Totxanes, totxos i maons

(febrer de 1957)

Me’n recordo dels primers aldarulls a la Universitat de Barcelona, ara fa cinquanta-quatre anys…

(n’hi ha més)

Me’n recordo dels primers aldarulls a la Universitat de Barcelona, ara fa cinquanta-quatre anys. Jo era a punt de complir-ne 7 i anava a l’escola de les Franciscanes de la plaça de la Universitat. Tot i que era un col·legi per nenes, les monges acceptaven nens fins que feien la Primera Comunió i això als meus pares els anava molt bé perquè era a menys de cent metres de casa, a la mateixa illa, i no em calia travessar cap carrer per anar a escola.

D’aquell dia m’han quedat tres records:

* la imatge d’una munió de jeeps i autocars aturats davant de l’escola i pintats amb el mateix color gris dels uniformes dels guàrdies,

* la resposta de sor Juana –“debe ser un incendio”– quan un dels nens li va preguntar què passava,

* i, sobretot, la mirada dolça d’una noia desconeguda i molt vermella de cara que quan jo sortia de l’escola al migdia em va agafar la mà i em va preguntar si volia que m’acompanyés fins a casa, com si fos la meva germana gran. En arribar a la cantonada amb Sepúlveda ma mare ja m’esperava. Vaig dir adéu a la noia i es va esmunyir ràpidament Ronda enllà.

Molts anys després vaig saber que aquell dia es va constituir al Paranimf de la Universitat la primera Assemblea Lliure d’Estudiants, durament reprimida per la policia. Del fugaç passeig amb la noia ni ma mare ni jo vàrem dir ni una paraula i, de fet, fins avui el record me l’havia guardat només per a mi, adormit al fons del calaix de les anècdotes que ja no esperes que algun dia es despertin…

—————————————————————————————–

(Trobareu tots els “Me’n recordo” aquí i també a la columna de categories que teniu just a la dreta de la pantalla)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!