Fa una estona, en arribar a l’hotel d’Amalfi on aquests dies posem, he engegat el mòbil i m’he trobat amb una trucada d’en Josep Lluch, d’Edicions Proa, amb una noticia que, per desgràcia, no m’ha agafat per sorpresa: aquest migdia s’ha mort Isidor Cònsul, critic literari i editor, que estava afectat per una greu malaltia
Marxem. Des d’avui fins al 5 de setembre passejarem per les regions més meridionals de la península italiana: la Pulla, la Basilicata, Calàbria i la Campània. Serà la nostra segona etapa -l’any passat anàrem a Sicília (vegeu aquí)- en el recorregut per franges de sud a nord d’Itàlia que hem planificat fins al 2011 o 2012. Tres setmanes, la darrera de les quals la
(*) Ja ho sé, que “carinyosa” no és admès pel diccionari i que la traducció més correcta del mot “câline” seria “manyaga”. Tot i això, i sense que serveixi de precedent, en aquesta ocasió adoptaré l’espuri “carinyosa”. Què passa?. “Âme câline” és el segon disc de Polnareff que vaig comprar. És un any posterior a “Love, please love me” (vegeu aquí)
Benvolgut senyor Carles Flo, director del diari AVUI, Vostè que és un periodista de llarga experiència sap que quan algú té el talent i la gràcia de començar un article sobre un tema tan eixut com solen ser les recomanacions lingüístiques dient “Un mot, com una persona, té un passat. Ningú revela el seu passat d’un dia per l’altre.
Hi va haver una època, quan jo era jove, que procurava comprar cada mes la revista “Salut les Copains”. Parlo dels anys que van del 1965 al 1968 aproximadament. I dic que “procurava” comprar-la perquè, per raons fàcils d’imaginar, no sempre arribava a la Llibreria Francesa de la Rambla, que era un dels pocs llocs on en aquella
L’endemà de la festa grossa (vegeu aquí) evoco els detalls de la jornada. Va començar amb sessió matinera als Banys Àrabs, a tocar del Born. Un regal de Reis que encara no havíem aprofitat i que ens va proporcionar hora i mitja de banys de vapor combinats amb immersions a piscines amb aigua a diferents temperatures. Relax i, alhora, un sotrac als nostres cossos
Vaig fer la meva crònica de “Rock & Cat” tan bon punt es va estrenar (vegeu aquí) i posterioment, amb la publicació del DVD, he pogut veure i escoltar la pel·lícula amb detall unes quantes vegades més.I a cada nou visionat constato com em fascinen els quatre minuts -tall 26, minut 90 del DVD- en què un Adrià Puntí derrotat damunt del piano
Un bon record dels nostres estius gallecs -cap a la meitat dels vuitanta- és el descobriment de Siniestro Total i Golpes Bajos. L’artífex va ser el fill dels amos de la casa de Vegadeo on posàvem. Va ser gràcies al seu consell que vaig comprar a Ribadeo “A Santa Compaña”, de Golpes Bajos, un dels discos que encara avui situo en la banda alta del miler llarg de
A casa som festers de mena. Vull dir que tant a l’A. com a mi ens encanta celebrar coses. I val a dir que després de tants i tants anys de convivència -amb l’afegitó de la meva dèria per anotar els esdeveniments importants- en tenim una bona pila, de coses a celebrar. Especialment els aniversaris. I
El disc -un EP amb “Gimme some lovin’”, “Blues in F”, “Look away” i “Please do something”, editat per Fontana Records- va ser un impacte que ens va deixar amb la boca oberta. Han passat més de quaranta anys i encara avui la cançó m’emociona. Sonava exactament com ho fa en aquest video de You Tube il·lustrat, a més a
Mon pare em va ensenyar que totes les circumstàncies de la vida responen a una lògica, encara que a primera vista no la sapiguem percebre. Per això estic segur que aquest desfici que tot d’una m’ha agafat aquesta tarda per anar al videoclub i llogar la pel·lícula “Gomorra” ha de tenir una explicació racional. Potser es deu al fet que des de fa uns
Ets tan cregut que segurament pensaràs que aquesta cançó parla de tu. T’ho penses, oi? Jo tenia uns quants somnis i el meu cafè era ple de núvols. (n’hi ha més)
Dels vint-i-dos apunts que he escrit durant el mes de juliol els 10 més visitats han estat: * 1) “Millenium” (i II). (vegeu-lo aquí) * 2) Adéu, Llullu (apunt desmanegat amb música de fons de Robert Fripp). (vegeu-lo aquí) * 3) “Millenium” (I). (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Saura i Massa, cara i creu del cap de setmana (amb un bon cop de “torca”