Dol per l’amic Xavier.
12 de maig de 2011
0 comentaris
El desenllaç previst en el meu anterior apunt s’ha consumat finalment aquest matí. A casa et recordarem sempre, Xavier.
El desenllaç previst en el meu anterior apunt s’ha consumat finalment aquest matí. A casa et recordarem sempre, Xavier.
És una situació ben especial, la que estic vivint. Aquest apunt -que ja fa bastants mesos que em va voltant pel cap- l’escric a quarts de dotze de la nit del dimarts amb la intenció de penjar-lo a primera hora del matí del dimecres. I l’escric per deixar constància de la malaltia del Xavier, el nostre vell amic de
L’avenç imparable del sentiment independentista a casa nostra s’ha anat produint a través de diverses fases i es manifesta en diversos fronts. En el que podríem definir com “front interior” sembla bastant clar que des de fa uns anys la hipòtesi de l’adéu a Espanya forma part amb plena normalitat del repertori d’alternatives que una bona part dels ciutadans d’aquí consideren plantejables.
El llibre que m’acompanya aquest cap de setmana es titula “Veritat o mentida”, el publica l’editorial Proteus i l’ha escrit Adolf Beltran, periodista a Catalunya Ràdio des de la seva fundació. “Veritat o mentida” em va arribar dies enrere de la mà del seu autor, seguidor d’aquestes Totxanes, i pel que em va avançar del tema que tractava ja
(25 de desembre de 1962) Me’n recordo del dinar de Nadal de 1962, l’any de la Gran Nevada a Barcelona. La nit anterior els pares, mon germà i jo havíem anat a Corbera de Llobregat amb una expedició organitzada per una entitat que es deia “Hermandades del Trabajo” i amb la qual mon pare estava molt relacionat per assistir a la primera
Feia uns quants mesos que no la veia i ahir al migdia vàrem coincidir: quan jo sortia de l’edifici on treballo ella hi entrava. És una dona baixeta, simpàtica i desinvolta -“amb molt desparpajo”, diríem- d’una edat bastant similar a la meva i treballa a l’empresa que es dedica a fer la neteja dels diversos edificis d’oficines
Ahir, pels volts de les sis de la tarda, la tempesta em va enxampar en ple Passeig de Gràcia i vaig haver de córrer a buscar refugi en un portal per posar-me el vestit impermeable que sempre porto preparat a l’armari de la Vespa. Allí mateix, sota aixopluc, vaig penjar en el meu espai a Twitter (@joanjosepisern) una tonterieta en forma
Com ahir, l’1 de maig de l’any 1949 va caure també en diumenge. Un diumenge que, segons La Vanguardia, s’anunciava inestable i plujós, en continuïtat amb el temps que havia fet els dos o tres dies anteriors. El Barça dels germans Gonzalvo, Basora, César, Velasco i Nicolau jugava per la tarda amb el Granada -a Los Cármenes- el partit d’anada dels quarts
Dels divuit apunts que he publicat durant el mes d’abril els 10 més visitats han estat: * 1) Sant Jordi 2011: les meves recomanacions de llibres (1). (vegeu-lo aquí) * 2) Sant Jordi 2011: les meves recomanacions de llibres (i 3). (vegeu-lo aquí) * 3) Sant Jordi 2011: les meves recomanacions de llibres (2). (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més)