Un bon record dels nostres estius gallecs -cap a la meitat dels vuitanta- és el descobriment de Siniestro Total i Golpes Bajos. L’artífex va ser el fill dels amos de la casa de Vegadeo on posàvem. Va ser gràcies al seu consell que vaig comprar a Ribadeo “A Santa Compaña”, de Golpes Bajos, un dels discos que encara avui situo en la banda alta del miler llarg de vinils que tinc a la meva discoteca.
El disc comença amb “Escenas olvidadas”, una esplèndida cançó plena de força per la qual el temps no passa… (n’hi ha més)
És mala cosa estimar-te tant com t’estimo jo a tu
M’ofereixo plenament, sense cap condició…
Per cert, quan sento aquesta cançó em ve a la memòria un vespre de principis dels noranta a València, durant les Trobades d’Escriptors dels Premis Octubre, amb Màrius Serra, Rafael Vallbona i jo cantant-la a tota pastilla al Rialto poc abans de la ritual presentació de novetats de l’editorial Tres i Quatre.
El Serra al piano, i el Vallbona i jo fent les percussions amb ampolles de cervesa i els respectius gots. Gent jove, pa tou…
Parlant de gent jove, aquí sota trobareu Germán Coppini, Teo Cardalda i una versió de Golpes Bajos de fa onze anys amb el suport del saxo de Jorge Pardo cantant el mateix tema amb (quasi) la mateixa trempera i amb una lletra diferent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!