Demà passat, dimecres 1 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ens convoca a una nova sessió del cicle “Tritextuals” a l’Aula Josep M. de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès. Els objectius d’aquest cicle és posar en contacte diversos autors perquè dialoguin entre ells i amb el públic assistent sobre un tema
Més o menys com tothom, un servidor de vostés es defineix com la resultant malgirbada d’un feix de contradiccions.Mesos enrere explicava (vegeu aquí) la meva reticència a pagar ni un ral per veure televisió a casa meva. Cosa que no treu que, alhora, davant d’un disco o d’una pel·lícula en DVD que m’interessen sigui incapaç de fer altra cosa que, senzillament,
Ja m’ho imaginava, que ahir seria un dia estrany. Certament, això d’entrar en un quiròfan (per cert, la visió del sostre en moviment mentre t’arrosseguen amb la llitera pel passadís fins entrar a la sala d’operacions és clavada a les pel·lícules), això d’entrar en un quiròfan, dic, no passa tots els dies. I menys que a dintre t’esperi
Si tot va segons les previsions demà al matí entraré en un quiròfan de l’Hospital General de Catalunya, m’adormiran una estoneta i mentre somio en les platges de Califòrnia el meu otorino de confiança m’endreçarà les parts internes del nas i de la gola que tenen més relació amb l’hàbit nocturn de roncar. Sembla ser que quan em desperti
Magnífica, la carta als Reis que va escriure per a mi l’A. i que aquest cap de setmana s’ha fet realitat amb una estada sorpresa a Collbató: un poble tranquil i acollidor. Si més no en aquestes dates de gener, tan allunyades de la temible “temporada alta”. Jo ja m’hi hauria quedat… A més a més,
Aquest darrer cap de setmana, tot remenant caixes de roba antiga dels armaris, hem retrobat les dues bufandes de colors que els Reis ens van portar a l’A. i a mi l’any 1968. Poca broma perquè es tracta del primer regal que ens vàrem fer a les poques setmanes de començar a sortir junts (què hi voleu fer, aquestes coses aleshores es
(anys 1955 i següents) M’en recordo del dia que, per pura casualitat, vaig descobrir el lloc on mon pare guardava les revistes i els llibres que llegia… (n’hi ha més) M’en recordo del dia que, per pura casualitat, vaig descobrir el lloc on mon pare guardava les revistes i els llibres que llegia i que considerava que no eren convenients per mi i, més
Una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes darrerament als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * L’ocell tropical que odia les cançons de Shakira: GUACAMAI (MS) * Juego de llaves: JUDO * Víctima del caballo: TROYANO (n’hi ha més)
Quan canta, Eloi el bon noi té el costum de tancar els ulls. Si més no durant els primers compassos de cada cançó. De fet, no els tanca del tot: deixa una escletxa molt fina a través de la qual juraries que el que fa és contemplar com desfilen els espectres que habiten les estances ocultes de la història que
D’un temps ençà cada setmana m’arriba un regal en forma de missatge electrònic. Me’l tramet l’escriptor Jordi Llavina -de fet, el rebo jo i una llarga sèrie de gent que formem part de la seva llista de correu- i és la imatge en pdf de la pàgina del diari de Vilafranca del Penedès “El 3 de vuit” on cada dijous
Des de fa uns dies corre per les xarxes socials una consigna inquietant: “Salvem ElPuntAvui”. No és tremendisme ni ganes de fer el mec: resulta que després de passar per dos expedients de regulació d’ocupació (ERO) en els darrers vint-i-quatre mesos ara està en marxa un ERO temporal i un altre d’extinció que afecta a 50 llocs de
(Escrit i penjat per primera vegada aquí el 6 de gener de 2005) Cada dia festiu pels volts de les vuit del matí baixo al quiosc de Sanllehy a comprar la premsa. Per salvar els quatre pisos que separen casa nostra del carrer tiro habitualment d’ascensor. Tret d’un dia l’any. Un dia molt especial en
Llegeixo als diaris que aquest cap de setmana la senyora Carme Chacón farà pública la seva candidatura a la secretaria general del seu partit, el PSOE, en un poble d’Almeria que es diu Olula del Río. A part de la proximitat de les eleccions andaluses -un territori que fins fa poc havia estat una bossa
Aprofitant que aquests dies el personal es dedica a comprar llibres per regalar i per ús propi dedicaré l’apunt d’avui a un llibre força especial. Mireu si ho arriba a ser, d’especial, que resulta que és un llibre que no he llegit i que, tanmateix, no vaig dubtar gens a incloure’l dies enrere en la llista dels llibres de 2011 que em semblaven més recomanables (vegeu-la
Durant el passat desembre vaig publicar un total de vint-i-un apunts. Els 10 més visitats varen ser aquests: * 1) Les cançons catalanes de 2011 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí) * 2) Les músiques d’”El convidat”: balanç de dues temporades. (vegeu-lo aquí) * 3) Els llibres de 2011 que m’han agradat més. (vegeu-lo aquí)(n’hi ha més) * 4) Un llibre perfecte