Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

8 de maig de 2011
0 comentaris

“Veritat o mentida”, d’Adolf Beltran.

El llibre que m’acompanya aquest cap de setmana es titula “Veritat o mentida”, el publica l’editorial Proteus i l’ha escrit Adolf Beltran, periodista a Catalunya Ràdio des de la seva fundació.

“Veritat o mentida” em va arribar dies enrere de la mà del seu autor, seguidor d’aquestes Totxanes, i pel que em va avançar del tema que tractava ja vaig intuir que no em deixaria indiferent.

Durant la darrera temporada d’Antoni Bassas a “El matí de Catalunya Ràdio”, Beltran es va encarregar d’un espai en el qual es donava protagonisme a l’anàlisi de la vida quotidiana sota el prisma de la reflexió filosòfica. El pretext era agafar un aforisme –“Tothom té un preu”, “Qui perd els orígens, perd identitat”, “L’home és un llop per a l’home”… fins a un total de vint-i-quatre- i comentar amb alguna persona coneguda (i no necessàriament experta en la matèria) la seva impressió sobre l’exactitud o no de la sentència.  (n’hi ha més)

En el muntatge radiofònic del programa Adolf Beltran combinava algunes frases seleccionades d’aquestes entrevistes a personatges coneguts amb altres aportacions congelades i en directe fins a confegir un espai amè i alhora seriós que donava nivell a aquella proposta de ràdio matinal i nacional que encapçalava Antoni Bassas i que va ser eliminada per les tristes raons que tots encara recordem.

El que el llibre presenta són les entrevistes completes que varen servir de punt d’arrencada d’alguns d’aquells programes. Els noms dels col·laboradors no necessiten comentaris: Quim Monzó, Salvador Cardús, Patrícia Gabancho, Jordi Pujol, Lluís Duch, Josep Maria Castellet, Octavi Fullat, Teresa Forcades, Jorge Semprún, Anton Maria Espadaler… i així fins a vint-i-quatre.

Llegir les consideracions de David Castillo sobre la frase de Proudhon “La propietat és un robatori”, de Jordi Pujol sobre la de Lord Acton “El poder corromp, i el poder absolut corromp absolutament” o de Josep Maria Castellet sobre l’aforisme de Juvenal “La vellesa és més terrible que la mort” són alguns dels plaers amagats dintre d’aquest llibre d’aparença exterior discreta però riquíssim en vida interior que m’està ocupant el cap de setmana i que estic segur que pot fer companyia a molts més lectors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!