Totxanes, totxos i maons

Demà passat, dimecres 1 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ens convoca a una nova sessió del cicle “Tritextuals” a l’Aula Josep M. de Sagarra de l’Ateneu Barcelonès.

Els objectius d’aquest cicle és posar en contacte diversos autors perquè dialoguin entre ells i amb el públic assistent sobre un tema o un gènere literari…  (n’hi ha més) 

… que s’enfoca des de punts de vista diferents. En la trobada del dimecres, de la qual jo seré el moderador, parlarem dels dietaris i ho farem amb Gemma Lienas (vegeu aquí) i Àlex Susanna (vegeu aquí).

Crec que tindrà molt interès contrastar les impressions d’una autora -la Gemma– que ha obtingut un notabilíssim èxit entre el públic juvenil amb la sèrie de dietaris de la Carlota (parlem, per tant, de dietaris “de ficció”) i un autor de dietaris més, diguem-ne, convencionals com l’Àlex. Si a tot això hi afegiu les modestes -i moderades- aportacions que hi pugui fer jo en la meva condició d’escriptor des de fa vuit anys d’aquestes Totxanes a la xarxa penso que els noranta minuts de què disposarem se’ns poden fer molt curts.  

Aprofito també aquest apunt -i l’activitat de la qual parla- com a petita celebració dels meus trenta anys com a soci de l’AELC, que es compliran exactament el dia 2, l’endemà de l’acte de l’Ateneu Barcelonès.

En complir el quart de segle, vaig escriure un apunt dedicat a la commemoració (vegeu-lo aquí). Ara, cinc anys després, us convido a llegir-lo una altra vegada perquè el que deia aleshores ho continuo defensant avui.

Llarga vida, doncs, a l’AELC, als escriptors, als dietaris i a tots plegats.