Darrera conferència de Joan B. Culla al CaixaFòrum de Tarragona. El professor, amb l’ajuda de les pastilles Juanola, ha parlat de Conrad Adenauer, aquell polític alemany no excessivament conegut que va dedicar a la cosa pública seixanta anys de la seva llarga vida. Primer com a exitós alcalde de Colònia, aquella meravellosa ciutat renana, i després de la Segona Guerra Mundial com a canceller en uns moments extraordinàriament difícils per al seu país. Amb perseverança, amb mà de ferro, amb la complicitat de la població i amb ajuda exterior (el Pla Marshall) va anar donant forma a allò que se n’ha dit “el miracle alemany”, recuperant en pocs anys el potencial econòmic de preguerra, normalitzant les relacions amb França i protagonitzant el naixement de la nova Europa que es volia unida. Curiosament, un polític tan experimentat com Adenauer no va estar a l’alçada de les circumstàncies quan es va aixecar el mur de Berlín, i potser això va contribuir a precipitar el seu final polític.
Sempre he admirat el poble alemany i especialment aquell procés de recuperació moral i econòmica de la segona meitat del segle XX, que va culminar amb la caiguda del mur i la reunificació en un sol estat. De manera que caldria pensar-s’ho dues vegades quan avui tothom es permet, amb o sense coneixement de causa, criticar obertament les polítiques d’austeritat d’Angela Merkel. No dic que siguin les més adeqüades: només dic que caldria tenir en compte tots els precedents històrics quan les posem en tela de judici.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!