Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Vaig fer la meva crònica de “Rock & Cat” tan bon punt es va estrenar (vegeu aquí) i posterioment, amb la publicació del DVD, he pogut veure i escoltar la pel·lícula amb detall unes quantes vegades més.I a cada nou visionat constato com em fascinen els quatre minuts -tall 26, minut 90 del DVD- en què un Adrià Puntí derrotat damunt del piano canta amb la veu a punt de trenc una estremidora versió d'”Ull per ull” que, al meu parer, justifica tota la pel·lícula.
Si reviseu “Rock & Cat” veureu que al llarg de la cinta les sis o set aparicions de Puntí abans de la seva escena culminant són fugaces i sempre fent el poca-solta o, senzillament, tocant els collons. Fent ganyotes, posant la mà davant de la càmera o increpant a algun company que ocupa l’enquadrament.
No és casual, això. Em consta que durant el rodatge l’equip de la pel·lícula n’estava d’ell i les seves rareses fins al capdamunt.
Fins al moment que, en un rampell de geni (em refermo en el mot: li escau al cent per cent), Adrià Puntí s’asseu al piano, tanca els ulls, es posa a cantar “Ull per ull”… i el temps s’atura.
Cauen guspires, plou però no et mulles
No et cal sopluig
Que et duri, duri, duri la bona sort
No hi ha ni un pam de net
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!