Pel que llegeixo a Vilaweb (vegeu aquí) i en una nota a Facebook (vegeu-la aquí) sembla que el dret a l’autodeterminació és un assumpte que l’assemblea dels acampats a la plaça de Catalunya de Barcelona no acaba de veure gaire clar. Són cosmopolites, ells, pel que es veu. “Ciudadanos del mundo”. (n’hi ha més) Cap novetat, d’altra
Tots els qui el dissabte al vespre estàvem escoltant l’hora i mitja de la TdP, prèvia al partit de Wembley, ens vàrem quedar d’una peça en sentir la glossa que el mestre Puyal va fer de la figura d’un altre mestre: Pep Guardiola. Ahir el diari ARA, que cada dia que passa creix i es fa més
El gest del vestidor del Barça de cedir la capitania a Abidal, l’home operat encara no fa tres mesos d’un tumor cancerígen al fetge, perquè fos ell qui rebés de mans de Michel Platini la copa de guanyadors de la Champions és dels que denoten la grandesa humana d’una plantilla i d’un cos tècnic que ja
Amb aquest article d’avui al diari Ara el senyor Albert Om acaba de guanyar-se un lloc en la meva llista d’honor de catalans amb el cervell ben moblat. (Per cert, senyors de CiU, a Badalona també ha aparegut ronya del mateix estil. Vejam si ara badarem…)L’Anglada i joAlbert OmDiari Ara, dissabte 28 de maig de 2011 “Vam
Aquí teniu una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * No sólo falla, a menudo da pena: JUEZ * El ciutadà bàltic més relacionat amb el
Una de les frases de Joan Puigcercós quan va comparèixer el dilluns passat davant de la premsa (vegeu-la aquí) per anunciar que plegava em va recordar una escena que vaig viure fa tres anys i que de seguida explicaré. La frase de Puigcercós -un bon diagnòstic, al meu parer- és aquesta: “Durant aquests anys de govern del tripartit a ERC hem donat la sensació d’estar instal·lats a les
Circulen aquests dies per la ràdio i la televisió tres anuncis -un “cutre”, un histèric i un mentider- que em provoquen urticària i uns poc dissimulats desitjos de mal de ventre perpetu pels cervellets publicitaris que els han perpetrat. El primer -el “cutre”- és d’un celler de Palafrugell que… (n’hi ha més) … ha tirat mà de
En el meu raconet de Twitter ahir expressava la meva sorpresa pel fet que un llibre tan primet (no em refereixo al gruix físic), previsible i trampós com el que ha escrit el senyor Hessel hagi tingut tant èxit i hagi generat les reaccions que tots sabem. Fa unes setmanes Vicenç Villatoro dedicava la seva pàgina setmanal
Sol a casa durant tres dies. Res de particular: com cada any per aquestes dates l’A. se’n va a fer les colònies de final de curs amb la gent de la Universitat per a Adults (o com dimonis es digui). Aquesta vegada -prèvia lectura de l’Arbó- per les terres baixes de l’Ebre. Pel delta. Sopo
Segueixo (em sembla que com tothom) amb una barreja de curiositat i d’esperança les concentracions de ciutadans indignats que s’estan fent a totes les ciutats. I com sempre que tinc la intuïció de viure una situació singular em vénen al cap músiques que m’ajuden a confegir la meva particular banda sonora dels fets. (n’hi ha més) De moment
Entranyables les escenes ambientades en la intimitat familiar que apareixen en la propaganda electoral del senyor Jordi Hereu, candidat a renovar el càrrec d’alcalde de Barcelona en representació del PSOE de Catalunya (l’antic PSC)… (n’hi ha més) Tan entranyables i convincents que els de casa, diumenge, farem vots perquè a partir de dilluns la dedicació del senyor Hereu a la seva família
(anys 1953 i 1954) Me’n recordo de la meva àvia quan triava llenties. Era una de les poques ocasions que el llum del menjador d’aquell fosc principal del carrer Diputació s’encenia amb totes les bombetes alhora. Aleshores l’àvia estenia per damunt de l’hule de la taula el contingut de la paperina de llenties que acabava
Quina delícia el panorama musical català de 2011! Vegeu, si no, el nivell dels darrers discos de Very Pomelo, Obrint Pas, Manel, Antònia Font, Raimon, Mazoni, Lo Pardal Roquer, Guillamino, Le Petit Ramon, Xavier Baró… i “Bigoti vermell”, el segon disc d’Anna Roig i L’ombre de ton chien (vegeu aquí), que ara com ara no dubto gens que ocuparà un lloc
“Hola Xavier, Tot i la fama que sempre m’heu atribuït de persona amb memòria t’he de dir que em sento incapaç de recordar els detalls del nostre primer contacte. El que em consta és que va ser pels volts de 1976 a la parròquia de Santa Isabel d’Aragó, en unes sessions de catequesi d’adults… (n’hi
Si tot va segons el previst demà ha de sortir l’esquela a pàgina completa a La Vanguardia i El Periódico referida a la colla del “Siempre seremos cuatro” (vegeu aquí). Cada 14 de maig, aniversari del traspàs de Manuel Martínez Calderón, la persona a qui es ret homenatge amb l’esquela, el recordatori creix fins ocupar una pàgina sencera