Aquest mes de setembre he publicat un total de dotze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Un Onze de Setembre històric. Quarta carta a la meva néta. (vegeu-lo aquí) * 2) La saviesa dels animals. (vegeu-lo aquí) * 3) Me’n recordo (44). (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Me’n recordo (31). (vegeu-lo aquí)
Un article que em sembla d’allò més oportú en aquesta fase del procés cap a la independència en el qual España ha obert la caixa dels trons i ens amenaça amb mil misèries i marginacions. L’autor és l’enginyer i escriptor Xavier Roig, un clàssic a les pàgines d’opinió del diari Ara dels divendres i, més concretament,
Aquests dies he tingut el privilegi de llegir abans de la seva publicació un llibre extraordinari. Em refereixo a “El tramvia groc”, que aplega les memòries d’infantesa de Joan F. Mira i que l’editorial Proa té previst de treure al carrer cap a finals d’octubre. Més enllà de dir ara que és un llibre magnífic i
Des de fa uns mesos cada vegada em trobo més gent que em diu, mig en broma mig seriosament, que desconeixia el meu vessant de director de trànsit. Es refereixen al fet que el passat mes de març el govern català va nomenar director del Servei Català de Trànsit a un senyor que ara surt molt per la TV
Ahir al vespre vàrem inaugurar a la Casa de Cultura de Sant Cugat l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú (1921-2010)” que s’hi estarà fins al dissabte 2 de novembre. A molts dels lectors d’aquestes Totxanes el serà sumnmament familiar aquesta mostra de la qual sóc un dels comissaris al costat de la coblocaire
Per la banda literària aquestes últimes setmanes m’han proporcionat dues alegries. La primera és la recuperació de la llibreria Ona que obrirà portes en un nou local del carrer Gran de Gràcia un dia d’octubre que s’anunciarà oportunament. La segona ha estat l’atorgament del Premi Trajectòria a l’escriptor Pep Albanell (Vic, 1945) en el marc de
(Les tres cartes anteriors aquí) Estimadíssima Mila, El dimecres passat, Onze de Setembre, va ser un dia molt especial. Per a tu també: vares començar el dia a la Bretanya, el país de la mare, encomanant una bona dosi d’alegria als teus avis bretons que no tenen la sort de nosaltres que podem veure gairebé dia a dia com et fas més gran, més bonica i més
Com va sent costum des que el vàrem tenir malalt del ronyó, el Pancho ens treu del llit amb els seus miols que exigeixen l’esmorzar. Són aproximadament les 6 del matí d’un dia en el que farem Història. Em vesteixo ja amb la samarreta groga i començo a preparar les coses que hem de posar aquest
(9 i 10 d’abril de 1977) Me’n recordo d’aquel 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, que el president del govern espanyol Adolfo Suárez va decidir legalitzar el Partit Comunista d’Espanya (PCE) agafant per sorpresa a tota la classe política -heretada del franquisme- d’aquell moment… (n’hi ha més) Me’n recordo d’aquel 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, que el
(La sèrie comença aquí) Destinem el 17 d’agost, dissabte i penúltim dia de la nostra estada en terres genoveses i de la Ligúria, a embarcar-nos per visitar Le Cinque Terre, una de les meravelles turístiques de la zona que els autèntics visiten des de l’interior, poble a poble (com el seu nom indica, n’hi ha cinc), per mitjà d’un tren petit i simpàtic que els
Baixo per la Rambla de Catalunya amb la moto. A la cantonada amb València m’aturo per deixar passar un xicot abillat amb una samarreta de la selecció catalana. Aquella de color negre amb les quatre barres a un costat amb el fons groc com si les haguessin estampat a cops de brotxa. Durant l’estona que el semàfor em té aturat em vénen al
Ja vaig explicar dies enrere (aquí) com m’agrada, els dies que tenim la néta a dormir, sortir de passeig amb ella en el cotxet pel Parc Güell de bon matí, a aquella hora en la qual els turistes encara no han envaït el recinte i es pot escoltar la piuladissa dels ocells sense cap entrebanc. Sortim cap a un quart