per fer de pare o una nena petita per fer de filla).
Comencen a sorgir els líders del grup, els que obeeixen, els que no accepten imposicions i formen un subgrup. El joc en grup estableix vincles i s’inicia el sentiment de pertànyer a un grup i que van sorgint les primeres amistats.
Però, que passa quan el joc és competitiu? Des d’un punt de vista educatiu suposa no potenciar l’empatia amb les necessitats i les emocions dels altres i fomenta un model on els valors se supediten als resultats, per promoure la competència i la rivalitat entre els infants, l’educador/a ha de tenir present promoure sentiments de cohesió, de superació, de victòria , d’equip, de respecte al contrari i a les regles del joc, sens dubte un gran repte per els que eduquem.
Dit això, us adjunto l’enllaç d’un documental anomenat “L’equip petit” té una duració d’uns 9 minuts i val molt la pena de veure’l. Es tracta d’un cas real, de dues escoles de Vilanova i la Geltrú, El Margalló i el Cossetània que s’han unit per fer un projecte en comú: un equip de futbol anomenat “Margatània CF“, l’equip pre-benjamí és el protagonista, un equip de nens de 6-7 anys que sempre perden i mai han marcat un gol, malgrat tot els nens s’ho prenen amb una gran filosofía. Una lliçó de saber perdre.
ML.