Totxanes, totxos i maons

Des de fa uns dies corre per les xarxes socials una consigna inquietant: “Salvem ElPuntAvui”.

No és tremendisme ni ganes de fer el mec: resulta que després de passar per dos expedients de regulació d’ocupació (ERO) en els darrers vint-i-quatre mesos ara està en marxa un ERO temporal i un altre d’extinció que afecta a 50 llocs de treball d’El Punt (un 25 per cent del total de la plantilla provinent d’aquest diari) i 30 llocs de treball de l’Avui (un 66% del total de la plantilla provinent d’aquest diari).

No tinc dades a la mà per entrar en consideracions sobre si el capteniment de la direcció de l’empresa editora de la capçalera és el correcte davant de la situació per la que passa el diari o si hi haurien solucions alternatives, però el que sí que tinc clar és…  (n’hi ha més) 

… que, vist el panorama que ens envolta, en aquesta operació no només estan en joc unes quantes nòmines o un grapats de llocs de treball (que també, és clar). Ens hi juguem, ras i curt, la supervivència d’una part molt significativa del mapa comunicatiu català.

Per això, em sembla que ara és el moment de recuperar actituds resistencialistes d’altres èpoques. Potser ens pensàvem que l’evolució dels temps les farien obsoletes però, ja ho veieu, tot torna. No ens sàpiga greu, doncs.

En conseqüència, penso que ara és el moment de deixar de banda les crítiques i les manies (temps hi haurà -tant de bo- per entrar en detalls sobre què ens agrada i què no del diari i aleshores jo seré el primer a dir-hi la meva) i posar-nos a la feina.

Em sobta gratament la gran quantitat de suports que la campanya està obtenint a les xarxes socials i no sé si sóc massa optimista, però estic segur que si cada tuitaire o feisbuquer que expressa el seu suport a la campanya @SalvemPuntAvui, a més a més va cada dia al quiosc a comprar el diari la cosa podria fer un tomb inesperat.

Tant de bo aquesta reacció no arribi massa tard i encara hi siguem a temps. No siguem il·lusos ni ens l’agafem amb paper de fumar: si no ens defensem entre nosaltres, els de fora no ens faran la feina. Ben al contrari.

Som-hi, doncs, i no fem el ruc, que la palla va cara!