Totxanes, totxos i maons

Tot atenent un suggeriment dels bons amics de Vilaweb el dijous al vespre vaig escriure uns mots apressats en els quals intentava exposar el meu parer sobre les dues primeres cançons que s’han donat a conèixer del proper disc de Manel.

Les cançons les podeu escoltar -i gaudir- aquí i l’article -que podeu veure aquí– es titulava “El segon de Manel” i deia el que podeu llegir tot seguit:

“El segon disc de Manel ja sona. I sona bé. Sona molt bé, vaja. Si més no les dues cançons (‘Boomerang’ i ‘Aniversari’)…

(n’hi ha més)

… que acaben de treure a la llum com a avançament del seu nou disc. Ignoro amb quin criteri els quatre joves músics barcelonins han triat aquestes peces de mostra i no unes altres. Són, per ventura, les seves preferides? O potser les que els susciten més dubtes? Ha estat una elecció estudiada o s’han guiat pel pur atzar?

La resposta trigarà encara uns quants dies a saber-se. Fins al 15 de març, més concretament, que és la data programada per a la sortida d’aquest disc de títol tirant a raret (’10 milles per veure una bona armadura’, frase extreta de Shakespeare –però rareta, hi insisteixo) que jo, per entendre’m, batejo com ‘el segon de Manel’ i avall. Un ‘segon’ que, creguin-me, funciona d’allò més bé. Per una raó molt senzilla: perquè hi trobem els Manel que ens varen fascinar amb el seu disc d’estrena, però enfortits i plens d’idees a partir de l’experiència atresorada aquests darrers dos anys.

Compte! Me’n guardaré molt de dir que les dues cançons que ara coneixem ens permeten d’albirar un disc ‘de maduresa’, perquè expressar-se en aquests termes podria donar peu a pensar que aquests vailets ja han fet el cim. I no, sortosament (ho torno a dir: sortosament) la cursa de Manel acaba de començar. Encara els queda molta muntanya per anar enfilant, però el camí emprès és ascendent, prometedor, assenyat i plaent. Molt plaent. Per la banda musical i també per les lletres.

Perquè els Manel, que ja en el primer disc van demostrar que són uns excel·lents contadors d’històries, en les dues cançons noves deixen molt clar que per aquesta banda continuen progressant adequadament.

La primera cançó, ‘Boomerang’, deriva estilísticament del disc anterior. És una història dels temps de la primera adolescència amb data concreta (‘l’estiu que es va fondre l’Indurain a les rampes d’Hautacam’) i un tiet arribat de terres llunyanes amb una llarga barba que porta de regal un ‘boomerang’. Estri diabòlic que s’enreda amb els arbres per a desesperació de la colla. I, com a contrapunt, la Vanessa i el seu encís. Objecte del desig dels més milhomes del grup. Tot això amanit amb una base rítmica insistent i una tornada eficaç que se t’enganxa a la segona audició.

Dos fragments a destacar: ‘Senyors: tan bo és insistir-hi com saber-se retirar’ i ‘Que la infantesa serà divertida, màgica, lliure… D’acord, acceptat. Però no hi ha tant temps per perdre: el boomerang reclama la perícia d’un professional.’

I la cançó s’acaba reconeixent que el temps passa però que les històries ens queden a dintre: ‘Ep, Vanessa. Si sents això, una abraçada molt gran’, diuen a tall de comiat.

‘Aniversari’, en canvi, és un pas endavant cap a una formulació molt més ambiciosa. La història podria situar-se en la mateixa ambientació que la cançó anterior: reunió familiar i d’amics per a celebrar l’aniversari d’una noia. I en un instant precís: el de demanar un desig davant les espelmes del pastís.

A partir d’aquí la cançó entra en el món de la fantasia i creix i creix sense parar. L’acompanyament orquestral puja, baixa i envolta la història de l’admirador secret que, amagat en un racó de la festa, es fa diminut com un mosquit i a través del conducte lacrimal de l’estimada s’endinsa en el món dels seus desitjos.

I un altre fragment per a l’antologia: ‘Detectar un caminet que m’allunyi del grup o una ombreta tranquil·la on, desapercebut, estirar-me una estona i, per fi, relaxar-me celebrant el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran.’ Ho diu la cançó, però a mi em va molt bé perquè, realment, tot fa pensar que amb el nou disc de Manel celebrarem el plaer indescriptible d’estar amb ells ara, que es fan grans. Molt grans.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!