Totxanes, totxos i maons

Mon pare em va ensenyar que totes les circumstàncies de la vida responen a una lògica, encara que a primera vista no la sapiguem percebre. Per això estic segur que aquest desfici que tot d’una m’ha agafat aquesta tarda per anar al videoclub i llogar la pel·lícula “Gomorra” ha de tenir una explicació racional.

Potser es deu al fet que des de fa uns dies em passo les tardes capbussat entre mapes de carreteres, guies turístiques, llibres -Piera, Pla, Comadira- i blocs -l’imprescindible SorroBloc– que em parlen de la Pulla, la Basilicata, Calàbria i la Campània (amb Nàpols i rodalies com a objectiu primordial). És a dir les zones del sud de la península italiana que a partir del 15 d’agost ens tindrà ocupats durant tres setmanes a l’A. i a mi.

(n’hi ha més) 

O potser l’origen d’aquest desig sense aturador sigui la notícia que aquest matí ocupava la portada de tots els diaris i que explicava la decisió del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià en el sentit d’arxivar el cas de possible corrupció que afectava el senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, i altres càrrecs del Partido Popular d’aquelles terres germanes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!