Totxanes, totxos i maons

Si tot va segons les previsions demà al matí entraré en un quiròfan de l’Hospital General de Catalunya, m’adormiran una estoneta i mentre somio en les platges de Califòrnia el meu otorino de confiança  m’endreçarà les parts internes del nas i de la gola que tenen més relació amb l’hàbit nocturn de roncar.

Sembla ser que quan em desperti seré un home nou: a la nit dormiré com els angelets i sense música de vent. S’haurà acabat, doncs, el martiritzar a cops de trompeta respiratòria la pobre A. (o, per expressar-ho a la manera tifa com es diu ara: s’haurà acabat el martiritzar “la persona que dorm amb mi”).

(n’hi ha més)

També sembla que en un parell de dies ja podré reprendre l’activitat normal, cosa molt adient perquè el dia 1, el dimecres de la setmana vinent, presento un acte literari a l’Ateneu Barcelonès organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana sobre el qual ara no entraré en detalls però que ja us avanço i recomano. Serà a dos quarts de vuit.

Ho deixo per un proper apunt. Quan tots els conductes interns els tingui com Déu mana.

De moment vaig fent pràctiques d’obrir la boca: aaaaaah…