Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
(*) Ja ho sé, que “carinyosa” no és admès pel diccionari i que la traducció més correcta del mot “câline” seria “manyaga”. Tot i això, i sense que serveixi de precedent, en aquesta ocasió adoptaré l’espuri “carinyosa”. Què passa?.
“Âme câline” és el segon disc de Polnareff que vaig comprar. És un any posterior a “Love, please love me” (vegeu aquí) i correspon a l’etapa que el nostre home va canviar d’aspecte. Es va enfosquir els cabells i tot ell va adoptar l’aspecte “botticellià” que es pot veure aquí al costat.
“Âme câline” no és una cançó que figuri entre els èxits més rotunds del seu autor però trobo que té una qualitat molt remarcable -Polnareff és un inspiradíssim creador de melodies- i, sobretot, m’encanta la lletra: el crit d’algú que busca una ànima bessona… escrit com si fos un anunci per paraules. (n’hi ha més)
Ànima carinyosa
busca cor que estigui lliure
de dia i de nit.
Tota la vida.
Ànima carinyosa
ofereix niu a prop del sol
a prop de les estrelles.
Per fer una llar.
Per tota la vida
o potser més.
Per tota la vida
o potser menys.
Ànima impacient
desitjaria trobar ànima bessona
per fer-li companyia
per fer-se’n amiga.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!