VIA A VIA

La canallesca ens informa que l’Encyclopaedia Britannica deixa de publicar-se en paper dos-cents cinquanta anys després de la primera edició, per passar a fer-ho exclusivament de manera digital.

Signes dels temps. També la Gran Enciclopèdia Catalana va donar aquest pas fa alguns anys. Els avantatges són prou evidents: possibilita la introducció de continguts multimèdia (sons i videos) i, sobretot, permet la permanent actualització dels articles. El gran problema de les edicions en paper era que de seguida es quedaven obsoletes i la manera de comprovar-ho era consultant informació com ara els censos de població, els premis Nobel o els Oscars. De seguida faltaven les dades del darrer any.

Però tot i l’obligat pas als continguts enciclopèdics digitals, res ens ha d’impedir aquell gust que dóna prendre un volum de la GEC (per exemple, el catorzè, llas-Maup), escarxofar-se a la butaca preferida una tarda de pluja i fruir de tot el saber universal, redactat curosament en català i per ordre alfabètic, obrir el volum aleatòriament, posem per la plana 422, i conèixer l’existència d’un escultor italià conegut com Il Marrina (1476-1534), autor de la portalada de la Libreria Piccolomini, a la catedral de Siena. Oi que no ho sabíeu?