Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

9 de maig de 2011
0 comentaris

Barça-Madrid: TVE partidista?

L’avenç imparable del sentiment independentista a casa nostra s’ha anat produint a través de diverses fases i es manifesta en diversos fronts. En el que podríem definir com “front interior” sembla bastant clar que des de fa uns anys la hipòtesi de l’adéu a Espanya forma part amb plena normalitat del repertori d’alternatives que una bona part dels ciutadans d’aquí consideren plantejables.  (n’hi ha més)

Però on em sembla que aquest avenç que més amunt he qualificat d’imparable es manifesta d’una manera més clara és en el diguem-ne “front exterior”: és a dir, a Espanya.

Els espanyols cada vegada tenen més clar que, ni nosaltres ens sentim solidaris amb ells, ni ells ens consideren ja dels seus. Els nostres veïns saben que allò que volen de nosaltres -tenir-nos sotmesos al “acervo común”- ho poden mantenir durant un temps per la força de les inèrcies, però que a la llarga és -som- un cas perdut.

Precisament per això em sembla del tot lògic que en la transmissió del partit de tornada de la Champions entre el Barça i el Madrid la primera cadena de la televisió espanyola manifestés sense cap dissimul les seves preferències per l’equip de la capital d’Espanya. Pels seus.

TVE no va ser imparcial perquè no hi havia cap motiu perquè ho hagués de ser (*). Damunt de la gespa del Nou Camp un equip espanyol s’enfrontava a un altre que no ho era. Així ho sentien ells. I a fe de Déu que no es varen esforçar gaire per amagar-ho.

Va ser una excel·lent demostració del seu sentiment més íntim i recòndit. Damunt la gespa del Nou Camp només hi havia uns que, per ells, eren “los nuestros”. Anaven vestits de color blanc.

Ja és això, ja.

—————————————————————————————–

(*) Ja ho sé, ja ho sé… Em direu -amb raó- que una part substancial dels impostos amb què es manté el finançament de la cadena provenen de les butxaques dels catalans i que toca força els collons, que passin coses com aquesta…. Però, feu-me cas, això no és més que una anomalia temporal. Una mica més de paciència, que aviat serem al cap del carrer. No n’hi ha per gaire, de mantenir l'”anomalia Espanya”…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!