Difícilment podria estar en desacord amb el que deia Vicent Partal en el seu article de l’Avui del dissabte passat (vegeu-lo aquí). Com ell, jo crec encara en els Països Catalans (si més no en el concepte, pel que fa al nom podeu empescar-vos l’eufemisme que més us plagui). Però també entenc que l’anunci d’Estrella Damm cenyeixi el seu discurs a
Llegeixo que el premi Ramon Llull, el més ben dotat de les lletres catalanes, l’ha guanyat una novel·la sobre la Guerra Civil -una més, que n’anàvem curts- titulada “Amor i guerra” i escrita per Núria Amat. L’esmentada autora, nascuda a Barcelona el 1950, havia desenvolupat fins ara tota la seva obra en llengua castellana i, per tant, podem
(Any 2010) Me’n recordo del pare, avui que fa un any que es va morir… (n’hi ha més) Me’n recordo del pare, avui que fa un any que es va morir. Me’n recordo dels tres mesos i mig que va durar la malaltia i de com el seu cervell, després de l’atac, habitava un planeta fosc i inabastable. Recordo tot el
Llegeixo a la premsa (vegeu aquí) que el diumenge Cristiano Ronaldo se les va tenir amb el davanter de l’Osasuna Pandiani. El partit l’anava perdent el Madrid i els nervis eren a flor de pell. En aquest context els dos jugadors van tenir una enganxada que va passar dels gestos a les paraules. Un dels arguments
(anys 1963-1964) Me’n recordo del senyor Sáenz i del dia que ens va explicar què és una paradoxa… (n’hi ha més) Me’n recordo del senyor Sáenz i del dia que ens va explicar què és una paradoxa. Va ser un dels millors professors que he tingut mai. Ens ensenyava llatí, literatura, gramàtica i història a tercer i
Dels vint-i-un apunts que he publicat durant el mes de gener els 10 més visitats han estat: * 1) Els discos catalans de 2010 que més m’han agradat. (vegeu-lo aquí) * 2) Les cançons catalanes de 2010 que més m’han agradat. (vegeu-lo aquí) * 3) Nit de Reis a Can Isern. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Cultura religiosa: no ve d’un pam (i cada
(La sèrie comença aquí) El pes de l’argument de “L’últim dia abans de demà”-una novel·la de poques paraules i moltes idees, de poques evidències i molts suggeriments- gravita sobre quatre personatges principals: Robert, Francesca i el protagonista sense nom (permeteu-me que, per abreujar, a partir d’ara el nomeni XXX), amics d’infantesa i de joventut, i Nora, la