Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

17 de gener de 2012
0 comentaris

Me’n recordo (24).

(anys 1955 i següents)

M’en recordo del dia que, per pura casualitat, vaig descobrir el lloc on mon pare guardava les revistes i els llibres que llegia…


(n’hi ha més)

M’en recordo del dia que, per pura casualitat, vaig descobrir el lloc on mon pare guardava les revistes i els llibres que llegia i que considerava que no eren convenients per mi i, més tard, també per mon germà.

Poc misteri, al capdavall: era en un dels calaixos de la seva taula de despatx, mig camuflat a sota d’uns quants papers i carpetes. No era, per tant, un amagatall inexpugnable, però m’imagino que per ell representava una mena de barrera de separació que considerava ja suficient per protegir les nostres infanteses.

Un bon dia -calculo que jo tindria 5 o 6 anys perquè ja vivíem al pis del carrer Sepúlveda- vaig obrir el calaix per atzar i vaig trobar un tebeo amb un tanc a la coberta i un títol llampant: “Episodios de Corea”. Era un precedent, ambientat en l’aleshores recent guerra de Corea, dels “Hazañas bélicas” als quals em vaig aficionar durant un període fugaç pocs anys després.

Hi penso ara i em pregunto per quins mecanismes mentals mon pare va arribar a pensar que aquell tebeo podia ser-me perniciós. 

Pocs anys després d’aquella primera descoberta -calculo que deuria ser cap al 1959 o 1960, mon germà ja era al món- vaig trobar en el calaix un llibre la lectura del qual ja havia observat que per aquells dies ocupava els seus moments lliures. Es deia “Natalidad regulada” i l’autor era un tal J. Prenafeta. Escorcollant per la xarxa he trobat una imatge de la coberta i l’he posat com a il·lustració de l’apunt.

Qui ho sap? Potser aquelles lectures són les responsables que, després del naixement de mon germà, la família aturés el seu creixement. 

Per aquella època els meus pares també llegien llibres del doctor Vander -de temes relacionats amb la salut i la bellesa- i les Selecciones del Reader’s Digest, tant la revista mensual com alguns llibres editats per la mateixa empresa (encara conservo unes interessants “Historias secretas de la última guerra” que em van descobrir coses com el cuirassat Bismarck, l’atac de Pearl Harbor o la massacre del bosc de Katyn). En aquests casos eren llibres que estaven a la vista, no reclosos en el calaix dels mitjos secrets, i jo els devorava amb fruïció.

La darrera meravella que vaig enxampar en el calaix del pare va ser un número històric de la revista “Gaceta Ilustrada” en el que apareixien per primera vegada imatges en color de fetus humans en estat molt avançat de formació. Parlo de 1964 o 1965 i varen ser una autèntica revolució.

Faltaven encara tres anys perquè aterrés a Barcelona “Helga”, aquella pel·lícula estrenada a finals de 1968 que va fer furor i en la que es veia un part en viu i en directe… Símptomes tot plegat d’una societat menor d’edat.

D’allí venim… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!