Dels vint-i-dos apunts que he publicat durant el mes de febrer els 10 més visitats han estat: * 1) La senyora Núria Amat, que ara escriu en català. (vegeu-lo aquí) * 2) Si us plau, no em distragueu a qui ens guiarà per sortir d’Espanya. (vegeu-lo aquí) * 3) Sobre “L’home de la maleta”, de
(Any 1978) Me’n recordo de la primera vegada que el noi gran de casa es va trobar cara a cara amb un home de raça negra… (n’hi ha més) Me’n recordo de la primera vegada que el noi gran de casa es va trobar cara a cara amb un home de raça negra. Va ser a l’ascensor
Tot atenent un suggeriment dels bons amics de Vilaweb el dijous al vespre vaig escriure uns mots apressats en els quals intentava exposar el meu parer sobre les dues primeres cançons que s’han donat a conèixer del proper disc de Manel. Les cançons les podeu escoltar -i gaudir- aquí i l’article -que podeu veure aquí– es titulava “El segon de Manel” i
Fa cosa de deu anys durant un temps vaig tenir tractes bastant estrets amb un prestigiós pintor català per assumptes relacionats amb la feina. Un dia que dinàvem ell i jo, sabedor que era un gran aficionat als toros (un espectacle entre els detractors del qual ja he dit unes quantes vegades que no m’hi trobareu mai), li vaig preguntar si continuava freqüentant la
Els nostres camins es creuen molts dies de bon matí, entre un quart i dos de vuit, a la cruïlla de la Travessera de Dalt amb el carrer de Larrard. Ell passeja un gos petit de pèl negre i rinxolat que en la meva ignorància sobre el món caní associo a la raça caniche o similar. I jo, des
(febrer de 1957) Me’n recordo dels primers aldarulls a la Universitat de Barcelona, ara fa cinquanta-quatre anys…(n’hi ha més) Me’n recordo dels primers aldarulls a la Universitat de Barcelona, ara fa cinquanta-quatre anys. Jo era a punt de complir-ne 7 i anava a l’escola de les Franciscanes de la plaça de la Universitat. Tot i que era un col·legi per nenes, les monges
No sé si la campanya és extensiva a altres localitats del país, però des de fa uns dies els carrers de Barcelona van plens d’uns cartells de gran format i amb un color taronja que difícilment passa desapercebut (vegeu l’arxiu del final) amb una única frase –“Bona nit, malparits!”– i una adreça d’internet amb el domini. La frase
Després del que hem viscut en el darrer mig any sóc dels convençuts que cap dels polítics que pertanyen al “soi disant” independentisme que ara mateix coneixem i que hem vist actuar -ja sigui en seu parlamentària o bé extramurs- té prou capacitat i carisma per conduir el procés que ens portarà a l’única sortida raonable que ens queda: marxar d’Espanya. Vull pensar -estic gairebé segur,
Aquest Bloc fa costat a la iniciativa de Vilaweb d’estar vint-i-quatre hores en silenci com a protesta per l’apagada de TV3 al País Valencià promoguda pel govern de la Generalitat Valenciana.
Per la ràdio pregunten als oients qui era sant Valentí: un àngel, un màrtir o un apòstol. Centraleta col·lapsada i pas a la primera trucada. Una veu de dona jove i decidida que diu que un apòstol. Queda molt decebuda quan li diuen que no. Minuts després pel Telenotícies Vespre la consellera Irene Rigau diu davant de
Aquí teniu una tria de les definicions que més ens han agradat a l’A. i a mi entre les aparegudes durant les darreres setmanes als encreuats de La Vanguardia. El català, de Màrius Serra, i el castellà que signa Fortuny. * Fàcil de romper con un mordisco: AYUNO * Discurs per a peixateres: ARENGA (MS) * Nos puso en guardia: MILI (n’hi ha més) * Sus
Em vénen al cap un parell de coses a propòsit de “L’home de la maleta”, la novel·la de Ramon Solsona que va guanyar l’última edició del premi Sant Jordi. Com que no vull enganyar ningú m’apresso a dir que en aquests moments (diumenge per la tarda) em trobo a mitja lectura del text i, en conseqüència, el meu judici definitiu -si és que
Demà, com cada segon diumenge de febrer des de 1924, a les 12 del migdia es celebrarà l’homenatge poètic a Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi, just davant de la seva tomba. Els seguidors d’aquestes Totxanes ja saben que no és pas aquesta la primera vegada que en parlo ja que els de casa assistim a
Dijous passat em vaig equivocar. Per comptes d’anar a dormir com faig sempre quan s’acaba “Polònia” vaig provar de veure el programa “Banda ampla” atret pel tema que des de feia dos o tres dies anaven anunciant: la Llei Sinde i la pirateria digital. Vaig voler seguir-lo… i crec que em vaig equivocar. No l’havia vist mai, aquest programa, tot i que pel que anava
(Anys 1955-1957) Me’n recordo de les emissores d’ona curta que es captaven a la ràdio del menjador de casa. Per sintonitzar-les s’havia de girar un botó cap a la dreta i automàticament la llum que il·luminava el dial passava a ser de color vermell. M’atreia la música àrab que constantment s’hi sentia barrejada amb un munt d’interferències