Aquest mes d’octubre que ja s’acaba he publicat un total de setze apunts. Els 10 més visitats han estat aquests: * 1) Pompeu Fabra i l’origen del mot “culé”. (vegeu-lo aquí) * 2) Sagarra (Cuyàs) & Loquillo (Pla Nualart): dos articles per retallar. (vegeu-lo aquí) * 3) Les músiques de “Jo confesso”. (vegeu-lo aquí)(n’hi ha més) * 4) La pàgina
“Tots en patim algun, a la nostra vida del dia a dia. L’independentista emprenyador no parla, vomita; no pensa, maquina; no camina, patrulla; no respira, conspira; no escriu, escup; no crea, destrueix; no emprèn, emprenya.” Aquest és un fragment de l’article “L’independentista emprenyador” que l’advocat i editor (un bon editor, creieu-me) Quim Torra va publicar dies
Fa cosa d’un any, arran de la mort de Ricard Roda, ja vaig expressar (vegeu aquí) la meva admiració per “Salsa catalana”, el primer disc de l’Orquestra Mirasol, i de manera molt especial pel tema que obria el disc: aquell excepcional “To de re per a mandolina i clarinet” que molts de la meva generació recordem amb
Aquests dies que els diaris parlen del malaguanyat Marco Simoncelli i del seu amic Valentino Rossi recordo de manera molt especial el nostre viatge de l’estiu de 2010 a Urbino, la vila natal de Valentino (i del pintor Raffaello). Urbino, Misano (amb el seu circuit), Pesaro (la ciutat on ara viu Valentino), Cattolica (on va nèixer Simoncelli) i Coriano (el lloc
Fa quatre anys, de resultes de la nostra primera visita a la Toscana, un matí de dissabte a primera hora -el moment ideal per no fer gaire cua- l’A. i jo ens vàrem enfilar fins al mirador que hi ha al cim de la cúpula que Brunelleschi va construir a la catedral de Florència. Tal
Ara fa quatre anys l’admirat amic i coblocaire Marcel Campà, arran d’una visita que va fer als frescos de Piero della Francesca que hi ha a l’església de San Francesco a Arezzo (Toscana), comentava en el seu Bloc (vegeu-lo aquí) com aquelles imatges excelses li recordaven algunes obres de l’època rosa de Picasso. En Campà, que d’aquests afers hi entèn
Ho vaig escriure fa un parell de dies en el meu espai a Twitter i ara ho repeteixo aquí: Després de les traduccions que Joan F. Mira va fer de la Divina Comèdia i dels Evangelis, o després dels Assaigs de Montaigne, traduïts per Vicent Alonso, i de l’Odissea, signada també per Joan F. Mira -rabiosa novetat d’aquesta setmana-, qui no
(anys 1957-1960) Me’n recordo de la imatge desconsolada d’una dona buscant enmig de la gentada el seu fill perdut a la plaça de l’Univers de la Fira de Mostres. I, sobretot, recordo un comentari de l’àvia Juanita que venia a dir que, de la mateixa manera que el Nen Jesús es va escapolir cap al Temple de Jerusalem a discutir amb
Aquí teniu una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Exceso administrativo: SOBREDOSIS * Onerós com un Rolls Royce: CAR (MS) * Se consigue con el tiempo y una
Itàlia és terra de bon art i de bon menjar. I en aquest darrer apartat hi incloc no només els àpats normals sinó també la meravella dels seus gelats i el seu excels cafè. Des que l’A. i jo ens hem convertit en visitants assidus d’aquell país hem procurat combinar el gaudi estètic davant d’un fresc
En alguna ocasió he explicat que pertanyo a la reduïda secta dels que encara compren discos a la botiga. Em refereixo a la botiga de tota la vida, no a la virtual. La que té quatre parets, taulell, prestageries i, sobretot, compta amb uns professionals al capdavant que t’orienten i estan al dia de l’actualitat. Des de fa una pila d’anys
Avui, diada de la Mare de Déu del Pilar, és l’aniversari del trist moment que a Amèrica varen descobrir España i van experimentar en pròpia pell quin pa s’hi donava, amb aquella caterva. Com que -a part de felicitar les nostres amigues i conegudes que es diguin Pilar- els catalans avui no tenim res a commemorar ni a
(Anys 1958-1962) Me’n recordo de quan, amb els pares, alguns diumenges anàvem a oir missa a l’ermita de Bellvitge, una esglesiola situada enmig de camps uns quilòmetres després de deixar Barcelona -a mà dreta, passada la Pepsi-Cola- per la carretera de Castelldefels. Els primers anys els quatre de casa hi anàvem amb la Vespa (matrícula B-155.161) i el “sidecar”,
L’escena té lloc a la terminal 1 del camp d’aviació del Prat. Són quarts de 10 del matí del divendres 30 de setembre i per la megafonia acaben de dir que comença l’embarcament del nostre vol en direcció a Venècia. Com és habitual en aquests casos de seguida s’ha format una llarga cua davant del taulell on un
Ja ho he escrit en alguna altra ocasió: amb la sortida del nou diari Ara i la unificació de les capçaleres de l’Avui i El Punt els lectors catalans tenim a l’abast dos mitjans de gran nivell, notable interès i pensats amb òptica d’aquí. I, tant en un cas com en l’altre, amb una nòmina de